Arturo Tuzón Gil

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arturo Tuzón)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaArturo Tuzón Gil
Biografia
Naixement 1928
Montant
Mort 22 octubre 2010 (81/82 anys)
València
Activitat
Ocupació Empresari
Modifica les dades a Wikidata

Arturo Tuzón Gil (Montant, Alt Millars, 1928 - València, 22 d'octubre de 2010) fou un empresari valencià que també fou president del València Club de Futbol de 1986 a 1993.

Biografia[modifica]

Neix al municipi de l'interior castellonenc Montant, però de ben jove es trasllada a la Vall d'Uixó (Plana Baixa) dedicant-se a la indústria de la maquinària per a la construcció i la transformació agrícoles i al comerç de la taronja. Arturo Tuzón desenvoluparia gran part de la seua activitat empresarial al País Basc.

Accedeix al càrrec de president del València CF el 3 de juny de 1986, en el moment més crític de la història del club, després del descens a la Segona Divisió del futbol espanyol la temporada 1985-1986 i amb uns deutes valorats en 2.200 milions de pessetes (13,2 milions d'euros). Tuzón aconseguiria l'any següent retornar al club a la Primera Divisió amb Alfredo di Stéfano a la banqueta i un planter de jugadors de la casa com Sempere, Quique Sánchez Flores, Ricardo Arias, Voro, Revert, Giner, Fernando, Arroyo, Subirats o Fenoll.[1] Amb ells, el València CF aconseguiria el tercer lloc en la Lliga de 1989 i el subcampionat en 1990. Foren doncs els anys de major èxit esportiu de l'era Tuzón.

A banda de l'ascens a la Primera Divisió en una temporada de gestió, altres dels assoliment aconseguits en l'etapa d'Arturo Tuzón foren la inauguració de la Ciutat Esportiva de Paterna (Horta Oest) i l'acolliment a l'estadi de Mestalla de partits de la Selecció espanyola de futbol corresponents als Jocs Olímpics de Barcelona 92. A més dels fitxatges de l'uruguaià Miguel Ángel Bossio i de la fugaç etapa de l'algerià Rabah Madjer, durant el mandat de Tuzón van arribar al València CF dos dels jugadors estrangers més importants de la història del club, el búlgar Lubo Pènev i el montenegrí Predrag Mijatovic. El 1990 tornà a fitxar a Robert, jugador que havia sigut traspassat al FC Barcelona abans de la seua arribada a la presidència. A més, Tuzón aconseguiria duplicar la massa social (de 16.000 a 30.000 abonats) i sanejar els pressupostos del club (de 600 a 2.800 milions de pessetes de pressupost) en els set anys que va durar el seu mandat.

Els darrers anys de Tuzón a la presidència del València CF estigueren marcats per la transformació del club en societat anònima esportiva i els problemes de tota classe amb membres del seu equip directiu, amb jugadors i amb l'entrenador Guus Hiddink, destituït dies abans de la seua dimissió com a president el 24 de novembre de 1993.

Arturo Tuzón fou també un gran aficionat a la Pilota valenciana pel que comprà el Trinquet de Pelayo al carrer homònim de la ciutat de València, i des del 2006 és el seu fill Arturo qui s'encarrega de la gestió.

Va morir a València la matinada del 22 d'octubre de 2010 amb 82 anys d'edat.

Referències[modifica]

  • GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2005): Tuzón Gil, Arturo, Tom 16, Levante-EMV
  • Necrològica
  1. Di Stefano asistirá a 25 aniversario de último ascenso a Primera del Valencia El actual presidente de honor del Real Madrid fue el entrenador con el que el club regresó a Primera División hace 25 años - notícia a ABC del 17 de maig de 2012 (castellà)


Precedit per:
Pedro Cortés García
En funcions
President del València CF
Bandera de fantasia blanca i negra combinada amb la bandera del País Valencià

19861993
Succeït per:
Melchor Hoyos Pérez