Illes de Nova Sibèria

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Arxipèlag de Nova Sibèria)
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 75° 16′ N, 145° 15′ E / 75.267°N,145.250°E / 75.267; 145.250

Infotaula de geografia políticaIlles de Nova Sibèria
Illes de Nova Sibèria, satèl·lit

Localització
RussiaNovayaSibir.png
75° 16′ 00″ N, 145° 15′ 00″ E / 75.266666666667°N,145.25°E / 75.266666666667; 145.25
Població
Total Deshabitada
Geografia
Superfície 29.000 km²
Banyat per Oceà Àrtic
Indicatius
Fus horari UTC+11:00
Modifica dades a Wikidata
Mapa de localització de Nova Sibèria a Rússia.
Situació de les illes Anjou, el grup principal de l'arxipèlag de Nova Sibèria.
Situació de les illes De Long.

Les illes de Nova Sibèria (en rus, Новосиби́рские острова, Novosibírskie ostrovà) són un arxipèlag rus de l'oceà Àrtic, situat al nord de la costa de la Sibèria oriental entre la mar de Làptev i la mar de la Sibèria oriental. Pertanyen a la República de Sakhà (Iacútia).

Les illes de Nova Sibèria pròpiament dites, o Illes Anjou (oстрова Анжу, ostrovà Anjú), ocupen una superfície de 29.000 km² i comprenen les illes següents:

  • l'illa Kotelni (oстров Коте́льный) - 11.700 km²
  • l'illa Faddèievski (oстров Фадде́евский) - 5.300 km²
    • que estan unides a través de la Terra de Bunge (земля́ Бу́нге, zemlià Bunge) - 6.200 km² (ocasionalment coberta pel mar)
  • l'illa de Nova Sibèria (oстров Но́вая Сиби́рь, óstrov Nóvaia Sibir) - 6.200 km², a l'est
  • l'illa Belkovski (oстров Бельковский) - 500 km², a l'oest

Al sud i properes al continent, separades de les illes Anjou per l'estret de Sannikov, es troben les illes Liàkhovski (Ляховские острова, Liàkhovskie ostrovà), de 6.100 km²:

  • l'illa Gran de les Liàkhovski (oстров Большо́й Ля́ховский, óstrov Bolxoi Liàkhovski) - 4.600 km²
  • l'illa Petita de les Liàkhovski (oстров Ма́лый Ля́ховский, óstrov Mali Liàkhovski) - 1.325 km²

i, més a l'oest:

  • l'illa Stolbovoi (oстров Столбово́й) - 170 km²
  • l'illot Semionovski (oстров Семёновский) - 5 km²

Aquestes illes estan separades del continent per l'estret de Dimitri Làptev.

Les petites illes De Long (oстрова Де-Лонга, ostrovà De-Longa) sovint no són incloses en el conjunt geogràfic de les illes de Nova Sibèria. Amb una superfície de 228 km², es troben al nord-est de les illes Anjou. Són:

  • l'illa Jeannette (oстров Жанне́тты, óstrov Jannetti)
  • l'illa Henriette (oстров Генрие́тты, óstrov Guenrietti)
  • l'illa Bennett (oстров Бе́ннетта, óstrov Bènnetta)
  • l'illa Vilkítskogo (oстров Вильки́цкого)
  • l'illa Jókhova (oстров Жо́хова)

La major part de l'arxipèlag és de poca altitud. Està compost de conglomerat, mentre que la part occidental és feta de pedra calcària i pissarra. El punt més elevat és el mont Malakatin-Tas, de 374 m, a l'illa Kotelni.

Clima[modifica | modifica el codi]

Gaudeixen d'un clima àrtic sever. La neu cobreix les illes durant 9 mesos l'any.

  • Temperatura mitjana al gener: -28°C a -31°C.
  • Temperatura mitjana al juliol: a la costa, les aigües gèlides de l'oceà Àrtic mantenen les temperatures relativament baixes, amb màximes entre els +8°C i els +11°C i mínimes entre els -3°C i el +1°C. A l'interior de les illes, les màximes varien entre els +16°C i els +19°C, i les mínimes entre els +3°C i els +6°C.

Les precipitacions són superiors als 132 mm anuals.

El permagel hi és molt habitual. La superfície és coberta d'una vegetació de tundra àrtica i de multitud de llacs i estanys.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres informacions sobre l'existència de les illes de Nova Sibèria són degudes al cosac Iàkov Permiàkov, al començament del segle XVIII. El 1712, una unitat cosaca sota el comandament de M. Vagin arriba a l'illa Gran de les Liàkhovski. Al començament del segle XIX, les illes foren explorades, entre d'altres, per Iàkov Sanníkov i Matvei Hedenstrom.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes de Nova Sibèria Modifica l'enllaç a Wikidata