Ashleigh Barty

De Viquipèdia
Infotaula de personaAshleigh Barty
Sydney International WTA Players Cruise (31974227527) (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1996 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Ipswich (Austràlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIndígenes australians i English Australian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada166 cm Modifica el valor a Wikidata
LateralitatDretana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugadora de criquet (2015–2016), tennista Modifica el valor a Wikidata
Activitatabril 2010 Modifica el valor a Wikidata –  2022 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni net estimat21.665.851 US$ Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAustràlia Austràlia
Esportcriquet (14 octubre 2015–8 febrer 2016)
tennis (8 febrer 2016–) Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivatennis individual
tennis dobles
Twenty20 cricket (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mà de jocdretana i revés a dues mans Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Feather-media-controls-shuffle.svg Feather-core-target.svg
2015–2016 Queensland Fire (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional Feather-media-controls-shuffle.svg
2013– equip masculí australià a la Copa Federació de Tennis Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − individual femení (33a)
24 juliol 2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − dobles femenins (5a)
2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020
2021tennis als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 − dobles mixts (3a) (medalla de bronze olímpica)
2019Torneig de Roland Garros 2019 − Individual femení
20192019 Miami Open – women's singles (en) Tradueix
20192019 Mutua Madrid Open – women's singles (en) Tradueix
2019 Italian Open – women's singles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm9173309 Facebook: ashbar96 Twitter: ashbarty Instagram: ashbarty Modifica el valor a Wikidata

Ashleigh Barty (Ipswich, Queensland, 24 d'abril de 1996) és una tennista australiana. Anteriorment també fou jugadora de cricket. Fou número 1 del rànquing individual l'any 2019 i arribà al número 5 en categoria de dobles.

En el seu palmarès destaquen tres títols de Grand Slam, Roland Garros (2019) i Wimbledon (2021) en categoria individual, i l'US Open (2018) en dobles femenins junt a CoCo Vandeweghe. Abans d'aconseguir el primer títol de Grand Slam de dobles ja havia disputat les finals de tots quatre torneigs de Grand Slam quan només havia complert 21 anys. Poc després va decidir deixar el tennis per jugar a cricket professionalment. Al 2016 va tornar a jugar a tennis i l'any següent ja va aconseguir els primers èxits individuals, culminant amb els títols de Grand Slam i el número 1 del rànquing. Va formar part de l'equip australià de Fed Cup arribant a jugar la final l'edició de 2019, i també va guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio en dobles mixts junt a John Peers.

Biografia[modifica]

Filla de Josie, radiòloga d'ascendència anglesa, i Robert Barty, funcionari indígena del poble Ngarigo.[1][2] Té dues germanes més gran anomenades Sara i Ali. Va créixer al barri de Springfield de Ipswich i va estudiar al Woodcrest State College. De petita va compaginar la pràctica del tennis i el netball amb les seves germanes.[1]

De ben petita va ser entrenada per Jim Joyce a Brisbane, que va fer una excepció entrenant-la quan només tenia quatre anys perquè aleshores ja tenia molt bona coordinació. L'extennista professional Scott Draper es va unir al seu equip quan era adolescent i van treballar en l'Acadèmia Nacional.[3] Amb 15 anys, l'extennista Jason Stoltenberg va esdevenir el seu entrenador principal i se la va endur durant uns anys a Europa per millorar el seu entrenament.

Barty exerceix com a ambaixadora nacional de tennis centrada en els indígenes per part de la federació australiana, Tennis Australia, la seva intenció és promocionar la participació indígena en el tennis.

Té una relació sentimental amb el golfista professional australià Garry Kissick des del 2017.[4]

Torneigs de Grand Slam[modifica]

Individual: 3 (3−0)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador
Guanyadora 1. 2019 Roland Garros Flag of the Czech Republic.svg Markéta Vondroušová 6−1, 6−3
Guanyadora 2. 2021 Wimbledon Flag of the Czech Republic.svg Karolína Plísková 6−3, 6−7(4), 6−3
Guanyadora 3. 2022 Open d'Austràlia Flag of United States.svg Danielle Collins 6−3, 7−6(2)

Dobles femenins: 6 (1−5)[modifica]

Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 2013 Open d'Austràlia Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Italy.svg Sara Errani
Flag of Italy.svg Roberta Vinci
2−6, 6−3, 2−6
Finalista 2. 2013 Wimbledon Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Taiwan.svg Hsieh Su-wei
Flag of China.svg Peng Shuai
6−7(1), 1−6
Finalista 3. 2013 US Open Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of the Czech Republic.svg Andrea Hlaváčková
Flag of the Czech Republic.svg Lucie Hradecká
7−6(4), 1−6, 4−6
Finalista 4. 2017 Roland Garros Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of United States.svg Bethanie Mattek-Sands
Flag of the Czech Republic.svg Lucie Šafářová
2−6, 1−6
Guanyadora 1. 2018 US Open Flag of United States.svg CoCo Vandeweghe Flag of Hungary.svg Tímea Babos
Flag of France.svg Kristina Mladenovic
3−6, 7−6(2), 7−6(6)
Finalista 5. 2019 US Open (2) Flag of Belarus.svg Viktória Azàrenka Flag of Belgium.svg Elise Mertens
Flag of Belarus.svg Aryna Sabalenka
5−7, 5−7

Jocs Olímpics[modifica]

Dobles mixts[modifica]

Any Campionat Superfície Parella Oponents Marcador
2020 Jocs Olímpics, Tòquio, Japó Dura Flag of Australia.svg John Peers Flag of Serbia.svg Nina Stojanović
Flag of Serbia.svg Novak Đoković
Renúncia

Carrera esportiva[modifica]

Va tenir una carrera tennística júnior molt prometedora arribant al número 2 i va guanyar el torneig de Wimbledon l'any 2011 en categoria júnior. L'any següent ja va fer el salt a professional amb només quinze anys i va debutar en els primers torneigs de la temporada disputats al seu país, entre els quals destaca arribar a semifinals en dobles fent parella amb la seva compatriota Casey Dellacqua a Brisbane.[5] Va guanyar una invitació per disputar el primer torneig de Grand Slam professional a l'Open d'Austràlia 2012, no obstant va perdre en primera ronda davant Anna Tatishvili. Malgrat la seva joventut, va començar a encadenar bons resultats en el circuit ITF tan individuals com en dobles fent parella amb Sally Peers, que li van permetre guanyar diversos títols. Durant la temporada va rebre invitacions per participar a Roland Garros i Wimbledon, però va cedir en primera ronda davant Petra Kvitová i Roberta Vinci, respectivament. Va acabar la temporada dins el Top 200 en ambdós rànquings.

Ja al 2013, només amb 16 i 17 anys, va intentar dedicar-se a torneigs del circuit WTA però només va aconseguir disputar vuit partits en quadres principals i tampoc va aconseguir entrar al Top 100 del rànquing. Tanmateix, el seu rendiment en les proves de dobles fou espectacular malgrat la seva curta edat, i fou finalista de tres dels torneigs de Grand Slam junt a la seva compatriota Casey Dellacqua. A banda dels resultats en Grand Slams, la parella va guanyar un títol a Birmingham,[6] i va acabar la temporada en el dotzè lloc del rànquing de dobles. En la següent temporada va aconseguir un nou títol de dobles a Estrasburg, i van ser finalistes a Birmingham, però no van aconseguir reeditar els resultats en Grand Slams.

Malgrat aquest inici tan reeixit per la seva edat, en finalitzar la temporada 2014 va decidir abandonar momentàniament el tennis, sentia que tot havia anat molt ràpid i havia passat molt temps separada de la família, de manera que ara volia descansar un temps i tenir una vida més típica com les seves amigues.[7][1] Després d'una trobada amb la selecció femenina australiana de criquet per explicar la seva experiència com a atleta professional, es va interessar per aquest esport per trencar la dinàmica d'un esport individual per un d'equip malgrat no haver-se format mai i només jugar amb la família. L'equip menor Brisbane Heat li va donar una oportunitat per demostrar les seves habilitats i el seu rendiment fou tan espectacular que ràpidament va signar amb aquest equip per disputar una lliga australiana femenina en format Twenty20.[8][9]

Aquest interval va finalitzar al febrer de 2016 quan va finalitzar la lliga de cricket i va anunciar el seu retorn al circuit WTA amb més il·lusió.[10] Sota les ordres de Craig Tyzzer, inicialment només va competir en els esdeveniments de dobles al circuit ITF, i va guanyar tres dels cinc torneigs en els quals va competir. Al maig va disputar el primer torneig individualment, i ja al juny va superar la fase prèvia per disputar el primer torneig del circuit WTA a Nottingham. Malauradament, una lesió al braç no li va permetre disputar més torneigs fins al novembre.

