Arturo Berutti

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaArturo Berutti
SanJuanDavid.jpg
Vista parcial de la ciutat de San Juan de la Frontera (Argentina)
Dades biogràfiques
Naixement 27 de març, 1862
San Juan, (Argentina)
Mort 3 de gener, 1938
Buenos Aires, Argentina
Nacionalitat Argentina Argentina
Activitat professional
Ocupació Compositor
Gènere Òpera
Obra
Obres destacades Diverses òperes
Modifica dades a Wikidata

Arturo Berutti ( San Juan de la Frontera, 27 de març, 1862 - Buenos Aires, 3 de gener, 1938) fou un compositor argentí.

Músic argentí, descendent de l'il·lustre pròcer de la independència argentina Antonio Luis Beruttii germà del també músic i compositor Pablo M. El 1880 cursà a la universitat de Buenos Aires dos anys de Dret; malgrat tot, aviat feu conèixer a la capital argentina les seves excel·lents aptituds de compositor, i el Govern Nacional, reconeixent-les –el subvencionà, perquè fos a estudiar a Europa--.

El maig de 1884 ingressà en el Reial Conservatori de Música de Leipzig, i després de finalitzar honrosament els estudis passà a París (1889). El 1890 s'establí a Milà, on estrenà les dues primeres òperes Vendetta i Evangelina, l'última, amb gran èxit tant a Milà com a Bolonya. Tarass Bulba, s'ha tercera òpera, s'executà per primera vegada en el Teatre Regio de Torí, i les subsegüents: Pampa, Yupanki, Khrsé i Horrida Vox a Buenos Aires.

Khrsé és considerada unànimement com la seva millor obra. A principis de segle XX  acabà l'òpera Los héroes, escrita per encàrrec del govern argentí per ser representada duran les festes del Centenari de la Independència d'aquest país el 1910. A més és autor d'una Simfonia, diverses Suites i sis Obertures per a gran orquestra: algunes sonates per a piano i violí i una gran quantitat de peces soltes per a cant i diversos instruments.

En justícia és, l'iniciador del teatre líric nacional a l'Argentina, amb la seva òpera Pampa, que fou fortament aplaudida i molt discutida. Contribuí a la fundació de les escoles de cant coral i ball del Teatro Colón (Buenos Aires), i va pertànyer a diverses Societats musicals i d'altra índole, tant nacionals com estrangeres.

A la llista de les seves composicions s'hi ha d'afegir l'òpera Facundo i, una comèdia lírica en dos actes; una sèrie de melodies vocals amb acompanyament de piano sobre textos en diferents idiomes; dues sèries de Semblanzas; dues suites per a piano, i una col·lecció de danses americanes. Se'l hi deu, a més: la traducció espanyola del tractat d'Harmonia de Salomon Jadassohn.

Bibliografia[modifica]