Aryon Rodrigues

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAryon Rodrigues
Biografia
Naixement(pt) Aryon Dall'Igna Rodrigues Modifica el valor a Wikidata
4 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata
Curitiba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 abril 2014 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Brasília (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista Modifica el valor a Wikidata

Aryon Dall'Igna Rodrigues (Curitiba, 4 de juliol de 1925 - Brasília, 24 d’abril de 2014) és un lingüista brasiler, considerat un dels els investigadors més reconeguts de llengües indígenes del Brasil.[1] És conegut per resoldre la controvèrsia sobre l'etimologia del nom de la ciutat de Curitiba, la capital de l'estat de Paraná, Brasil.[2]

Biografia[modifica]

Fou el primer brasiler a obtenir el títol de doctor en lingüística (Universitat d'Hamburg, Alemanya, 1959),[3] i va ser convidat per Darcy Ribeiro per organitzar el primer postgrau de lingüística al Brasil, a la recentment creada Universitat de Brasília (UnB). Aryon va deixar la UnB després del cop d'Estat de 1964, en solidaritat amb els seus col·legues acomiadats i perseguits pels militars. Se'n va anar a la Universitat Federal de Rio de Janeiro (UFRJ) i, més tard, a UNICAMP.

Al llarg de la seva carrera, que va abastar prop de set dècades, es va dedicar a l'anàlisi i documentació de diverses llengües, com xetá i tupinamba, de les llengües tupí-guaraní (tronc tupi), i kipeá, de la família kariri (llengües macro-gê). Va formar desenes de lingüistes, per tesis i dissertacions en universitats com Unicamp i Universitat de Brasília (UnB), on va treballar fins a la seva mort. A més de treballs sobre lingüística descriptiva i teòrica, Rodrigues es va dedicar a l'estudi històric-comparatiu de les llengües indígenes del continent, particularment pel que fa a les llengües tupí. És autor d'una de les principals hipòtesis d'una relació genètica a llarg abast a les terres baixes d'Amèrica del Sud, que inclou els troncs Tupí i Macro-Jê i la família Carib.[4][5]

Rodrigues ha publicat més de cent-cinquanta articles articles, capítols de llibres i llibres. Va crear i dirigir el Laboratori de Llengües i Literatures Indígenes (LALLI), a la UnB, i, juntament amb la prof. Ana Suelly Arruda Câmara Cabral, va crear el Journal of Anthropological Linguistics.[6] Des del gener de 2013, va participar en la creació de l'Institut Aryon Dall'Igna Rodrigues (IADR), que conserva una col·lecció documental i bibliogràfica inestimable.

Referències[modifica]

  1. ↑ da Rocha D’Angelis, Wilmar «Aryon das Línguas Rodrigues» (en portuguès). Estudos da Língua(gem), 4, 1, 30-12-2006, pàg. 13–19. DOI: 10.22481/el.v4i1.1020. ISSN: 1982-0534.
  2. ↑ Ferreira, Jurandyr Pires. «Curitiba». A: Enciclopédia dos Municípios Brasileiros (en portuguès). volum 31,. Rio de Janeiro: IBGE, 1959, p. 204. 
  3. ↑ Head, Brian F. «Mattoso Câmara e Aryon Dall'Igna Rodrigues: pioneiros da lingüística no Brasil». Fragmentum, n. 46,, 2015, pàg. 19-35.
  4. ↑ Rodrigues, Aryon D. «Evidence for Tupi-Carib Relationships». A: South American Indian languages: retrospect and prospect (en anglès). Austin: University of Texas Press, 1985. 
  5. ↑ Rodrigues, A. D. Evidências de relações Tupi-Karib. In: Eleonora Albano; Maria Irma Hadler Coudry; Sírio Possenti; Tania Alkmim. (Org.). Saudades da Língua. 1 ed. Campinas, SP: Mercado de Letras, 2003, v. 1, p. 393-410.
  6. ↑ RBLA

Ligações externas[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Aryon Rodrigues
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aryon_Rodrigues&oldid=32715801»