Va començar la temporada 2017 més enllà del lloc 250 tan en el rànquing individual com en el de dobles. El primer torneig de la temporada que va disputar fou l'Open d'Austràlia, en el qual va arribar a tercera ronda, i a continuació va disputar el torneig de Kuala Lumpur, on va aconseguir el doblet amb els títols individual derrotant a Nao Hibino, i de dobles fent parella amb Casey Dellacqua.[11] Aquest fou el primer títol individual del seu palmarès i el tercer en dobles femenins. En el Roland Garros va arribar a la final en el quadre de dobles junt a Dellacqua, però van cedir enfront les primeres caps de sèrie, Bethanie Mattek-Sands i Lucie Šafářová. Amb aquesta final van aconseguir la fita de disputar les finals de tots els torneigs de Grand Slam, però malauradament, les havien perdut totes quatre. A l'estiu va tornar a disputar una nova final a Birmingham, en la qual va cedir enfront Petra Kvitová, però va aconseguir el títol de dobles femenins.[12] A l'estiu va tenir bons resultats en la gira nord-americana i va arribar a tercera ronda del US Open, cedint davant la campiona final, Sloane Stephens. A la tardor va obtenir el millor resultat de la temporada arribant a la final de Wuhan després de derrotar tres tennistes del Top 10, però malauradament va ser derrotada per Caroline Garcia en la final. Es va classificar a temps pel WTA Elite Trophy, on va superar la primera fase guanyant Anastassia Pavliutxénkova i Angelique Kerber, però va caure en semifinals enfront CoCo Vandeweghe. Els resultats de la temporada li van permetre escalar fins al 17è lloc del rànquing individual.[13] En dobles també van disputar les finals d'Eastbourne i New Haven sense èxit, un total de tres títols de sis finals disputades. Això les va permetre disputar les WTA Finals com a tercera millor parella, però van caure en primera ronda. Barty va acabar la temporada en l'onzè lloc del rànquing de dobles.[14]

Va començar la temporada 2018 sent finalista a Sydney després de ser superada per Kerber. Va entrar a l'Open d'Austràlia com a cap de sèrie per primera vegada en la seva trajectòria, però va caure en tercera ronda en mans de Naomi Osaka. A la primavera va arribar a les semifinals d'Estrasburg però no va poder fer un bon resultat a Roland Garros cedint enfront Serena Williams. A continuació va aconseguir el segon títol individual del seu palmarès a Nottingham, superant Johanna Konta en la final.[15] Després d'assolir la tercera ronda a Wimbledon, va arribar a semifinals de Toronto i tercera ronda a Cincinnati cedint enfront Simona Halep, número 1 del rànquing, en ambdós esdeveniments. En el US Open va arribar a quarta ronda derrotada per Karolína Plíšková. A Wuhan va arribar a semifinals superada per Arina Sabalenka, però fou suficient per classificar-se pel torneig Elite Trophy per segona ocasió consecutiva. Novament va perdre enfront Sabalenka però va superar Garcia i va poder avançar a semifinals per una carambola, allà va superar Julia Görges i en la final a la local Wang Qiang, que li va permetre aconseguir el tercer títol individual del seu palmarès i escalar fins al 15è lloc del rànquing internacional.[16] En dobles va arribar a tercera ronda fent parella amb Dellacqua, que fou el seu darrer torneig que van disputar juntes per la retirada de Dellacqua. La següent parella que va tenir fou CoCo Vandeweghe, amb qui va guanyar a Miami. També va jugar alguns torneigs amb Demi Schuurs i Elise Mertens. Junt a Schuurs van guanyar tots dos torneigs de van disputar, Roma i Mont-real. Amb Vandeweghe van disputar posteriorment l'US Open, i van conquerir el primer títol de Grand Slam després de superar diversos punts de partit en contra.[17] Malgrat disputar només set torneigs juntes, Vandeweghe i Barty es van classificar per les WTA Finals en darrera posició gràcies als títols aconseguits, però van ser derrotades en semifinals.

