Arxiu Històric de Protocols de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióArxiu Històric de Protocols de Barcelona
Raval - Carrer Notariat.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusarxiu Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1862 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Barcelona
Propietat deCol·legi de Notaris de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnotarisdecatalunya.org Modifica el valor a Wikidata
Carrer del Notariat al Raval. A la meitat hi ha la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya

L'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) és un arxiu històric que forma part de l'Arxiu General de Protocols[1] del Col·legi de Notaris de Catalunya, és el primer d'Espanya entre els notarials, tant per antiguitat com per la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d'Europa. Depèn del Col·legi de Notaris de Catalunya, la titularitat de la seva documentació és pública i la seva gestió pertoca a l'estat.

Història[modifica]

Formació[modifica]

Els arxius de protocols són entesos com a centres o serveis culturals en els quals es reuneixen, conserven, organitzen i difonen els conjunts documentals formats pels manuals, llibres de notes i protocols autoritzats per la institució notarial.

Els primers arxius de protocols nasqueren al segle xiii, amb l'aparició de la figura del notari i del llibre de notes, de manera gairebé espontània. A Barcelona hi hagué dos intents de formar un veritable arxiu de protocols, el 1598 i el 1816, però no en reeixí cap.

La formació de l'arxiu vingué determinada per la Llei Orgànica del notariat de 1862[2] que esdevenia la primera disposició encaminada a constituir els arxius de protocols. Aquests, pertanyien a l'Estat, consagrant el seu caire públic. En decrets posteriors, es va aconseguir l'objectiu de suprimir els arxius de les audiències i creà els arxius generals de districte notarial amb protocols de més de trenta anys.

Durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 la documentació notarial fou objecte de trasllats, pèrdues i destrucció. Cal remarcar també, el Decret de Presidència de 2 de març de 1945, que creava a cada arxiu de protocols una “secció històrica”, integrada pels manuals de més de cent anys i accessible als usuaris

La Constitució Espanyola de 1978 obrí un nou procés de renovació de l'ordenament legal, ja que, fixà les bases mitjançant que les comunitats autònomes podien assumir competències quant a patrimoni documental.

Història de les instal·lacions[modifica]

L'arxiu va patir diversos trasllats abans de la seva instal·lació definitiva al Col·legi de Notaris l'any 1882. L'arxiu documental es trobava a l'antic convent de les religioses de Sant Joan de Jerusalem, que posteriorment va ser desnonat; més tard es va traslladar al Carrer Elisabets i, finalment, l'any 1882, al Col·legi de Notaris, situat al Carrer del notariat, 2-4.

Els protocols foren ubicats a les dues sales de la planta baixa del Col·legi de Notaris. Tres anys més tard, la Reial Acadèmia de Bones Lletres sol·licità que l'arxiu de protocols fos transferit a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, petició que no fou considerada.

L'any 1928, la Junta Directiva adquirí l'edifici contigu al Col·legi, el número 2 del Carrer del Notariat on es col·locà la documentació reservada al soterrani el segle xix i a la planta i l'entresolat el segle xx. Mentre que a l'edifici original es conservava la documentació històrica (fins al segle xviii).

Al juliol de 1936, un escamot comparegué davant el Col·legi amb la intenció de cremar els fons En defensa dels documents, hi acudí el notari Raimon Noguera[3] que impedí el trasllat de la documentació. Sota la seva gerència, es dóna un impuls notable a l'arxiu i el guiatge e iniciativa de diverses juntes directives. Dirigí la confecció de l'inventariat públic entre 1950 i 1959, l'obrí a la investigació i potencià els estudis sobre els seus fons amb l'edició d'una revista sectorial.

Entre 1991 i 1994, s'evidencià la necessitat d'una ampliació de l'arxiu i s'optà per edificar el solar contigu al Col·legi, comprat el 1984. L'arxiu va ser remodelat i se'l va dotar d'unes noves instal·lacions, amb la construcció de quatre plantes de soterrani. Els protocols de protestos es varen traslladar a la tardor del 2004, a un dipòsit del Carrer Entença de Barcelona

Les instal·lacions actuals, disposen d'uns dipòsits on hi ha instal·lades prestatgeries amb una capacitat total de 12.000 metres lineals i compten amb els sistemes pertinents de conservació i de seguretat.

Disposa també, d'una biblioteca auxiliar especialitzada en Història de Catalunya i Barcelona, institucions, ciències instrumentals de la Història i Arxivística. Les sales d'investigació de l'arxiu i de la biblioteca ocupen la segona planta.

Fons documentals[modifica]

Fons històrics[modifica]

El fons de l'arxiu està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle xiii, 1.181 del segle xiv, 3.948 del segle xv, 7.360 del segle xvi, 8.888 del segle xvii, 5.668 del xviii i 11.549 del segle XIX); registres notarials d'escrivanies vàries dels segles xvii i xviii; notaries foranes; i una secció que aplega els fons Miscel·lània, Vària, Gràfica i Manuscrits literaris.

