Insulíndia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Arxipèlag malai)
Infotaula de geografia físicaInsulíndia
Imatge
TipusArxipèlag, grup i regió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Map
 2° 04′ 50″ S, 126° 32′ 49″ E / 2.08058184°S,126.54688694°E / -2.08058184; 126.54688694
Banyat peroceà Índic i oceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
TravessaMalàisia, Indonèsia, Singapur, Brunei, Timor Oriental, Papua Nova Guinea i Filipines Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.000.000 km² Modifica el valor a Wikidata

Insulíndia,[1] altrament anomenada l'arxipèlag Malai, és un terme que fa referència a un vast grup d'illes situat entre Indo-xina (al sud-est d'Àsia) i Austràlia.[2] Aquestes illes constitueixen el territori d'Indonèsia, les Filipines, Brunei, els estats malaisis de Sarawak i Sabah i el territori federal de Labuan, Timor oriental i Papua Nova Guinea. Ara bé, hi ha arguments per excloure'n aquest últim país tant per raons culturals com geogràfiques. Papua Nova Guinea, culturalment, és prou diferent dels altres estats de la regió, i l'illa de Nova Guinea mateix no es considera part d'Àsia, com sí que ho són les altres illes, sinó d'Oceania, ja que forma un conjunt amb Austràlia.

L'arxipèlag també és conegut de vegades com les Índies orientals, però aquest terme acostuma a tenir un sentit molt més ampli i inclou Indo-xina, el subcontinent indi i, fins i tot, àrees tan allunyades com el Balutxistan iranià.

Insulíndia és l'arxipèlag més gran del món, i engloba diversos grups d'illes, que també es poden considerar arxipèlags per si sols. Els principals són:

L'arxipèlag té una extensió de més de dos milions de quilòmetres quadrats i és habitat per més de tres-cents milions de persones, cosa que el fa també el més poblat del món. Les illes més grans d'Insulíndia són Borneo i Sumatra (Nova Guinea en seria la més gran si la hi incloguéssim). L'illa més poblada del grup és Java.

Juntament amb Austràlia, Insulíndia marca la frontera tradicional entre l'oceà Pacífic a l'est i l'Índic a l'oest.

Geològicament l'arxipèlag és molt interessant, i és una de les regions volcàniques més actives del món. Arran dels moviments de la tectònica de plaques a la regió, s'hi han aixecat muntanyes impressionants que culminen en el mont Kinabalu a Sabah, amb 4.101 metres d'altitud (o el Puncak Jaya a Irian Jaya, de 4.884 m, si hi incloem Nova Guinea).

El clima de l'arxipèlag, a causa de la seva posició al llarg de l'equador, és tropical. De tota manera, és notablement més plujós a l'oest que a l'est.

Llista d'illes[modifica]

Els principals arxipèlags i illes d'Insulíndia són:

Referències[modifica]