Novament va iniciar la temporada a Sydney sent finalista, en aquesta ocasió davant Petra Kvitová. En l'Open d'Austràlia va arribar a quarts de final, també en mans de Kvitová. A Indian Wells va caure a quarta ronda, però a Miami va aconseguir el primer títol de 2019 després de superar a Karolína Plísková en la final. Aquests resultats li van permetre debutar al Top 10 en el rànquing individual.[18] Sobre terra batuda només va disputar dos torneigs, Madrid, on va caure en quarts de final davant Halep, i Roland Garros, on es va imposar a Markéta Vondroušová en la final per aconseguir el primer títol individual de Grand Slam del seu palmarès. El seu domini fou aclaparador ja que només va cedir dos sets en tot el torneig, i va esdevenir la primera tennista australiana en guanyar aquest títol des de Margaret Court l'any 1973.[19] Aquesta victòria li va permetre escalar fins la segona posició del rànquing individual, i el títol aconseguit a continuació a Birmingham, va provocar l'ascens al capdamunt del rànquing. Barty va esdevenir la primera tennista australiana en ser número u del rànquing des d'Evonne Goolagong Cawley.[20] A Wimbledon va trencar la ratxa de quinze victòries consecutives en ser derrotada per Alison Riske en quarta ronda. A principis d'agost va perdre momentàniament el número u en mans de Naomi Osaka, i també va perdre en quarta ronda del US Open davant Wang Qiang. Va recuperar aquest lloc després de ser semifinalista a Wuhan i finalista a Pequín. A final de temporada va debutar a les WTA Finals en categoria individual, on va superar Belinda Bencic i Kvitová, però va perdre davant Kiki Bertens en la primera fase. A continuació va superar Plísková i Elina Svitòlina per arrodonir la temporada amb aquest títol. Això li va permetre acabar la temporada al capdamunt del rànquing i ser guardonada com a millor tennista de l'any. Degut a la lesió de Vandeweghe, va formar parella regular amb Viktória Azàrenka, amb la qual fou semifinalista a Miami i van guanyar el títol de Roma.[21] A l'estiu també van ser semifinalistes a Toronto i van arribar a la final del US Open, en el qual defensava el títol. Malgrat disputar només vuit torneigs juntes, es van quedar a les portes de classificar-se per les WTA Finals.

La temporada 2020 va començar-la a la seva localitat natal, Brisbane, però va ser sorpresa en segona ronda per Jennifer Brady. Es va refer la setmana següent a Adelaida després de desfer-se de Dayana Yastremska. En el l'Open d'Austràlia, on partia com a principal favorita, va ser derrotada per Sofia Kenin en semifinals. Després d'unes setmanes de descans va tornar a Doha, on també fou semifinalista superada per Kvitová. Llavors va esclatar la pandèmia de COVID-19, que va provocar la suspensió del circuit fins a l'agost, però Barty va decidir renunciar a tots els torneigs del calendari per la preocupació i la por a viatjar derivada de la pandèmia. Malgrat la seva renúncia, els canvis aplicats en el criteri de càlcul del rànquing WTA va provocar que Barty acabés l'any també com a número 1 del rànquing.[22]

Després de gairebé onze mesos apartada de les pistes degut a la pandèmia, Barty va tornar a jugar en un dels primers torneigs de la temporada celebrats a Melbourne. En aquest torneig va imposar-se en la final a Garbiñe Muguruza.[23] En l'Open d'Austràlia va ser derrotada en quarts de final per Karolína Muchová malgrat ser la principal favorita. A Miami va aconseguir defensar el títol després de superar Bianca Andreescu en al final.[24] En els torneigs sobre terra batuda va continuar amb els èxits amb el tercer títol de la temporada a Stuttgart davant Arina Sabalenka,[25] i es quedar a les portes a Madrid contra la mateixa Sabalenka. Malauradament, una lesió la va apartar dels següents torneigs i va ajornar el seu retorn fins Wimbledon, on va vèncer Karolína Plísková en la final per aconseguir el segon títol de Grand Slam individual del seu palmarès.[26] A l'estiu va disputar les tres proves tennístiques dels Jocs Olímpics de Tòquio. En la prova individual va ser sorpresa en primera ronda per Sara Sorribes Tormo, en la prova de dobles femenins va arribar a quarts de final fent parella amb Storm Sanders, mentre que en dobles mixts aconseguí la medalla de bronze junt a John Peers després de perdre en semifinals i aprofitar la renúncia de l'equip serbi (Nina Stojanović i Novak Đoković) en la final de consolació. Es fa refer de la derrota individual amb el cinquè títol de la temporada a Cincinnati derrotant a Jil Teichmann.[27] En el US Open va caure en tercera ronda superada per Shelby Rogers. Amb el número 1 del rànquing individual pràcticament assegurat per tercer any consecutiu, va preferir tancar la temporada i tornar a casa seva per descansar. En dobles va formar parella amb Jennifer Brady però per diversos problemes de lesions no van poder disputar gaires torneigs juntes. Tot i així van guanyar el títol a Stuttgart.

