Arturo Zanoni Baniotto
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 abril 1897  |
| Mort | 19 març 1967 (69 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial i Guerra Civil espanyola |
Arturo Zanoni Baniotto (Verona, 3 d'abril de 1897 - Roma, 19 de març de 1967) va ser un polític i sindicalista hispà-italià. Ferroviari de professió, es destacaria en l'activitat sindical i política. Durant la Guerra civil espanyola va lluitar enrolat a l'Exèrcit republicà, arribant a manar diverses unitats militars.
Biografia[modifica]
Nascut en Verona en 1897, de professió va ser maquinista ferroviari. Va arribar a combatre en la Primera Guerra Mundial. Després de la contesa es va convertir en un dirigent dels obrers ferroviaris a Verona i també es va afiliar al nou Partit Comunista. No obstant això, a causa de les seves activitats, al juliol de 1923 va haver d'abandonar a Itàlia i emigrar a l'Argentina, on prendria part de l'organització del sindicalisme ferroviari argentí. Detingut i expulsat, acabaria instal·lant-se a Espanya, ja en els temps de la Segona República. Va ser membre del Sindicat nacional ferroviari de la UGT, així com membre del PSOE. En aquests anys va residir a Madrid.
Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les forces republicanes, integrant-se posteriorment a l'Exèrcit Popular de la República. Al març de 1937 va ser nomenat comandant de la 49a Brigada Mixta[1] i, posteriorment, de la 90a Brigada Mixta,[2][3] prenent part en algunes accions en el front de Guadalajara. Al novembre d'aquest any seria nomenat comandant de la XII Brigada Internacional,[4] formada per voluntaris italians de les Brigades Internacionals —especialment el batalló «Garibaldi»—.[5] Al comandament d'aquesta unitat va operar en els fronts d'Extremadura i Aragó, i fou destituït al març de 1938[6] pel mal acompliment de la seva unitat.
Després del final de la contesa va marxar a l'exili a França, on va estar internat en els camps de concentració de Vernet[7] i Noè. Capturat pels nazis, posteriorment seria deportat al camp de concentració de Dachau. Després del seu alliberament va tornar a França, i poc després es traslladaria novament a Itàlia, on afiliaria al Partit Socialista Democràtic Italià (PSDI). També va estar afiliat al PSOE en l'exili. Va morir a Roma el 19 de març de 1967.
Referències[modifica]
- ↑ Engel, 1999, p. 54.
- ↑ Engel, 1999, p. 85.
- ↑ Slaughter, 1972, p. 154.
- ↑ Castells Peig, 1974, p. 295.
- ↑ Castells Peig, 1974, p. 234.
- ↑ Castells Peig, 1974, p. 502.
- ↑ Castells Peig, 1974, p. 407.
Bibliografia[modifica]
- Castells Peig, Andreu. Las brigadas internacionales de la guerra de España. Editorial Ariel, 1974.
- Engel, Carlos. Historia de las brigadas mixtas del Ejército Popular de la República. Almena Ediciones, 1999.
- Slaughter, Margaret Jane. Italian antifascism. The Italian volunteers in the Spanish Civil War. University of New Mexico, 1972.