Asimov (cràter marcià)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Asimov (desambiguació)».
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreAsimov
Asimov Crater.jpg
Dades generals
Tipuscràter d'impacte
Cos astronòmicMart
EpònimIsaac Asimov
Dades geogràfiques
Coordenades46° 58′ S, 4° 56′ E / 46.97°S,4.93°E / -46.97; 4.93
Diàmetre80,8 km
QuadrangleNoachis quadrangle (en) Tradueix
Localització
DeepPink pog.svg
Mapa topogràfic de Mart. Projecció equirectangular. Àrea representada: 90°N-90°S; 180°W-180°E.
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature14567
Modifica les dades a Wikidata

El Cràter Asimov és un cràter d'impacte al quadrangle Noachis de la regió Noachis Terra (MC-27) del planeta Mart, localitzat a 47.0° S 355.05° O o també 46.7° S 4.9° O. La col·lisió va causar una obertura de 84 km de diàmetre.[1]

El 4 de maig de 2009 la Unió Astronòmica Internacional (UAI), va aprovar concedir el nom d'un cràter de Mart al cèlebre escriptor Isaac Asimov (1920–1992).[2]

Morfologia[modifica]

Presenta una inusual morfologia del sòl del cràter. En algun moment després que es formés el cràter, l’interior es va omplir de materials que arribaven gairebé fins a la part superior de la vora del cràter. Posteriorment, es van formar depressions profundes al llarg de la vora interna del cràter. Els canals disseccionen ambdós costats d'aquestes depressions. Es desconeix tant el mecanisme que va permetre que s'omplís el cràter com de la formació de les depressions. Altres dos cràters propers també tenen pisos i depressions interiors.[3]

Barrancs a Asimov[modifica]

Asimov conté molts barrancs. Els barrancs marcians són xarxes petites i incises de canals estrets i els seus dipòsits de sediments situats al baix pla, que es troben al planeta de Mart. S’anomenen així per la seva semblança amb els barrancs terrestres. Van ser descoberts per primera vegada a les imatges del Mars Global Surveyor, es troben en pendents escarpats, especialment a les parets dels cràters. Normalment, cada barranc té una alcova dendrítica a la seva capçalera, en forma de ventall a la seva base, i un sol fil de canal incis que uneix els dos, donant a la gola completa una forma de rellotge.[4] Es creu que són relativament joves, ja que tenen pocs cràters. També es troba una subclasse de barrancs tallats a les cares de dunes que també es consideren força joves. Sobre la base de la seva forma, aspectes, posicions i localització entre i aparent interacció amb les característiques que es creu que són riques en gel d'aigua, molts investigadors van creure que els processos de tallar les barranques implicen aigua líquida. Tot i això, això continua sent un tema de recerca activa.[5] Tan aviat com es van descobrir barrancs,[4] els investigadors van començar a imaginar moltes gavines una i altra vegada, buscant possibles canvis. Al 2006, es van trobar alguns canvis.[6] Més tard, amb més anàlisi es va determinar que els canvis podrien haver-se produït per fluxos granulars secs en lloc de ser impulsats per l'aigua que flueix.[7][8][9] Amb observacions continuades, es van trobar molts més canvis al cràter de Gasa i d'altres.[10] Amb observacions més repetides, s’han trobat cada cop més canvis; ja que els canvis es produeixen a l’hivern i a la primavera, els experts solen creure que els barrancs es formaven a partir del gel sec. Les imatges abans i després demostraven que el calendari d’aquesta activitat coincidia amb les gelades estacionals de diòxid de carboni i les temperatures que no haurien permès l’aigua líquida. Quan la gelada seca canvia a un gas, pot lubricar el material sec per fluir, especialment en pendents escarpats.[11][12][13]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asimov
  1. Edgett, Ken. «The Martian Craters Asimov and Danielson» (en anglès). The Planetary Society, 27-05-2009. [Consulta: 4 gener 2020].
  2. «Planetary Names: Crater, craters: Asimov on Mars» (en anglès). Gazetteer of Planetary Nomenclature. International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 17-11-2010. [Consulta: 4 gener 2020].
  3. mars.nasa.gov. «Asimov Crater» (en anglès). NASA’s Mars Exploration Program. NASA, 12-12-2018. [Consulta: 4 gener 2020].
  4. 4,0 4,1 Malin, M. C.; Edgett, K. S. «Evidence for recent groundwater seepage and surface runoff on Mars». Science (New York, N.Y.), 288, 5475, 30-06-2000, pàg. 2330–2335. DOI: 10.1126/science.288.5475.2330. ISSN: 0036-8075. PMID: 10875910.
  5. Paladino, Tyler; Gulick, Virginia; Glines, Natalie «Insights into the formation of gullies in Asimov crater, Mars» (en en). 49th Lunar and Planetary Science Conference 2018 [The Woodlands, Texas], 19-03-2018. LPI Contrib. No. 2083.
  6. Malin, Michael C.; Edgett, Kenneth S.; Posiolova, Liliya V.; McColley, Shawn M.; Dobrea, Eldar Z. Noe «Present-day impact cratering rate and contemporary gully activity on Mars». Science (New York, N.Y.), 314, 5805, 08-12-2006, pàg. 1573–1577. DOI: 10.1126/science.1135156. ISSN: 1095-9203. PMID: 17158321.
  7. Kolb, Kelly Jean; McEwen, Alfred S.; Pelletier, Jon D. «Investigating gully flow emplacement mechanisms using apex slopes» (en en). Icarus, 208, 1, 2010-07, pàg. 132–142. DOI: 10.1016/j.icarus.2010.01.007.
  8. McEwen, A. S.; Hansen, C. J.; Delamere, W. A.; Eliason, E. M.; Herkenhoff, K. E. «A Closer Look at Water-Related Geologic Activity on Mars» (en en). Science, 317, 5845, 21-09-2007, pàg. 1706–1709. DOI: 10.1126/science.1143987. ISSN: 0036-8075.
  9. Pelletier, Jon D.; Kolb, Kelly J.; McEwen, Alfred S.; Kirk, Randy L. «Recent bright gully deposits on Mars: Wet or dry flow?» (en en). Geology, 36, 3, 2008, pàg. 211. DOI: 10.1130/G24346A.1. ISSN: 0091-7613.
  10. NASA/Jet Propulsion Laboratory. «NASA orbiter finds new gully channel on Mars» (en anglès). ScienceDaily, 24-03-2014. [Consulta: 4 gener 2020].
  11. «NASA Spacecraft Observes Further Evidence of Dry Ice Gullies on Mars» (en anglès). NASA Jet Propulsion Laboratory, 10-07-2014. [Consulta: 4 gener 2020].
  12. Dundas, Collin. «Activity in Martian Gullies (ESP_032078_1420)» (en anglès). HiRISE. The University of Arizona, 10-07-2014. [Consulta: 4 gener 2020].
  13. Redd, Nola Taylor. «Gullies on Mars Carved by Dry Ice, Not Water» (en anglès). Space. Future US, 16-07-2014. [Consulta: 4 gener 2020].

Vegeu també[modifica]