Va començar la temporada 2022 a Adelaida guanyant el doblet de títols, l'individual davant Elena Rybakina, i el de dobles junt a Storm Sanders.[28] A l'Open d'Austràlia es va plantar a la final amb molta superioritat, i va derrotar Danielle Collins per esdevenir la primera tennista australiana en guanyar el torneig individualment des de Chris O'Neil l'any 1978.[29] Aquest fou el tercer títol individual de Grand Slam del seu palmarès, tots amb un tipus de superfície diferent. Malgrat aquest inici tan prometedor i ser número 1 del rànquing individual, el 23 de març de 2022 va anunciar la seva retirada definitiva del tennis en una entrevista realitzada per la seva amiga i parella de dobles Casey Dellacqua, al·legant cansament psicològic i físic.[30][31]

Palmarès[modifica]

Individual: 21 (15−6)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (3−0)
WTA Finals (1−0)
WTA Tournament of Champions /
WTA Elite Trophy (1−0)
Premier Mandatory (1−1) WTA 1000 (2−1)
Premier 5 (0−1)
Premier (2−3) WTA 500 (2−0)
International (2−0) WTA 250 (1−0)
Títols per superfície
Dura (10−4)
Gespa (3−1)
Terra batuda (2−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent Marcador
Guanyadora 1. 5 de març de 2017 Flag of Malaysia.svg Kuala Lumpur, Malàisia Dura Flag of Japan.svg Nao Hibino 6−3, 6−2
Finalista 1. 25 de juny de 2017 Flag of United Kingdom.svg Birmingham, Regne Unit Gespa Flag of the Czech Republic.svg Petra Kvitová 6−4, 3−6, 2−6
Finalista 2. 30 de setembre de 2017 Flag of China.svg Wuhan, Xina Dura Flag of France.svg Caroline Garcia 7−6(3), 6−7(4), 2−6
Finalista 3. 13 de gener de 2018 Flag of Australia.svg Sydney, Austràlia Dura Flag of Germany.svg Angelique Kerber 4−6, 4−6
Guanyadora 2. 17 de juny de 2018 Flag of United Kingdom.svg Nottingham, Regne Unit Gespa Flag of United Kingdom.svg Johanna Konta 6−3, 3−6, 6−4
Guanyadora 3. 4 de novembre de 2018 Flag of China.svg WTA Elite Trophy, Zhuhai, Xina Dura (i) Flag of China.svg Wang Qiang 6−3, 6−4
Finalista 4. 12 de gener de 2019 Flag of Australia.svg Sydney (2) Dura Flag of the Czech Republic.svg Petra Kvitová 6−1, 5−7, 6−7(3)
Guanyadora 4. 31 de març de 2019 Flag of United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of the Czech Republic.svg Karolína Plísková 7−6(1), 6−3
Guanyadora 5. 9 de juny de 2019 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of the Czech Republic.svg Markéta Vondroušová 6−1, 6−3
Guanyadora 6. 23 de juny de 2019 Flag of United Kingdom.svg Birmingham (2) Gespa Flag of Germany.svg Julia Görges 6−3, 7−5
Finalista 5. 6 d'octubre de 2019 Flag of China.svg Pequín, Xina Dura Flag of Japan.svg Naomi Osaka 6−3, 3−6, 2−6
Guanyadora 7. 3 de novembre de 2019 Flag of China.svg WTA Finals, Shenzhen, Xina Dura (i) Flag of Ukraine.svg Elina Svitòlina 6−4, 6−3
Guanyadora 8. 18 de gener de 2020 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of Ukraine.svg Dayana Yastremska 6−2, 7−5
Guanyadora 9. 7 de febrer de 2021 Flag of Australia.svg Melbourne, Austràlia Dura Flag of Spain.svg Garbiñe Muguruza 7−6(3), 6−4
Guanyadora 10. 3 d'abril de 2021 Flag of United States.svg Miami (2) Dura Flag of Canada.svg Bianca Andreescu 6−3, 4−0, retirada
Guanyadora 11. 25 d'abril de 2021 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Terra batuda Flag of Belarus.svg Arina Sabalenka 3−6, 6−0, 6−3
Finalista 6. 8 de maig de 2021 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Terra batuda Flag of Belarus.svg Arina Sabalenka 0−6, 6−3, 4−6
Guanyadora 12. 11 de juliol de 2021 Flag of United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of the Czech Republic.svg Karolína Plísková 6−3, 6−7(4), 6−3
Guanyadora 13. 22 d'agost de 2021 Flag of United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of Switzerland.svg Jil Teichmann 6−3, 6−1
Guanyadora 14. 9 de gener de 2022 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of Kazakhstan.svg Elena Rybakina 6−3, 6−2
Guanyadora 15. 29 de gener de 2022 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of United States.svg Danielle Collins 6−3, 7−6(2)

Períodes com a número 1[modifica]

Núm. Precedida per Dates Succeïda per Setmanes Acumulat
1. Flag of Japan.svg Naomi Osaka 24/06/2019 − 12/08/2019 Flag of Japan.svg Naomi Osaka 7 7
2. Flag of Japan.svg Naomi Osaka 09/09/2019 − 03/04/2022 Flag of Poland.svg Iga Świątek 114 121

