Asil humanitari

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Nen vietnamita refugiat en un camp de Malàisia

L'asil humanitari és la pràctica de certes nacions d'acceptar en el seu sòl a immigrants que s'han vist obligats a abandonar el seu país d'origen a causa del perill que corrien per causes racials, religioses, guerres civils, catàstrofes naturals, etc.

Els refugiats es veuen forçats a fugir perquè no disposen de la suficient protecció per part del govern del seu propi país.

França, Canadà i Estats Units han concedit l'estatut de refugiades a dones que han sofert mutilacions sexuals o que correrien el risc de sofrir-les si romanguessin als seus països d'origen i Espanya ho ha concedit a persones homosexuals perseguides per les seves preferències sexuals.

Les legislacions i jurisprudències nacionals difereixen àmpliament en l'abast del dret d'asil. No obstant això, els acords internacionals dels quals forma part cada Estat sempre prevalen sobre el dret intern, i això, en tots els casos. Certs països desenvolupats han establert una quota de refugiats als quals estan disposats a concedir asil, generalment com a resultat d'un conflicte armat en curs. Des de l'última dècada del segle XX la majoria d'aquests refugiats va provenir de: Iran, l'Iraq, els Territoris Palestins, Afganistan, Rwanda, Burundi, Sudan, Congo, Sàhara Occidental, Albània, Xina, Colòmbia, Síria, Alemanya, França, i l'antiga Iugoslàvia.

Sota la Convenció sobre Refugiats de 1951 i el Protocol de 1967 d'acord amb aquests compromisos contrets internacionalment, les nacions estan obligades a concedir asil humanitari i no poden ni han de retornar per la força a un refugiat al seu país d'origen pel perill que li significa. Malgrat tot aquestes convencions de vegades són passades per alt.

El Dia Mundial del Refugiat se celebra el 20 de juny. Va ser establert l'any 2000 per una resolució especial de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Anteriorment, el 20 de juny era el Dia del Refugiat Africà.

Refugiats[modifica]

Els refugiats són un grup de persones que es reconeixen com a migrants forçats, ja que als seus països són perseguits per les seves creences, races, per conflictes armats o desastres naturals. Aquesta definició va ser establerta en 1951 en la Convenció sobre l'Estatut de Refugiats de les Nacions Unides. Actualment el concepte s'ha ampliat fent referència a les persones que es van dels seus llocs d'origen perquè les terres d'aquests països no els asseguren la subsistència.

La protecció d'aquestes persones va ocórrer per primera vegada en el marc de la Societat de Nacions, en la dècada de 1920 amb la creació d'òrgans destinats a brindar suport als refugiats russos i alemanys. En 1947 es va crear l'Organització  Internacional dels Refugiats (OIR) i la seva tasca era registrar als refugiats, repatriar-los o reassentar-los. En 1949 es va crear l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) que funciona fins a el dia d'avui.

La protecció internacional dels refugiats es basa essencialment a assegurar l'admissió a el país de refugi, l'atorgament del refugi, el respecte dels drets humans i el principi de “no-devolució”, que és el dret de les persones que sol·liciten refugi a no ser obligades a tornar al seu país. ACNUR posseeix tres maneres de solucionar el problema dels refugiats: la repatriació voluntària, és a dir que tornen al seu país però segueixen sent acompanyats per ACNUR, o són reasentados en un tercer país que no és el que ho va refugiar ni del qual provenia o es realitza una integració local.

La diferència entre els refugiats i els desplaçats interns està que els primers han travessat una frontera internacionalment reconeguda, mentre que els segons romanen dins dels seus països, encara que van deixar els seus llocs de residència habitual.[1]

Desplaçats interns[modifica]

Dona de 32 anys, mare de 7 fills durant la gran depressió dels anys 30

Són les persones obligades a fugir de les seves llars de resultes d'alguna crisi, però que, a diferència dels refugiats, romanen dins de les fronteres del seu país d'origen. A la fi de 2006 s'estimava que el seu nombre total ascendia a 24.5 milions repartits en 52 països, al voltant de la meitat dels quals serien africans.[2] Això resulta especialment dramàtic si tenim en compte que un desplaçat intern sofreix una situació molt més vulnerable que una altra que hagi aconseguit creuar una frontera territorial i que pugui, per tant, accedir amb més facilitat a la protecció internacional.

