Aspazija

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAspazija
Aspazija. unknown author.jpg
Aspazija al 1920
 Diputada del parlament letó 

Dades biogràfiques
Naixement Elza Rozenberga
16 de març de 1865
Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), Imperi Rus (actual Letònia)
Mort 5 de novembre de 1943(1943-11-05) (als 78 anys)
Jurmala, Letònia)
Sepultura Cementiri Rainis
Activitat professional
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptora, poeta i dramaturga
Gènere Poesia - Dramatúrgia
Llengua letó
Dades familiars
Cònjuge Rainis
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943), va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).

Biografia[modifica]

Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.

Placa en honor el matrimoni Rainis i Aspazija a Zuric

Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com a Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins a 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.

Obres literàries[modifica]

Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle XIV del Gran Ducat de Lituània.

Bibliografia[modifica]

  • Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
  • Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
  • Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspazija Modifica l'enllaç a Wikidata