Dobles femenins: 21 (12−9)[modifica]

2009 − 2020 Després de 2021
Grand Slam (1−5)
WTA Finals (0−0)
Premier Mandatory (1−0) WTA 1000 (0−0)
Premier 5 (3−0)
Premier (1−4) WTA 500 (1−0)
International (4−0) WTA 250 (1−0)
Títols per superfície
Dura (5−5)
Gespa (2−3)
Terra batuda (5−1)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents Marcador
Finalista 1. 27 de gener de 2013 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Italy.svg Sara Errani
Flag of Italy.svg Roberta Vinci
2−6, 6−3, 2−6
Guanyador 1. 16 de juny de 2013 Flag of United Kingdom.svg Birmingham, Regne Unit Gespa Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Zimbabwe.svg Cara Black
Flag of New Zealand.svg Marina Erakovic
7−5, 6−4
Finalista 2. 7 de juliol de 2013 Flag of United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Taiwan.svg Hsieh Su-wei
Flag of China.svg Peng Shuai
6−7(1), 1−6
Finalista 3. 9 de setembre de 2013 Flag of United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of the Czech Republic.svg Andrea Hlaváčková
Flag of the Czech Republic.svg Lucie Hradecká
7−6(4), 1−6, 4−6
Guanyador 2. 24 de maig de 2014 Flag of France.svg Estrasburg, França Terra batuda Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Argentina.svg Tatiana Búa
Flag of Chile.svg Daniela Seguel
4−6, 7−5, [10−4]
Finalista 4. 16 de juny de 2013 Flag of United Kingdom.svg Birmingham Gespa Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of United States.svg Raquel Kops-Jones
Flag of United States.svg Abigail Spears
6−7(1), 1−6
Guanyador 3. 15 de març de 2017 Flag of Malaysia.svg Kuala Lumpur, Malàisia Dura Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of United States.svg Nicole Melichar
Flag of Japan.svg Makoto Ninomiya
7−6(5), 6−3
Guanyador 4. 28 de maig de 2017 Flag of France.svg Estrasburg (2) Terra batuda Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Taiwan.svg Chan Hao-ching
Flag of Taiwan.svg Chan Yung-jan
6−4, 6−2
Finalista 5. 11 de juny de 2017 Flag of France.svg Roland Garros, França Terra batuda Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of United States.svg B. Mattek-Sands
Flag of the Czech Republic.svg Lucie Šafářová
2−6, 1−6
Guanyador 5. 25 de juny de 2017 Flag of United Kingdom.svg Birmingham (2) Gespa Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Taiwan.svg Chan Hao-ching
Flag of China.svg Zhang Shuai
6−1, 2−6, [10−8]
Finalista 6. 1 de juliol de 2017 Flag of United Kingdom.svg Eastbourne, Regne Unit Gespa Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Taiwan.svg Chan Yung-jan
Flag of Switzerland.svg Martina Hingis
3−6, 5−7
Finalista 7. 26 d'agost de 2017 Flag of United States.svg New Haven, Estats Units Dura Flag of Australia.svg Casey Dellacqua Flag of Canada.svg Gabriela Dabrowski
Flag of China.svg Xu Yifan
6−3, 3−6, [8−10]
Guanyadora 6. 1 d'abril de 2018 Flag of United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of United States.svg CoCo Vandeweghe Flag of the Czech Republic.svg Barbora Krejčíková
Flag of the Czech Republic.svg Kateřina Siniaková
6−2, 6−1
Guanyadora 7. 20 de maig de 2018 Flag of Italy.svg Roma, Itàlia Terra batuda Flag of Netherlands.svg Demi Schuurs Flag of the Czech Republic.svg Andrea Hlaváčková
Flag of the Czech Republic.svg Barbora Strýcová
6−3, 6−4
Guanyadora 8. 12 d'agost de 2018 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of Netherlands.svg Demi Schuurs Flag of Taiwan.svg Latisha Chan
Flag of Russian Federation.svg Iekaterina Makàrova
4−6, 6−3, [10−8]
Guanyadora 9. 9 de setembre de 2018 Flag of United States.svg US Open Dura Flag of United States.svg CoCo Vandeweghe Flag of Hungary.svg Tímea Babos
Flag of France.svg Kristina Mladenovic
3−6, 7−6(2), 7−6(6)
Guanyadora 10. 19 de maig de 2019 Flag of Italy.svg Roma (2) Terra batuda Flag of Belarus.svg Viktória Azàrenka Flag of Germany.svg Anna-Lena Grönefeld
Flag of Netherlands.svg Demi Schuurs
4−6, 6−0, [10−3]
Finalista 8. 8 de setembre de 2019 Flag of United States.svg US Open (2) Dura Flag of Belarus.svg Viktória Azàrenka Flag of Belarus.svg Aryna Sabalenka
Flag of Belgium.svg Elise Mertens
5−7, 5−7
Finalista 9. 12 de gener de 2020 Flag of Australia.svg Brisbane, Austràlia Dura Flag of Netherlands.svg Kiki Bertens Flag of Taiwan.svg Hsieh Su-wei
Flag of the Czech Republic.svg Barbora Strýcová
6−3, 6−7(7), [8−10]
Guanyadora 11. 25 d'abril de 2021 Flag of Germany.svg Stuttgart, Alemanya Terra batuda Flag of United States.svg Jennifer Brady Flag of United States.svg Desirae Krawczyk
Flag of United States.svg B. Mattek-Sands
6−4, 5−7, [10−5]
Guanyadora 12. 9 de gener de 2022 Flag of Australia.svg Adelaida, Austràlia Dura Flag of Australia.svg Storm Sanders Flag of Croatia.svg D. Jurak Schreiber
Flag of Slovenia.svg Andreja Klepač
6−1, 6−4

