Arutz Sheva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióArutz Sheva
(he) ערוץ 7 Modifica el valor a Wikidata
Arutz Sheva Israel National Radio.png
Dades
Nom curtINN Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari en línia
emissora de ràdio
empresa de comunicació Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria mediàtica Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasionisme religiós Modifica el valor a Wikidata
Història
Creacióoctubre 1988, Bet El Modifica el valor a Wikidata
FundadorZalman Baruch Melamed Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitTerra d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorYa'akov Katz Modifica el valor a Wikidata
Editor en capUzi Baruch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuBeit El yeshiva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
B'Sheva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part demass media in Israel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webinn.co.il Modifica el valor a Wikidata
Facebook: arutz7 Twitter: arutz7heb Youtube: UC7DjcEEX7zUSvS3IWWX_nmw Modifica el valor a Wikidata
El president d'Arutz Sheva, Ya'akov Katz (a l'esquerra) i el fundador Zalman Baruch Melamed (a la dreta) durant una visita del Rebe Pinchas Menachem Alter (centre) a Beit El el 1990

Arutz Sheva ( hebreu: ערוץ 7‎ ' Canal 7 ' ), també coneguda en anglès com Israel National News, és una xarxa de mitjans de comunicació israeliana que s'identifica amb el sionisme religiós. Ofereix articles de notícies en línia en hebreu, anglès i rus, així com ràdio en directe, vídeos i podcasts gratuïts.[1] També publica un diari setmanal, B'Sheva, que és el tercer en difusió al país durant els caps de setmana.[2]

Història[modifica]

A la dècada de 1970 es va posar en marxa una estació de ràdio d'alta mar Voice of Peace, que emetia missatges pacifistes. En resposta, el rabí Zalman Baruch Melamed va llançar l'estació de ràdio Arutz Sheva el 1988, dirigida als israelians contraris a les negociacions amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.[3] Amb seu a Beit El, l'emissora va començar a emetre des del vaixell MV Eretz HaTzvi a la mar Mediterrània.[4] Fou una de les primeres emissores de ràdio per Internet i es va utilitzar com a provador beta per a RealPlayer. De 1996 a 2002, Arutz Sheva va emetre també en rus. El 2003, Arutz Sheva va cessar les seves operacions de ràdio després que els intents de legalitzar-la no van reeixir.[5]

El 2020, Reuters va informar que Arutz Sheva juntament amb Algemeiner, The Times of Israel i The Jerusalem Post havien publicat articles d'opinions escrits amb una identitat falsa. El suposat autor, Oliver Taylor, era una "ficció elaborada".[6]

Conflicte legal[modifica]

El febrer de 1999, la Kenésset va aprovar una llei que atorgava una llicència a Arutz Sheva i l'absolvia de les emissions il·legals anteriors, però aquesta decisió va ser apel·lada al Tribunal Suprem d'Israel, que va declarar la llei nul·la i sense efecte el març de 2002. L'octubre de 2003, deu empleats d'Arutz Sheva van ser condemnats per operar una emissora de ràdio il·legal durant el període 1995–98, tant des de l'interior de les aigües territorials israelianes com de Beit El estant.[7] Els acusats van ser multats i condemnats a 3-6 mesos de treball comunitari. La fiscalia va apel·lar, mirant d'obtenir condemnes més greus, però el tribunal d'apel·lació va criticar durament la gestió que havien fet del cas i va dir a la fiscalia que abandonés l'apel·lació o s'enfrontés a una investigació sobre la seva conducta durant tot el judici.[8] El director de l'emissora, Ya'akov "Katzele" Katz, també va ser condemnat per dos delictes de perjuri per haver mentit sobre la ubicació de les emissions.[9] El 2006, Katz va ser indultat pel president Moshe Katsav.[10]

Departaments[modifica]

Internet[modifica]

