Arturo Alcoceba Isusi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArturo Alcoceba Isusi
Biografia
Naixement4 desembre 1952 (67 anys)
Sodupe (Biscaia)
Símbolo antiguo PNV.svg  President Partit Nacionalista Basc

1976 – 1981
  Fundador Batzoki, Gueñes

Dades personals
Ideologia políticaNacionalisme basc, independentisme, Soberanismo i progressisme
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióActivista i periodista
OcupadorDeia
PartitPartit Nacionalista Basc
MovimentIkastola, Asti-Leku Ikastola, Model D (en) Tradueix, Proposta d'Estatut Polític de la Comunitat d'Euskadi, transició democràtica espanyola i Batzoki
Família
GermansPaquita Alcoceba
ParentsLuis Laiseka (cunyat)
Zipriano Isusi (avi)
Modifica les dades a Wikidata

Arturo Alcoceba Isusi (Güeñes, 4 de desembre de 1952), és un periodista i activista polític i social basc.[cal citació]

Biografia[modifica]

Arturo Alcoceba va néixer en una família amb quatre fills, dos fills i dues filles. El seu avi patern va ser soldat del Eusko Gudarostea en la Guerra Civil espanyola i va estar presoner molts anys. El seu pare va ser un polític basc que sempre lluitava per la república basca i també va estar en la presó molts anys.[cal citació] La seva germana és Paquita Alcoceba, política i activista basca[1], representant de Gure Esku Dago i una de les fundadores de Gure Esku Dago Güeñes[2][3], i el seu cunyat és Luis Laiseka, polític basc.

Detenció i tortura[modifica]

Es va afiliar des de jove a EGI del Partit Nacionalista Basc i va estar des de jove en el consell municipal de Güeñes del PNB, organitzant i participant en reunions, pintades etc. quan estaven prohibits.[4] Durant el Franquisme ell, juntament amb uns amics seus, va ser a la muntanya Gorbea i en la punta de la muntanya va clavar una gran ikurriña, al crit de "Gora Euskadi askatuta" (visqui euskadi lliure, en català) i "Gora Euskal errepublika" (visqui la república basca, en català). Quan la Guàrdia Civil ho va veure els va perseguir i li van ficar a la presó, juntament amb José Miguel (Txemi) de la Font Zubiaga, Rodolfo Sampelayo Menchaca i Francisco Javier Calzada Eubarekin.[cal citació] Va ser detingut per la Guàrdia Civil el 7 de març de 1975[5] i va ser torturat[6], va haver de ser portat a l'hospital per això. Mentre estava detingut i a la presó, el seu advocat va ser Xabier Arzalluz, polític guipuscoà i president del PNB, va anar a la presó per l'i va portar el seu defensa judicial.[4]

Activitat política[modifica]

Va estar des de jove afiliat al Partit Nacionalista Basc i en 1977 va fundar, al costat d'altres amics, el Batzoki de Güeñes (és soci fundador), quan va acabar el Franquisme i la seva creació va començar a ser legal. Va ser membre de l'executiva municipal del PNB de Güeñes i també el seu president, anant en les llistes electorals en moltes ocasions.[cal citació]

Va defensar sempre el sector sobiranista i independentista del PNB. En 1980 Alcoceba i altres amics van presentar unes esmenes en el Batzoki de Güeñes, relatives al Batzoki i al partit. Tot això va crear moltíssim conflicte en el PNB nacional i Xabier Arzalluz, que ja era president del PNB, i va anar fins al Batzoki de Güeñes i després de dies de discussió els va expulsar del Batzoki.[cal citació]

Aquest any, en 1980, Alcoceba i els expulsats van crear el Jator Enea Kultur Alkartea (Associació cultural Jator Enea) en Güeñes[7], comprant per a això una taverna, per a poder tenir un lloc per a realitzar les activitats proposades en el Batzoki (esdeveniments culturals, danses basques...) i per a poder tenir un lloc de reunió polític. La creació del partit Eusko Alkartasuna en 1986 va tenir gran importància en Güeñes i en la taverna "Jator Enea" es va discutir si incloure's en EA o no, tenint això també importància en el Eusko Alkartasuna nacional i afectant l'en aquells dies president Carlos Garaikoetxea.[cal citació]

Alcoceba va treballar des de molt jove en el diari Deia amb Kepa Intxaurbe i Iñaki González (actual director de Deia) i allí també va tenir com a company i amic a Andoni Ortuzar. Quan es va crear Eusko Alkartasuna en 1986 la direcció del periòdic Gaur Express (1988-1989) pròxima a EA, li va oferir treball com a periodista en el diari, però l'el va rebutjar i es quedo en el diari Deia.[cal citació]

Està molt lligat al moviment de les ikastoles i va ser un dels impulsors de la ikastola Asti-Leku, per a tenir un referent de euskaldunización a Biscaia, sent company i amic del primer director de la ikastola, Ruper Ormaza.[cal citació] Per defensar el sector sobiranista i independentista del PNB i ser crític amb el partit, va ser expulsat d'ell. Alcoceba també va ser defensor del Pla Ibarretxe.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Candidats eleccions municipals 1979».
  2. «Ajuntament de Güeñes Ordre del dia».
  3. «Gure Esku Dago Güeñes».
  4. 4,0 4,1 «Trece detenidos por actividad subversiva». ABC, 19-03-1975, pàg. 46 [Consulta: 2 gener 2020].
  5. «Euskal Memoria:-Euskal Memoriako blogak». [Consulta: 22 febrer 2019].
  6. «Euskal Memoria:-Euskal Memoriako blogak». [Consulta: 22 febrer 2019].
  7. «JATOR ENEA KULTUR KIROL ALKARTEA» (en castellà), 21-10-2011. [Consulta: 22 febrer 2019].