Protecció i assistència[modifica]

Són les dues obligacions que en 1951 es van encarregar a l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, i cobreixen tant als refugiats com als desplaçats interns. En general, les organitzacions treballen segons tres línies d'actuació: la integració al primer país d'acolliment, el reassentament en tercers països o la repatriació voluntària del refugiat en cas que la situació del territori de procedència hagi canviat. Malgrat tot, continuar lluny de casa no és gens fàcil. El dret internacional reconeix que tots els refugiats poden demanar asil als països d'acolliment; no obstant això, aquests països no estan legalment obligats a concedir-ho. A més l'Article 31 de la Convenció dels Refugiats diu que no s'ha de penalitzar als refugiats per haver entrat a un país de manera il·legal si vénen directament d'un lloc en el qual estaven en perill i s'han presentat davant les autoritats. Un altre dret dels refugiats està estipulat en l'art. 33 de la Convenció, el qual prohibeix la repatriació forçosa dels refugiats i es coneix com a "senar refoulement".

Zones de destinació[modifica]

Contràriament al que s'acostuma a creure, no són els països industrialitzats els que acullen al volum més important de refugiats, sinó els que estan en vies de desenvolupament, especialment els més pobres d'Àsia i Àfrica. Segons ACNUR en el 2004 els cinc països principals d'acolliment de refugiats són Pakistan (1,1 milions), Iran (985.000), Alemanya (960.000), Tanzània (650.000) i Estats Units (452.500). A Espanya, la majoria de refugiats (sense explicar als immigrants econòmics) provenen de països de l'Àfrica Subsahariana on hi ha conflictes o governs dictatorials, com Sierra Leone, Guinea Equatorial o Nigèria, per citar alguns exemples. Equador, a Sud-amèrica, també s'ha convertit en un país d'acolliment quant als colombians desplaçats pels problemes interns amb les FARC i els paramilitars, és així que molts colombians tenen l'estatus de refugiats, doncs es veuen exposats al perill que representen tals enfrontaments.

Xifres[modifica]

A la fi de 2011, el nombre de persones desplaçades forçosament a tot el món se situava en 42,5 milions, d'ells 35,4 milions sota el mandat de l'ACNUR. Aquesta xifra es compon de 26,4 milions de desplaçats interns (15,4 milions assistits o protegits per l'ACNUR), 895.000 sol·licitants d'asil i 15,2 milions de refugiats: 10,4 milions sota el mandat d'ACNUR i 4,8 milions sota la responsabilitat de la UNRWA (refugiats palestins).[3]

L'any 2004, el nombre de persones que ACNUR tenia sota la seva protecció va sobrepassar els 17 milions de persones en tot el planeta, per sota dels 20 milions de l'any anterior. Aquesta xifra inclou a sol·licitants d'asil, refugiats, desplaçats interns, retornats i persones apàtrides. Aquesta disminució es deu també al fet que alguns dels retornats a les seves llars en anys anteriors deixen de considerar-se sota l'empara d'ACNUR, ja que solament els comptabilitza durant períodes limitats. Els èxodes més nombrosos es van donar a Sudan (112.200), Libèria (86.800), La República Democràtica del Congo (30.000), Costa d'Ivori (22.200), Somàlia (14.800) i la República Centreafricana (13.000).