Arutz Sheva gestiona el seu lloc web d'ençà de 1995. L'editor en cap és Uzi Baruch, que va succeir Baruch Gordon i Hillel Fendel. Avui, s'ofereixen tres versions de la pàgina web: hebreu, anglès i rus. Inclou articles de notícies, notícies breus, vídeos, articles d'opinions, una secció de judaisme, enquestes d'opinió i caricatures. Arutz Sheva ofereix vídeos en línia en hebreu i anglès amb el presentador i productor Yoni Kempinski, el periodista de la Knesset Hezki Ezra, el corresponsal a l'estranger Eliran Aharon i altres. El jukebox d'Arutz Sheva ofereix una selecció de música jueva que inclou cançons israelianes, jasídiques i mizrahi, així com música per a festes jueves i esdeveniments especials.[11]

Ràdio[modifica]

Yishai Fleisher, director de programes d'Arutz Sheva del 2003 al 2011

Israel National Radio és l'estació de ràdio per Internet en anglès d'Arutz Sheva, que opera a Beit El. Emet principalment a través d'Internet, s'emet simultàniament a emissores de ràdio als Estats Units, Canadà i Sud-àfrica. Afirma que els seus propòsits són difondre la paraula d'Israel als jueus i partidaris d'Israel al món de parla anglesa, així com als anglòfons que viuen a Israel i ser l'arquetípic "Llum per a les nacions". Durant els progrrames, la gent pot trucar a números internacionals gratuïts o xatejar amb altres oients. L'eslògan de l'emissora és "la xarxa de notícies independent més gran del Pròxim Orient".

Israel National Radio emet notícies a l'hora i podcasts en directe i pregravats. Aquests programes inclouen comentaris d'actualitat, tertúlies generals, música i programes de la Torà . Els podcasts de l'emissora inclouen Tamar Yonah, Yishai Fleisher, The Struggle (amb Yehuda HaKohen), Israel Beat (un programa musical), Walter's World (amb Walter Bingham ), Land Minds (amb Dovid Wilner i Barnea Selavan), Temple Talk (amb Walter Bingham). presentat pel rabí Chaim Richman ), A Light Unto The Nations, The Jay Shapiro Show, Torah Tidbits Audio (amb Phil Chernofsky) i The Aliyah Revolution (copresentat per Go'el Jasper i Daniel Esses).

Premsa[modifica]

B'Sheva és el tercer setmanari més llegit d'Israel, amb una taxa d'exposició del 6,8%, segons l'enquesta de TGI.[2] El document es distribueix gratuïtament a més de 150.000 llars.

Postura política[modifica]

Arutz Sheva es veu com un contrapès al considerat " 'pensament negatiu' i actituds 'post-sionistes'".[12] S'ha identificat amb el moviment d'assentaments israelians.[4]

Referències[modifica]

  1. Greenwald, Toby Klein «Rochel Sylvetsky: From Community Activist to Editor of Leading News Site». Jewish Action, 2017.
  2. 2,0 2,1 «סקר TGI מחצית 2015: ישראל היום מתחזק, מעריב קם לתחייה» (en hebreu). , 22-07-2015.
  3. Schejter, Amit. Muting Israeli Democracy. University of Illinois Press, 2009, p. 30. ISBN 978-0-252-07693-0. 
  4. 4,0 4,1 Benzaquen, Itamar. «HolyLand Holdings Ltd». The Seventh Eye, 29-10-2012. [Consulta: 1r gener 2016].
  5. Ronen, Gil «MK Katz: After Beinisch, Arutz Sheva Radio will Return». , 28-02-2012.
  6. «Deepfake used to attack activist couple shows new disinformation frontier». Reuters, 15-07-2020. [Consulta: 26 setembre 2020].
  7. Cashman, Greer Fay «Grapevine: All roads lead to the Western Wall». The Jerusalem Post, 15-04-2014.
  8. Brand, Mike. «Offshore Radio Column». [Consulta: 1r gener 2016].
  9. ; Reinfeld, Moshe «Arutz Sheva Goes Off Air After Court Convicts Employees of Radio Piracy». , 21-10-2003.
  10. Izenberg, Dan «Katsav and Ramon defend Arutz 7 pardons». , 31-05-2006.
  11. «Jukebox». Arutz Sheva. [Consulta: 1r gener 2016].
  12. «Israel legalises religious pirate radios». , 24-02-1999.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arutz Sheva