  1. ↑ «Insulíndia». GEC. [Consulta: 17 juliol 2022].
  2. ↑ An Introduction to Indonesian Historiography. Equinox Publishing, 2007, p. 227. ISBN 978-979-3780-44-3. 
  3. ↑ Ferrero, L. Qué vas a hacer con el resto de tu vida (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017, p. 66. ISBN 978-84-204-2375-3. 
  4. ↑ Isles des Moluques (en francès). 
  5. ↑ Eng, L.P.. Indonésie - Moluques (en francès). edi8, 2019, p. 451. ISBN 978-2-8161-8823-3. 
  6. ↑ de Navarrete, M.F.. Expediciones al Maluco: viage de Magallanes y de Elcano (en castellà). Impr. Nacional, 1837, p. 436. 
  7. ↑ Grubauer, A. Celebes (en alemany). Salzwasser Verlag, 2012. ISBN 978-3-86444-888-1. 
  8. ↑ Blok, R.; von Stubenvoll, J. History of the island of Celebes, tr. by J. von Stubenvoll, 1817, p. 14. 
  9. ↑ Kaudern, W.; Kaudern, F.T.A.. Ethnographical Studies in Celebes: Results of the Author's Expedition to Celebes, 1917-1920. M. Nijhoff, 1925, p. 1-PR12. 
  10. ↑ United States. Hydrographic Office. Celebes (en alemany). U.S. Government Printing Office, 1944, p. 10. 
  11. ↑ Du Villard, G.; Guénot-Lecointe, G. Esquisses de l'île de Java et de ses divers habitants, recueillies pendant un séjours de huit années fait dans cette île (en francès). Société Belge de Librairie, 1837, p. 25. 
  12. ↑ Scheltema, J.F.. Monumental Java. Asian Educational Services, 1996, p. 288. ISBN 978-81-206-0222-9. 
  13. ↑ Iguchi, M. Java Essay: The History and Culture of a Southern Country. Troubador Publishing, 2015, p. 12. ISBN 978-1-78462-151-3. 
  14. ↑ Mocenigo, G.A.. L'isola di Java ed i crepuscoli del novembre e dicembre 1883 (en italià), 1884. 
  15. ↑ Estala, P. El viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo (en castellà). imprenta de Villalpando, 1801, p. 243. 
  16. ↑ Colombo, D.; Promis, V. Memoriale di Diego Colombo, con nota sulla bolla di Alessandro VI delli 4 maggio 1493, di Vincenzo Promis. (Estr. dal tomo IX. della Miscellanea di storia italiana.). (en italià), 1869, p. 11. 
  17. ↑ Museo de las familias (en castellà), 1852, p. 139. 
  18. ↑ d'Urville, J.S.C.D.. Viaje pintoresco alrededor del mundo: resúmen jeneral de los viajes y descubrmientos ... (en castellà). Juan Oliveres, 1841, p. 175. 
  19. ↑ Oey, E. Sumatra. Periplus Editions, 1994. ISBN 978-0-945971-13-9. 
  20. ↑ Whitten, T.; Damanik, S.J.. Ecology of Sumatra. Tuttle Publishing, 2012. ISBN 978-1-4629-0508-9. 
  21. ↑ Marsden, W. The History of Sumatra: Containing an Account of the Government, Laws, Customs, and Manners of the Native Inhabitants, with a Description of the Natural Productions, and a Relation of the Ancient Political State of that Island. author, and sold, 1783. 
  22. ↑ Guides, I. Insight Guides Indonesia (Travel Guide eBook) (en castellà). APA, 2016, p. 537. ISBN 978-1-78671-031-4. 
  23. ↑ Planet, L.; Atkinson, B.; Bewer, T.; Bindloss, J.; Bloom, G.; Brash, C.; Brown, L.; Bush, A.; D'Arcy, J. Lonely Planet Southeast Asia on a shoestring. Lonely Planet Global Limited, 2018, p. 471. ISBN 978-1-78868-148-3. 
  24. ↑ Pringle, R. A Short History of Bali: Indonesia's Hindu Realm. Allen & Unwin, 2004. ISBN 978-1-74115-277-7. 
  25. ↑ Hanna, W.A.; Hannigan, T. A Brief History Of Bali: Piracy, Slavery, Opium and Guns: The Story of a Pacific Paradise. Tuttle Publishing, 2016. ISBN 978-1-4629-1875-1. 
  26. ↑ Hannigan, T.; Turnbull, L. Bali: The Ultimate Guide to the World's Most Famous Tropical: To the World's Most Spectacular Tropical Island. Tuttle Publishing, 2013, p. 14. ISBN 978-1-4629-0908-7. 
  27. ↑ Island Of Bali. Taylor & Francis, 2018, p. 362. ISBN 978-1-317-85684-9. 
  28. ↑ Davies, B. Bali, Java y Lombok (en castellà). Ediciones Granica S.A., 2000, p. 149. ISBN 978-84-7577-772-6. 
  29. ↑ Couteau, J. Bali Today: Modernity. KPG (Kepustakaan Populer Gramedia), 2005, p. 59. ISBN 978-979-9100-32-0. 
  30. ↑ Ormrod, D.; Rommelse, G. War, Trade and the State: Anglo-Dutch Conflict, 1652-89. Boydell Press, 2020, p. 263. ISBN 978-1-78327-324-9. 
  31. ↑ Tanjung, Y.; Harahap, A.; Bulan, A.S.; Rikki, A. Sejarah Pasifik Barat Daya (en malai). Yayasan Kita Menulis, 2019. ISBN 978-623-91758-5-6. 
  32. ↑ KAJIAN KAWASAN PASIFIK BARAT DAYA (en maltès). Unhas Press, 2019. ISBN 978-979-530-221-6. 
  33. ↑ de Saint-Martin, L.V.. Nueva Geografia Universal (en castellà). Montaner y Simón, 1878, p. 409. 
  34. ↑ Piper, R. Extinct Animals: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History: An Encyclopedia of Species that Have Disappeared during Human History. ABC-CLIO, 2009, p. 129. ISBN 978-0-313-34988-1. 
  35. ↑ Gunn, G.C.. History Without Borders: The Making of an Asian World Region, 1000-1800. Hong Kong University Press, 2011, p. 178. ISBN 978-988-8083-34-3. 
