Asèl·lid

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAsèl·lid
Asellidae
Asellus aquaticus.jpg
Asellus aquaticus
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Malacostraca
Ordre Isopoda
Família Asellidae
(Latreille, 1802)[1]
Modifica dades a Wikidata
Vista lateral d'un asèl·lid
Vista superior

Els asèl·lids (Asellidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels isòpodes.[2]

Descripció[modifica]

  • Cos deprimit amb set parells d'apèndixs marxadors
  • El cap no és inclòs en un cefalotòrax com seria el cas de les gambes.[3]

Alimentació[modifica]

Es nodreixen de detritus i de fulles que cauen al riu, sempre adobades amb els fongs i bacteris que les descomponen.[3]

Hàbitat[modifica]

Viuen als rius en zones de substrat de sorres i argiles. Són més freqüents a les zones baixes, on els podem trobar associats als macròfits submergits o en vores arrecerades dels rius Fluvià i Ter, per exemple. També es troben a capçaleres temperades de muntanya, les quals pertanyen normalment a zones càrstiques. Tendeixen a ensorrar-se dins dels sediments de la llera dels rius, o, si més no, a restar mig coberts pels fragments de fulles i els detritus.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

Viuen a Nord-amèrica i Europa.[4][5][6] Als Països Catalans només n'hi ha una única espècie (Proasellus coxalis), la qual posseeix moltes subespècies descrites que diferencien poblacions més o menys aïllades des de fa temps.[3]

Gèneres[modifica]

Observacions[modifica]

Poden tolerar contaminacions tèrmiques i orgàniques, i fortes reduccions del cabal. És aquesta resistència davant la pol·lució la que els treu qualsevol valor com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius.[3]

Referències[modifica]

  1. Latreille, P. A., (1802). Histoire naturelle générale et particuliere des Crustacés et des Insectes. Vol. 3, 467 pp.
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Puig, M. Àngels., 1999. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 9788439348283. Pàg. 111.
  4. PESI (anglès)
  5. GBIF (anglès) GBIF] (anglès)
  6. 2006 Freshwater Life (anglès)
  7. World Register of Marine Species (anglès)
  8. Encyclopedia of Life (anglès)
  9. Catalogue of Life (anglès)
  10. BioLib (anglès)
  11. Global Species (anglès)
  12. Discover Life (anglès)
  13. Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
  14. ZipCodeZoo (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Martin, Joel W. i George E. Davis, 2001. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles, Science Series 39. 124.
  • Schultz, G. A., 1982. Isopoda. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 249-254.


Enllaços externs[modifica]