Asger Aaboe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAsger Aaboe
Biografia
Naixement(da) Asger Hartvig Aaboe Modifica el valor a Wikidata
26 abril 1922 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 2007 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
North Haven (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
President Connecticut Academy of Arts and Sciences
1970 – 1980 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Brown (1955–1957)
Universitat de Copenhaguen (1940–1947)
Institut Østre Borgerdyd (–1940) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn Babylonian Planetary Theories  (1957 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiOtto Neugebauer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, historiador de la ciència, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Yale (1961–1992)
Universitat Tufts (1952–1961)
Escola Estatal Birkerød (1948–1952)
Universitat Washington a Saint Louis (1947–1948) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralNoel Swerdlow, Alice Slotsky, Christopher Anagnostakis i John P. Britton Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeJoan Armstrong (1950-†1990)
Izabela Zbikowska (2006-2007)
Premis

Find a Grave: 75857411 Modifica el valor a Wikidata

Asger Aaboe (Copenhaguen, 26 d'abril de 1922 - North Haven, 19 de gener de 2007) va ser un historiador de les matemàtiques i l'astronomia danès que va treballar als Estats Units.

Vida i obra[modifica]

En acabar els seus estudis secundaris el 1940 en una prestigiosa escola de Copenhaguen, va ingressar a la universitat de Copenhaguen per estudiar astronomia i matemàtiques. Malgrat l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, va poder acabar es estudis el 1947, molt influenciat pel matemàtic Harald Bohr, oncle del seu amic i company d'estudis Aage Bohr (premi Nobel de física, 1975).[1] El curs següent va ser professor visitant a la universitat Washington a Saint Louis, on va conèixer la seva futura esposa, Joan Armstrong.[2] El 1948 va retornar a Dinamarca per ser professor de secundària a Birkerød (municipi de Rudersdal) fins al 1952, quan es va instal·lar definitivament als Estats Units.[3]

Va ser professor de la universitat Tufts mentre treballava pel seu doctorat a la universitat Brown sota la direcció d'Otto Neugebauer. El 1957 va obtenir el títol de doctor en ciències amb una tesi sobre les teories planetàries dels babilonis. Aquest interés per la ciència babilonia va fer que es convertís en el principal deixeble de Neugebauer en aquest camp, fins al punt que Neugebauer, en morir el 1990, li va legar tots els seus apunts sobre matemàtica i astronomia dels babilonis.[4]

El 1961 va ser nomenat professor al departament d'Història de la Ciència i la Medicina de la universitat Yale on va romandre fins que es va retirar el 1992.[5]

Aaboe va ser un dels grans experts investigadors de l'astronomia antiga (grega i babilònica), intentant sempre comprendre les teories dels antics, tot i que fent servir les matemàtiques actuals que, segons ell, no eren pas tan diferents de les nostres.[6] Els seus dos llibres Episodes from the Early History of Mathematics (1964) i Episodes from the Early History of Astronomy (2001), continuen sent dos pilars bàsics pel coneixement de les matemàtiques i l'astronomia de l'antiguitat.[7]

Referències[modifica]

  1. Editors, 2007, p. 261.
  2. Berggren, 2007, p. 173.
  3. Steele, 2007, p. 377.
  4. Steele, 2016, p. 209.
  5. Britton, 2010, p. 119-120.
  6. Guicciardini, 2021, p. 9.
  7. King, 2007, p. 797.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Asger Aaboe» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Asger Aaboe» (en anglès). John Simon Guggenheim Memorial Foundation. [Consulta: 17 març 2023].