  36. ↑ Tuckey, J.H.. Maritime geography and statistics, or A description of the ocean and its coasts, maritime commerce, navigation, &c, 1815, p. 382. 
  37. ↑ Collins, G.E.P.. Komodo Dragon Island (en castellà). Editions Clepsydre, 2003. 
  38. ↑ Davies, M. Travel Adventures: Komodo National Park: Operations with Whole Numbers. Teacher Created Materials, 2019, p. 5. ISBN 978-0-7439-2416-0. 
  39. ↑ Travel, DK. DK Eyewitness Travel Guide Bali and Lombok. Dorling Kindersley Limited, 2016, p. 210. ISBN 978-0-241-25807-1. 
  40. ↑ English Material on Indonesia: Lombok Island Water Resources Survey Technical Report No. 2 Climate in Lombok, 1978. 
  41. ↑ Feasibility Studies of Potential Reserves of Sumba Island. UNDP/FAO National Parks Development Project, 1982. 
  42. ↑ Ramone, R. Sumba, Forgotten Island (en alemany). Post, 2011. ISBN 978-90-70376-76-5. 
  43. ↑ Hägerdal, H. Held's History of Sumbawa: an Annotated Translation. Amsterdam University Press, 2018, p. 115. ISBN 978-90-485-3127-1. 
  44. ↑ Goethals, P.R.. Kinship of Marriage in West Sumbawa. Yale University, 1961. 
  45. ↑ Tanimbar Islands (Saumlaki): Madang (en malai). Allied Geographical Section, 1942. 
  46. ↑ Carter, J. Cruising the Tanimbar Islands of Eastern Indonesia. The Author, 2006. 
  47. ↑ Area Study of Tanimbar Islands, Netherlands East Indies. The Section, 1943. 
  48. ↑ Sherlock, K. An Interim Bibliography of the Island of Timor: 15th January 1976. K.P. Sherlock, 1976, p. 36. 
  49. ↑ Asnath M. Fuah, dk. Paradise in Timor Island - TTS Regency. PT. Gramedia Pustaka Utama, 2013. ISBN 978-979-22-9833-8. 
  50. ↑ McGuinn, T. East Timor: Island in Turmoil. Lerner Publications, 1998. ISBN 978-0-8225-3555-3. 
  51. ↑ International Music Council. Monde de la Musique (en francès). Bärenreiter Kassel, 1981. 
  52. ↑ de Hemptinne, M.; Constanzo, C.; De Boeck, F. Le soleil dans le dos: Singapour-Australie en pneumatique (en francès). Arthaud (réédition numérique FeniXX), 1979, p. 244. ISBN 978-2-403-03260-4. 
  53. ↑ Indonesia. Volcanological Survey. Berita gunung berapi: Communications of the Volcanological survey of Indonesia. Dinas Gunung Berapi, 1952. 
  54. ↑ de La Vaissière, E. Histoire des marchands sogdiens (en francès). Collège de France, Institut des hautes études chinoise, 2002. ISBN 978-2-85757-060-8. 
  55. ↑ Ma, H.; 馮承钧; Feng, C.; Mills, J.V.G.; Hakluyt Society. Ying-Yai Sheng-Lan: 'The Overall Survey of the Ocean's Shores' (1433). Cambridge University Press, 1970, p. 387. ISBN 978-0-521-01032-0. 
  56. ↑ Suarez, T. Early Mapping of Southeast Asia: The Epic Story of Seafarers, Adventurers, and Cartographers Who First Mapped the Regions Between China and India. Tuttle Publishing, 2012, p. 402. ISBN 978-1-4629-0696-3. 
  57. ↑ de la Cavada Méndez de Vigo, A.; Giraudier, R. Isla de Luzon (en castellà), 1876. 
  58. ↑ von Wartinberg, R.D.. Datos para un estudio geologico de la isla de Luzon (Filipinas) (en castellà), 1878. 
  59. ↑ Martínez, J.V.P.. Pérdida de la provincia de la Isabela de Luzón (islas Filipinas): memoria (en castellà). Tip. de L. Tasso, 1900. 
  60. ↑ Filipinas, varias provincias de la isla de Luzón. 1896 [Cavite, Batangas, La Laguna, Morong y parte de Manila: Tomado de los itinerarios hechos por el cuerpo de E.M. de este distrito]. (en castellà), 1896. 
  61. ↑ Santayana, D.A.. LA ISLA DE MINDANAO, SU HISTORIA Y SU ESTADO PRESENTE, CON ALGUNAS REFLEXIONES ACERCA DE SU PORVENIR, 1862. 
  62. ↑ Combes, F. Historia De Las Islas De Mindanao, Jolo Y Sus Adyacentes. Progressos De La Religion, Y Armas Catolicas (en castellà). Herederos de Pablo de Val., 1667. 
  63. ↑ Relación de la gran isla de Mindanao de su conquista por los Españoles (en castellà). Sociedad Geográfica de Madrid, 1887. 
  64. ↑ De Mindanao, I. Filipinas (en castellà), 1895. 
  65. ↑ Dumont, J.P.. Visayan Vignettes: Ethnographic Traces of a Philippine Island. University of Chicago Press, 1992. ISBN 978-0-226-16955-2. 
  66. ↑ Alcina, F.I.; Martín-Merás, M.L.; Higueras, M.D.. Historia de las islas e indios visayas del Padre Alcina, 1668 (en castellà). Instituto Histórico de Marina, 1975. ISBN 978-84-500-1054-1. 
  67. ↑ de los Reyes y Florentino, I. Las islas Visayas en la época de la conquista (en castellà). Tipo-litografía de Chofré y ca., 1889. 
  68. ↑ Pérez-Grueso, M.D.E.; Elizalde, M.D.; Fradera, J.M.; Álvarez, L.A.. Imperios y naciones en el Pacífico: Colonialismo e identidad nacional en Filipinas y Micronesia (en castellà). Asociación Española de Estudios del Pacífico, 2001, p. 255. ISBN 978-84-00-07938-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Insulíndia&oldid=32544770»