Artur de Gal·les

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArtur de Gal·les
Anglo-Flemish School, Arthur, Prince of Wales (Granard portrait) -004.jpg
modifica
Biografia
Naixement20 setembre 1486 modifica
Winchester modifica
Mort2 abril 1502 (Gregorià) modifica (15 anys)
Ludlow modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Suor anglesa modifica)
Lloc d'enterramentcatedral de Worcester modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Altres
TítolDuc de Cornualla (1486 (Gregorià)–1502 (Gregorià)) modifica
FamíliaDinastia Tudor modifica
CònjugeCaterina d'Aragó modifica
ParesEnric VII d'Anglaterra modificaElisabet de York modifica
GermansMargarida Tudor, Maria Tudor i de York, Caterina Tudor, Elisabet Tudor, Edmund Tudor, Enric VIII d'Anglaterra i Eduard Tudor modifica

Find a Grave: 6894 Modifica els identificadors a Wikidata

Arthur Tudor (20 de setembre de 1486 – 2 d'abril de 1502) fou Príncep de Gal·les, Comte de Chester i Duc de Cornualla. Com a fill gran i hereu d'Enric VII d'Anglaterra, Artur estava considerat pels seus contemporanis com la gran esperança de la Dinastia Tudor que s'acabava d'establir al tron anglès. La seva mare, Elisabet de York, era filla d'Eduard IV, i el seu naixement va enfortir la unió entre els Tudor i la Casa de York.

Els plans per al seu casament van començar abans de fer tres anys; es va proclamar Príncep de Gal·les al cap de dos anys. Era especialment amic dels seus germans Margarida i Enric, el duc de York, amb qui compartia alguns tutors.[1] Als onze anys, es va comprometre formalment amb Caterina d'Aragó, filla dels poderosos Reis Catòlics, en un intent de formar una aliança hispano-britànica contra França. Artur era educat i, al contrari del que s'ha dit algunes vegades, va tenir bona salut la major part de la seva vida. Poc després el seu casament amb Caterina el 1501, la parella es va traslladar a viure al Castell de Ludlow de Shropshire, on Artur va morir, al cap de sis mesos, d'una malaltia desconeguda. Més endavant, Caterina va afirmar repetidament que el seu casament no s'havia consumat.

Referències[modifica]

  1. Weir, 2008b, p. 4–5.

Bibliografia[modifica]