Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióArxiu Comarcal del Vallès Occidental
Nova seu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental.jpg
Nova seu
Dades base
Tipus entitat arxiu
Activitat
Superfície 3.000m²
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Altres dades
Correu electrònic

acvallesoccidental.cultura@gencat.cat

arxiu.historic@terrassa.cat
Telèfon 93 7397068

Modifica dades a Wikidata

L'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental (ACVOC) fou creat el 1982 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Terrassa i també comprèn Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, creat el 1932. És on es conserva el patrimoni històric documental d'origen terrassenc, destacant la documentació municipal històrica de Terrassa i la seva zona d'influència i les cessions de documents a la ciutat. El centre comprèn l'Arxiu Històric de Terrassa, creat el 1937, i l'Arxiu Comarcal pròpiament dit, que conserva documents dels serveis comarcals i de les administracions locals catalana i estatal.[1]

L'Arxiu custodia un total de 229 fons documentals amb un volum de 4.877 metres lineals de documentació de procedència d’administració local, reial i senyorial, notarial, religiosa, empresarial i particular. A més, disposa de 250 metres lineals més de biblioteca auxiliar i administrativa. El document més antic custodiat a l’Arxiu és un fragment de còdex amb escriptura visigòtica datat del segle IX.[1]

Història[modifica]

Arxiu Comarcal del Vallès Occidental

El 26 d'abril de 1982 se signà el conveni de creació de l'arxiu, que rebé llavors el nom d'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa (AHCT), i des de l'any 1995 fins al juny del 2014 estava situat en unes dependències al carrer de Pantà de la ciutat egarenca.

La seva constitució va representar la institucionalització de l'Arxiu Històric de Terrassa, creat de fet el 1937,[2] i accessible al públic des de 1939. Aquest Arxiu Històric comprenia els fons municipals més antics, d'època medieval i moderna, que havien quedat guardats a la Torre del Palau juntament amb el fons notarial i de la batllia de Terrassa. La documentació municipal que generen i reben els diferents serveis municipals, majoritàriament a partir dels anys 1980 en endavant, encara que també documentació administrativa-municipal més antiga, com poden ser els Llibres d'Actes del Ple de l'Ajuntament (1840-1990) o els Llibres de la Comissió Permanent municipal (1940-1985) es conserven a l'Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.

A data 31 de desembre de 2009 l'ACVOC conservava fins a 4.650 metres lineals de documentació, amb una successió cronològica ininterrompuda que comença l'any 958.[3] Del fons documental de l'ACVOC destaca la sèrie de 1.572 pergamins, el fons històric de protocols notarials de Terrassa, que es conserva gairebé íntegre des del primer protocol de l'any 1237, i el fons municipal antic. El ric conjunt de la documentació medieval (anterior a l'any 1500) comprèn 736 pergamins, 445 llibres i 54 lligalls (capses de documents sols). Dels darrers anys destaquen també diverses donacions de documentació d'empreses i de particulars.

Nova seu[modifica]

El nou i modern edifici que allotja l’Arxiu, inaugurat el 9 de juny de 2014, té una superfície de 3.200 m2 i es divideix en tres àrees bàsiques. Una primera àrea a la planta inferior de cinc dipòsits convencionals més un sisè per a formats especials. Una àrea de tres dipòsits en una planta superior, amb moll de càrrega i descàrrega i secció de desinfecció, de neteja i de magatzem. Finalment, una àrea principal amb un dipòsit convencional, una sala de treball interna, una sala de digitalització, dos dipòsits refrigerats per a la preservació de fotografies, una sala de treball externa, una espaiosa sala de consulta pública, un espai per a activitats de formació i una sala polivalent de gran capacitat.[1]

El nou equipament, obra de l’arquitecta Isabel Rodon, té la finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d’àmbit local i comarcal, per la qual cosa incorpora eines de tractament digital. L’Arxiu també desenvolupa una important funció d’agent cultural i social al servei de Terrassa i del Vallès Occidental. A més d’assessorar les administracions del seu àmbit que ho sol·licitin en matèria de gestió de documents i en la implantació de sistemes de gestió documental. Aquesta funció abasta tant la documentació en suports tradicionals com els suport electrònics i els documents digitalitzats.[1]

Fons[modifica]

Quadre de fons actualitzat.

Documents destacats[modifica]

Llibre de privilegis de Terrassa[modifica]

Llibre de privilegis Terrassa

El "Llibre de privilegis de la vila i el terme de Terrassa" és un llibre amb fulls de pergamí on es van escriure còpies autèntiques dels principals documents institucionals (anomenats llavors privilegis) concedits a la vila de Terrassa entre els segles XIII i XVII.[1]

L'any 2010 es va traduir al braille "El llibre de privilegis de la vila i terme de Terrassa (1228-1652)", en el marc d'una iniciativa destinada a fer accessible el dipòsit del centre a les persones amb discapacitat visual, convertint-se en el primer document d'arxiu editat en aquest llenguatge a Espanya.[4]

Capbreu de Bertan Acòlit[modifica]