Més d'una quarta part dels refugiats són palestins, i la majoria d'ells desitja tornar a la seva casa. Uns altres, com els sahrauís, porten més de 30 anys refugiats en el desert algerià de Tinduf a l'espera d'un referèndum d'autodeterminació que resolgui l'estatut definitiu del Sàhara Occidental. Més de la meitat dels refugiats de tot el món són nens. Des de l'any 2003 on s'ha generat un increment en el nombre de persones sota l'empara de l'ACNUR ha estat a Llatinoamèrica i el Carib, hagut de sobretot a la contínua crisi de desplaçats interns a Colòmbia, en el país dels quals el nombre de desplaçats interns supera l'1,2 milions de persones (2004), a més de refugiar-se en països com Veneçuela, Equador, Costa Rica i Xile.

  • Síria = Més de 2 milions de refugiats per la guerra civil que actualment es viu al país des de l'any 2011. Més del 85% dels refugiats van fugir de Síria solament en 2013. Els principals països que reben sirians són El Líban, Turquia, Jordània i l'Iraq, amb més de 500.000 sirians cadascun. Es tracta de la pitjor crisi humanitària del Segle XXI.
  • l'Iraq = Més d'1,5 milions de refugiats que van fugir per la guerra que va mantenir Estats Units contra l'Iraq entre 2003 i 2011.
  • Afganistan = producte de les constants guerres, prop de 5 milions han fugit a Pakistan i Iran, principalment per la guerra que porta Estats Units des del 2001, per la guerra civil dels anys 90 i per la guerra que va portar la Unió Soviètica en els 80.
  • El Líban = 1 milió de refugiats, per la guerra civil que va succeir entre 1975 i 1990.
  • Colòmbia = 1 a 1,5 milions de colombians han estat desplaçats fora del seu país en els quaranta anys del conflicte intern.
  • Iran = 2 milions de refugiats producte de la persecució política durant la Revolució Iraniana.
  • URSS = 6 a 8 milions de persones van sortir del país durant els anys de 1924 a 1953 durant el mandat de Stalin.
  • Rússia = prop d'1 milió de persones van sortir definitivament del país durant la Guerra Civil Russa.
  • Libèria = durant la guerra civil liberiana (1989-2003) prop d'1 milió de persones van sortir del país.
  • Sierra Leone = durant la guerra civil d'aquest país (1991-2002) prop de 2 milions de persones van fugir a Guinea o a la capital sierraleones, Freetown.
  • El Salvador = durant la Guerra Civil d'El Salvador (1980-1992) prop de 2 milions de persones van ser desplaçades, principalment famílies camperoles, prop de 500 mil van fugir a EE. UU..
  • Alemanya = durant l'ofensiva final soviètica en la Segona Guerra Mundial, prop d'11 a 14 milions d'alemanys van haver de fugir des de Polònia, els Sudetes i els Balcans a occident.
  • Espanya = fins a 1 milió d'espanyols que recolzaven als republicans van fugir a l'estranger durant la Guerra Civil Espanyola.
  • Biafra = 4 milions de igbos van fugir de les forces nigerianes cap a Camerun durant la Guerra de Biafra.
  • Xina = en 1949 després de la victòria comunista uns 2 milions de nacionalistes van fugir a Taiwan.
  • Burundi = a causa de la lluita entre el govern i els grups rebels Hutu, són més de 2 milions a República Democràtica del Congo.
  • República Democràtica del Congo= 2 milions de refugiats a altres països.
  • Territoris palestins = a causa del conflicte àrab-israelià iniciat en 1948. Avui prop de 4,4 milions de persones viuen en camps de refugiats palestins.
  • Vietnam = 1,4 milions de desplaçats per la Guerra de Vietnam

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. http://dhpedia.wikispaces.com/Refugiado
  2. «Internal Displacement: Global Overview of Trends and Developments in 2006». Internal Displacement Monitoring Centre (IDMC), abril 2007. [Consulta: 23 octubre 2007].
  3. ACNUR (2012) <<Estadísticas ACNUR>>.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asil humanitari Modifica l'enllaç a Wikidata