Dret d'asil
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El dret d'asil és la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut.[1]
Amb la "tesi d'extraterritorialitat de les ambaixades i legacions" de Grotius, es considerava que l'asil diplomàtic era un corol·lari de l'asil brindat per un estat estranger, pel qual el delinqüent quedava asilat no només si aconseguia escapar a territori estranger, sinó també si obtenia asil en la legació o ambaixada d'un país estranger. Avui pot dir-se que el dret d'asil diplomàtic per als delinqüents polítics no és una institució reconeguda pel dret internacional general de base consuetudinària: és una pràctica de base convencional i consuetudinària que lliga gairebé exclusivament als països d'Amèrica Llatina, un costum regional.
Orígens històrics[modifica]
La institució del dret d'asil la trobem ja a en diverses civilitzacions clàssiques com ara l'antic Egipte, l'antiga Grècia, la Roma Imperial, i també s'observa en diverses parts del llibre de l'Antic Testament.[2]
A Grècia el terme "asylía" tenia un doble sentit: En el seu aspecte polític suposava la garantia que una ciutat oferia als visitants estrangers de respectar llur vida i propietats. En l'aspecte religiós constituïa el dret de certs temples a oferir a qualsevol que busqués protecció dintre dels seus murs la inviolabilitat respecte a aquells que el perseguissin.
El catolicisme va universalitzar-lo durant el segle iv a partir de les prèdiques d'Ambròs de Milà i de Gregori de Nazianz, i el va formalitzar al concili de Cartago del 399.[2] Encara s'establia al Codi de Dret Canònic de 1917 (cànons 1160 i 1179), però actualment rarament s'aplica a la pràctica.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Santos, Amada. «Quan en nom de la pau es prepara la guerra» (en anglès americà), 28-10-2015. [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 68, entrada: "asil, dret d' ". ISBN 84-297-3521-6.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dret d'asil |