Equips: 1 (0−1)[modifica]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Equip Oponents Marcador
Finalista 1. 10−11 de novembre de 2019 Copa Federació, Perth, Austràlia Dura Flag of Australia.svg Priscilla Hon
Flag of Australia.svg Astra Sharma
Flag of Australia.svg Samantha Stosur
Flag of Australia.svg Ajla Tomljanović
Flag of France.svg Alizé Cornet
Flag of France.svg Fiona Ferro
Flag of France.svg Caroline Garcia
Flag of France.svg Kristina Mladenovic
Flag of France.svg Pauline Parmentier
2−3

Trajectòria[modifica]

Individual[modifica]

Torneig 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Títols V – D
Open d'Austràlia A 1R 1R 1R A A 3R 3R QF SF QF G 1 / 9 24 – 8
Roland Garros A 1R 2R 1R A A 1R 2R G A 2R A 1 / 7 10 – 6
Wimbledon A 1R Q1 Q3 A Q2 1R 3R 4R NC G A 1 / 5 12 – 4
US Open Q1 A 2R 1R A A 3R 4R 4R A 3R A 0 / 6 11 – 6
Jocs Olímpics NC A No celebrat A No celebrat 1R NC 0 / 1 0 – 1
WTA Finals A A A A A A A A G NC A A 1 / 1 4 – 1
WTA Elite Trophy A A A A A A SF G A NC A 1 / 2 5 – 2
Total Victòries−Derrotes 0−0 0−4 4−5 1−5 0−0 2−1 30−14 46−19 57−13 11−3 42−8 11–0 205 – 73
Rànquing a final d'any 669 195 164 218 325 17 15 1 1 1
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Dobles femenins[modifica]

Torneig 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Títols V – D
Open d'Austràlia 1R F 2R A A QF 2R 2R 2R 2R A 0 / 8 13 – 7
Roland Garros A 2R QF A A F 1R 3R A A A 0 / 5 10 – 5
Wimbledon A F QF A 1R QF A 3R NC A A 0 / 5 13 – 4
US Open A F 1R A A 2R G F A A A 1 / 5 17 – 4
Jocs Olímpics A No celebrat A No celebrat QF NC 0 / 1 2 − 1
WTA Finals A A A A A QF SF A NC A A 0 / 2 1 – 2
Total Victòries–Derrotes 2–2 23–9 19–7 0–0 0–1 35–14 28–8 25–7 3–3 9–2 3–0 147–53
Rànquing a final d'any 172 12 39 216 11 7 19 14 102
Llegenda: G: Guanyadora; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin;