El nombre total de volums de l'Arxiu General, supera els 85.000, corresponents a uns 1700 notaris. D'aquests, més de 40.000 volums són protocols centenaris. A partir del segle XIV compta amb continuades sèries documentals, amb 5.305 registres anteriors a l'any 1500.

Així, els registres més antics són del segle XIII (el primer llibre complet és del notari Pere Portell i correspon a l'any1299). I, a partir de mitjans del segle xiv, l'arxiu compta amb unes més que notables i continuades sèries documentals, de manera que en arribar a l'any 1500 la xifra ha superat els 5.000 volums.

Escrivanies[modifica]

A més de les sèries generals de protocols de cada notari, l'arxiu disposa també d'algunes escrivanies especials, fruit de l'activitat específica del notari. Entre les quals, destaca l'Escrivania de Marina datat entre els segles XVIII-XIX, la de “Rendes i Arbitris”, la d'“Amortització i Venda de Béns Nacionals”, la d'“Hisenda o la de Reial Intendència” del segle xix.

Secció de notaries[modifica]

Cal remarcar la secció de Notaries foranes, integrada per registres d'una vuitantena de poblacions de Catalunya, arribats a l'arxiu per circumstàncies diferents, el més antic dels quals és el de Sant Pere d'Osor (1283-1292). Com també una notable col·lecció de pergamins, amb unes 1.700 unitats, dels segles XII al XVII. I altra documentació esparsa aplegada en les sèries de “Vària” i “Miscel·lània”, a més d'unes petites seccions de gràfics, manuscrits literaris i música.

Instruments de descripció[modifica]

La primera ordenació dels fons la va fer, entre el 1885 i el 1892, Jaume Alegret, advocat i polític català. És un llibre registre, ordenat cronològicament, dels diferents notaris i manuals. A mitjans del segle XX es va fer un inventari publicat en tres volums. I, d'ençà de l'any 1995, s'ha iniciat la revisió d'aquest inventari, d'acord amb els nous criteris metodològics establerts a la Col·lecció d'Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya de la Fundació Noguera, i sota el seu patrocini.

Aquests inventaris disposen de 6 volums,[4] en ells es troba l'inventari de tots els documents disponibles des del segle xiii, dividits en un àmbit cronològic i que faciliten la consulta a l'hora de demanar documents, són consultables per Internet a la pàgina de la Fundació Noguera.

Serveis[modifica]

L'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona és un dels primers centres d'investigació i estudi del país, en contacte amb el món de la universitat i de la cultura. Per acomplir amb les seves finalitats de comunicació i servei a la societat, l'arxiu disposa d'una moderna sala de consulta amb vint-i-quatre punts de lectura i amb una biblioteca de referència de 5.000 volums, especialitzada en edicions de fonts, història de Catalunya, arxivística, diplomàtica, a part de les diverses publicacions sectorials.

També disposa de les activitats de tractament, descripció, difusió dels fons i d'atenció als usuaris. Prèvia concertació, s'hi imparteixen classes pràctiques de diferents matèries relacionades amb la documentació.

També s'hi realitzen freqüents visites comentades per part de facultats o d'escoles universitàries i d'altres grups que s'hi interessen. Finalment, en la seva línia ja tradicional de publicacions de caràcter històric i jurídic, cal remarcar que, sota el patrocini de la Fundació Noguera, edita una prestigiosa revista de caràcter històric i institucional, titulada “Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols”, de periodicitat anual.

Referències[modifica]

  1. Formes equivalents de la institució en diversos idiomes: 1. Archivo General de Protocolos (Castellà), 2. Historical archives of protocols (Anglès), Archives historiques de protocoles (Francés)
  2. Aquesta llei, reformada amb el temps, està vigent i és consultable per Internet a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/Privado/ln.t3.html
  3. Raimon Noguera i de Guzman (1897-1990) fou un jurista català. Destaca la seva feina d'ordenació e investigació històrica dels arxius notarials catalans. Va ser arxiver i degà del Col·legi de Notaris entre 1966 i 1968.
  4. Publicació de 6 volums, sota la direcció de Josep Maria Sans i Travé, la seva autora és Lluïsa Cases i Loscos. És consultable per Internet a través del web de la Fundació Noguera.

Bibliografia[modifica]

  • Pagarolas, Laureà (coord.): “Els fons de Protocols de Catalunya, estat actual i proposta de sistematització” Associació d'arxivers de Catalunya.
  • Pagarolas, Laureà (1991): “L'aplicació de la informàtica sobre els llibres notarials a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona” a Lligall:Revista Catalana d'Arxivística, Nº 4, pàgs. 127-135
  • Cases i Loscos, Lluïsa: “Inventari de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona” Volums V i VI, Fundació Noguera, 2009.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]