Capbreu bertran acolit 1237-1242f. 43r acvoc

El Capbreu primer de Bertran acòlit, de 1237-1242, és el primer protocol notarial de Terrassa i un dels més antics que es conserven a Catalunya. La notaria de Terrassa fou instaurada vers 1236 pel rei Jaume I i el monestir de Santa Maria d'Ègara hi obtingué un domini intermedi com a compensació dels seus drets tradicionals sobre l'expedició de documents al terme de Terrassa. El llibre es conserva sencer, amb 123 folis, però havia perdut la coberta de pergamí i fou restaurat el 2000.[1]

Les notes que conté presenten les característiques pròpies de l'època, són succintes i només recullen les dades específiques dels instruments notarials. Els tipus documentals que s'hi troben són debitoris, àpoques, concòrdies sobre deutes, donacions "propter nuptias", testaments, transaccions econòmiques, establiments emfitèutics, comandes de béns de patrimoni reial, compravendes, absolucions judicials, manumissions, convinences, compromisos de fidelitat o de prestació de serveis, nomenament de càrrecs, contractes d'aprenentatge, llicències de residència, procuracions, fermes de drets i alguns altres.[1]

Plànol de Francesc Parellada[modifica]

Plànol de l'heretat de Francesc Parellada a Terrassa

Plànol de l'heretat de Francesc Parellada, pagès de la parròquia de Sant Pere, part forana de Terrassa, fet per Joan Surís el 1766. El mas Parellada era propietat alodial del monestir de Sant Cugat del Vallès i comprenia un territori extens que depenia de diverses institucions eclesiàstiques, del castlà de Terrassa i de la casa de Sentmenat. Aquest territori incloïa els masos Parellada, Boneixida, Riambau i Soler. El fons d'arxiu de la casa (1542-1896) fou donat a la ciutat de Terrassa pels hereus de la família Parellada l'any 2000 i es conserva en aquest arxiu comarcal. El plànol té un gran interès històric com a testimoni de masos, camins, rieres, parcel·les i elements d'economia agrària de l'època, amb esment de dominis alodials del rei, del prior de Terrassa i d'altres institucions.[1]

Tovalló signat per literats[modifica]

Tovallo signat per Bartra i Murià a l'Havana

Tovalló de paper on Anna Murià recollí les signatures autògrafes d'alguns escriptors exiliats que es refugiaren al castell de Roissy-en-Brie, a prop de París, el 1939. El lloc tenia un significat especial per a Anna Murià, perquè hi va conèixer Agustí Bartra, amb qui continuà l'exili fins que s'instal·laren a Mèxic. A la foto annexa hi apareixen Agustí i Anna i fou feta a l'Havana, el 1941, una fita més del seu itinerari d'exili.[1]

Aquests documents formen part del fons Bartra-Murià (1904-1999), que fou donat a la ciutat de Terrassa en dues parts, els anys 1983 i 1999. El fons conté documentació personal i literària del poeta Agustí Bartra i Lleonart (1908-1982) i de la seva muller, també escriptora, Anna Murià i Romaní (1904-2002). Hi destaquen els manuscrits originals de les obres, les notes literàries, la correspondència i l'arxiu fotogràfic. També s'hi conserven reculls de premsa, documentació de distincions honorífiques, d'activitats sobre l'obra de Bartra, biogràfica, audiovisual, etc.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 «Arxiu Comarcal del Vallès Occidental». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2015].
  2. El juny de 1937, per Decret de la Generalitat de Catalunya i acord del Consell Municipal de Terrassa, es va crear un Arxiu Històric, amb seu al Museu Comarcal d'Art, instal·lat llavors a les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
  3. El pergamí més antic que es conserva a l'Arxiu data de l'any 958 i és una donació testamentària d'una vinya situada al lloc anomenat Silvanyà, del terme del castell de Terrassa, als clergues de Sant Pau d'Egara
  4. Notícia apareguda a diversos mitjans de premsa, com a El Punt edició Vallès Occidental, de data 21 d'octubre de 2010, entre d'altres http://www.elpunt.cat/neco/article/5-cultura/19-cultura/319410-editen-el-primer-document-duna-serie-darxius-historics-fets-en-braille-a-terrassa.html

Bibliografia complementària[modifica]

  • LORCA I SIMÓN, Josep Lluís; PUIG I USTRELL, Pere; SOLER I JIMÉNEZ, Joan. 2010. Guia de fons. Arxiu Històric de Terrassa. Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Col·lecció Joan Arnella núm. 5, Ajuntament de Terrassa. Arxiu Municipal, Terrassa.
  • PUIG I USTRELL, Pere; SANLLEHÍ I UBACH, Josep. 1982. "Arxiu Històric de Terrassa". A: Guia dels arxius històrics de Catalunya. Vol. 1, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona. Pàg. 127-170.
  • PUIG i USTRELL, Pere; SANLLEHÍ i UBACH, Josep. 1984. "Catàleg de l'arxiu notarial de Terrassa". Barcelona: Fundació Noguera (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 5), pàg.193.
  • CARDELLACH I GIMENEZ, Teresa. 2006. Llibre de Privilegis de la vial i el terme de Terrassa (1228-1652). Barcelona: Fundació Noguera. 322 pàgines.
  • MARTÍ I BONET, Josep Maria; PUIG I USTRELL, Pere; SANLLEHÍ I UBACH, Josep. 1976. Arxiu Històric de Terrassa (Biblioteca municipal Soler y Palet). Patronat de la Fundació Soler. 15 pàgines.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arxiu Comarcal del Vallès Occidental Modifica l'enllaç a Wikidata