Ashéninka

Ashéninka
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	8.774 (2017 )
Autòcton de	Junín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali
Estat	Perú
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües arauac; llengües arawak meridionals; llengües campa
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	cjo
Glottolog	ashe1271
Ethnologue	cjo
IETF	cjo
Endangered languages	1308

L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.^[1] L'Ethnologue^[2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós^[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog^[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.

La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.^[4]^[4]^:3–5

Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,^[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue^[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.

L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.^[6]

Fonologia

Pedrós^[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).


	Bilabial	Dental	Alveolar	Postalveolar	Palatal	Velar	Glotal
Plosives	p p^j	t tʰ			c	k kʲ
Nasals	m mʲ	n			ɲ
Tap o flap		ɾ ɾ^j
Fricatives				ʃ			h h^j
Africades			ts tsʰ	tʃʰ
Aproximants	w/β̞ β̞				j	ɰ

Payne, Payne i Sánchez^[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:

		Bilabial	Apical	Postalveolar /Palatal	Vetllar	Glotal	Inespecífica
Oclusives	aspirades		tʰ
Oclusives	no aspirades	p	t		k
Africades	aspirades		tsʰ	tʃʰ
Africades	no aspirades		ts	tʃ
Fricatives			s	ç		h
Nasals		m	n	ɲ			N
Líquides			ɾ	ɾʲ
Aproximants		β/w		j	ɰ

Per a la varietat del Pichis, Payne^[9] mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.

Mihas^[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.^[1]

Payne,^[9] Mihas^[10] i Pedrós^[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,^[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).

Referències

1 2 3 Pedrós, Toni «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?». Cadernos de etnolingüística, 2018.
1 2 «Ethnologue». [Consulta: 5 setembre 2018].
↑ «Glottolog 3.3». [Consulta: 6 setembre 2018].
1 2 Payne, David L.. The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981.
↑ «Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios» (en castellà). Ministeri de Cultura del Perú. [Consulta: 23 setembre 2021].
↑ «Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka». [Consulta: 2 maig 2019].
1 2 Pedrós, Toni. A grammar of Ashéninka (Ucayali-Pajonal) (en anglés). Amsterdam: LOT, 2023. DOI https://dx.medra.org/10.48273/LOT0640. ISBN 978-94-6093-425-4.
1 2 Payne, David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos. Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali. segunda. Instituto Lingüístico de Verano, 1982.
1 2 Payne, Judith. Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca. Instituto Lingüístico de Verano, 1989.
1 2 Mihas, Elena. A grammar of Alto Perené (Arawak) (en anglès). De Gruyter Mouton, 2015.

[:0-1] 1 2 3 Pedrós, Toni «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?». Cadernos de etnolingüística, 2018.

[:1-2] 1 2 «Ethnologue». [Consulta: 5 setembre 2018].

[:2-3] «Glottolog 3.3». [Consulta: 6 setembre 2018].

[Payne1981-4] 1 2 Payne, David L.. The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1981.

[5] «Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios» (en castellà). Ministeri de Cultura del Perú. [Consulta: 23 setembre 2021].

[6] «Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka». [Consulta: 2 maig 2019].

[:5-7] 1 2 Pedrós, Toni. A grammar of Ashéninka (Ucayali-Pajonal) (en anglés). Amsterdam: LOT, 2023. DOI https://dx.medra.org/10.48273/LOT0640. ISBN 978-94-6093-425-4.

[:6-8] 1 2 Payne, David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos. Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali. segunda. Instituto Lingüístico de Verano, 1982.

[:3-9] 1 2 Payne, Judith. Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca. Instituto Lingüístico de Verano, 1989.

[:4-10] 1 2 Mihas, Elena. A grammar of Alto Perené (Arawak) (en anglès). De Gruyter Mouton, 2015.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]