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Marshall, Konrad. «Second serve» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 2017. [Consulta: 5 febrer 2020].
  2. «Away from centre court, Australia's 'next big thing' is happy in own skin» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 24-01-2011. [Consulta: 5 febrer 2020].
  3. «Barty and Saville win top junior event» (en anglès). Tennis Australia, 31-10-2010. [Consulta: 5 febrer 2020].
  4. «Ash Barty’s partner shares heartfelt French Open message» (en anglès). News.com.au, 09-06-2019. [Consulta: 5 febrer 2020].
  5. Trollope, Matt. «Barty and Dellacqua: How a perfect partnership began» (en anglès). Tennis Australia, 27-10-2017. [Consulta: 31 gener 2022].
  6. «Tennis - Casey Dellacqua and Ashleigh Barty win Birmingham doubles title» (en anglès). TennisWorldUSA.org, 17-06-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
  7. «Barty enjoying 'normal' time» (en anglès). The Queensland Times, 14-10-2011. [Consulta: 5 febrer 2020].
  8. «Ash Barty completes code switch from tennis to cricket» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 14-10-2015. [Consulta: 13 febrer 2022].
  9. «Former tennis pro signs with Heat» (en anglès). Cricket.com, 14-10-2015. [Consulta: 13 febrer 2022].
  10. «Ashleigh Barty returns to tennis after a season of cricket with Brisbane Heat» (en anglès). ABC, 08-02-2016. [Consulta: 17 febrer 2022].
  11. «Ashleigh Barty wins first WTA title less than 12 months since returning to tennis» (en anglès). The Guardian, 06-03-2017. [Consulta: 24 febrer 2022].
  12. «Petra Kvitova beats Ash Barty for Birmingham title» (en anglès). Tennis.com, 25-06-2017. [Consulta: 24 febrer 2022].
  13. FitzGibbon, Liam. «How Ashleigh Barty became Australia’s most unlikely sporting success story of 2017» (en anglès). Fox Sports, 11-11-2017. [Consulta: 24 febrer 2022].
  14. «Barty and Dellacqua join Muguruza in WTA Finals qualification» (en anglès). WTA, 11-09-2017. [Consulta: 2 març 2022].
  15. «Barty beats Britain's Konta to win Nottingham Open» (en anglès). Tennis Australia, 18-06-2018. [Consulta: 8 març 2022].
  16. Macpherson, Alex. «Barty holds off Wang to win biggest title in Zhuhai» (en anglès). WTA, 04-11-2018. [Consulta: 8 març 2022].
  17. «Barty, Vandeweghe win thrilling US Open doubles title» (en anglès). ESPN, 09-09-2018. [Consulta: 14 març 2022].
  18. «Ashleigh Barty claims biggest career title with victory at Miami Open» (en anglès). ABC, 31-03-2019. [Consulta: 20 març 2022].
  19. Barrett, Chris. «Ashleigh Barty the first Australian woman in 46 years to win French Open» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 09-06-2019. [Consulta: 20 març 2022].
  20. «Ash Barty claims world number one spot after victory at Birmingham Classic» (en anglès). ABC, 23-06-2019. [Consulta: 20 març 2022].
  21. «'We kept pushing until the end': Azarenka and Barty blast to Rome doubles title» (en anglès). WTA, 19-05-2019. [Consulta: 1r abril 2022].
  22. «WTA releases 2020 Year-End Rankings» (en anglès). WTA, 16-11-2020. [Consulta: 27 març 2022].
  23. «Australian Open: Ashleigh Barty 'happy with progression' after Melbourne title» (en anglès). BBC, 07-02-2021. [Consulta: 7 abril 2022].
  24. Carayol, Tumaini. «Barty beats injured Andreescu to claim Miami Open title for second time» (en anglès). The Guardian, 03-04-2021. [Consulta: 7 abril 2022].
  25. «Barty battles past Sabalenka to claim Stuttgart title» (en anglès). WTA, 25-04-2021. [Consulta: 7 abril 2022].
  26. «Barty claims Wimbledon title with three-set defeat of Pliskova» (en anglès). WTA, 10-07-2021. [Consulta: 7 abril 2022].
  27. «Cincinnati Open: Ashleigh Barty and Alexander Zverev claim dominant final wins» (en anglès). BBC, 22-08-2021. [Consulta: 7 abril 2022].
  28. «Australia's world number one Ash Barty wins Adelaide International title in straight sets» (en anglès). ABC, 09-01-2022. [Consulta: 13 abril 2022].
  29. Jurejko, Jonathan. «Australian Open: Ashleigh Barty wins first Melbourne title by beating Danielle Collins» (en anglès). BBC, 29-01-2021. [Consulta: 13 abril 2022].
  30. «La número 1 mundial, Ashleigh Barty, anuncia la seva retirada als 25 anys». L'Esportiu, 23-03-2022. [Consulta: 13 abril 2022].
  31. «Ashleigh Barty anuncia su retirada del tenis a los 25 años» (en espanyol). Mundo Deportivo, 23-03-2021. [Consulta: 13 abril 2022].
  32. «Barty becomes Australia's first women's ITF World Champion» (en anglès). ITF, 19-12-2019. [Consulta: 19 març 2020].
  33. «Barty, Krejcikova among 2021 WTA award winners» (en anglès). WTA, 06-12-2021. [Consulta: 9 desembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ashleigh Barty