Aspergillus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaAspergillus
Aspergillus niger 01.jpg
Cap conidial d'Aspergillus niger
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseEurotiomycetes
OrdreEurotiales
FamíliaTrichocomaceae
GènereAspergillus
Espècies
Modifica dades a Wikidata

Aspergillus és un gènere d'uns 600 fongs (floridures), que es troba arreu. Els fongs es poden classificar en dues formes morfològiques bàsiques: els llevats i les hifes. Els fongs inclosos en aquest gènere són filamentosos (formats per una xarxa d'hifes, cadascuna d'elles composada d'una filera de cèl·lules allargades envoltades per una paret); un tipus de fong molt diferent als llevats, aquests últims formats per una sola cèl·lula arrodonida. Els hàbitats naturals de les espècies d'Aspergillus són medis humits, oxigenats i amb una temperatura determinada, com ara els edificis tancats, el fenc i el compostatge.

Història[modifica]

El 1729, el gènere Aspergillus va ser catalogat per primera vegada pel biòleg italià Pier Antonio Micheli. Micheli va fer servir el nom aspergillum per assemblar-se el fong a l'instrument usat per dispersar aigua beneïda.[1] La descripció feta per Micheli d'aquest gènere de fong en la seva obra Nova plantarum genera[2] té importància històrica, en ser reconeguda com el punt inicial de la ciència de la micologia.[3]

Malalties[modifica]

Els Aspergillus són fongs oportunistes i uns dels gèrmens que prenen avantatge de persones amb dèficits immunitaris primaris o adquirits. Entre les patologies més freqüents provocades per ells es troben:

  • Aspergil·losi pulmonar invasiva: Especialment greu en malalts immunodeficients o afectes d'una pneumopatia crònica.[4]
  • Onicomicosi: Es veu sovint en diabètics i agricultors que treballen la terra i/o toquen els vegetals amb les mans. A banda de les espècies d'Aspergillus més freqüents, aquesta patologia de les ungles pot ser causada per una gran varietat de fongs del gènere poc coneguts i que ocasionen coloracions unguials molt peculiars.[5]
  • Otomicosi: Afecta principalment a l'orella externa. A. niger és el fong filamentós predominant en aquest tipus d'infecció, probablement per la seva capacitat de produir una gran quantitat de conidis; encara que l'espècie causal pot variar segons quina sigui la zona geogràfica en particular.[6]
  • Sinusitis al·lèrgica. Amb freqüència acompanya a una broncopulmonar.[7]
  • Endocarditis. Són rares en persones sense immunodeficiència o no addictes a drogues per via parenteral. Es poden desenvolupar en malalts sotmesos a cirurgia cardíaca i sovint tenen un curs insidiós.[8]
  • Pneumonitis per hipersensibilitat: Acostumen a presentar-se en treballadors de l'industria alimentària.[9]
  • Aspergil·lomes i abscessos micòtics. L'aspergil·loma i l'aspergil·losi al·lèrgica coexisteixen amb certa freqüència. Ocasionalment, en els aspergil·lomes es formen dipòsits d'oxalat de calci que originen una forta resposta inflamatòria.[10] Els abscessos per Aspergillus són difícils de tractar, especialment els cerebrals. Aquests fongs tenen un marcat tropisme vascular i solen provocar complicacions trombòtiques.[11]

A. fumigatus i A. flavus són espècies que produeixen unes aflatoxines verinoses i carcinogèniques. És relativament freqüent confondre una infecció per alguns membres del gènere Aspergillus amb les més comunes infeccions bacterianes, així com hi pot haver una infecció simultània pels dos tipus de microorganismes.[12]

Risc[modifica]

Les nombroses espècies d'Aspergillus poques vegades causen malalties en individus immunocompetents. Quan ho fan, existeixen diversos factors de risc o certes circumstàncies que possibiliten la infecció. Per exemple, les colonitzacions òtiques sorgeixen en cas de:

  • Alt grau d'humitat a la zona.
  • Neteja excessiva del cerumen de les orelles.
  • Hàbit d'introduir materials en l'oïda.
  • Utilització d'equips que cobreixen l'oïda (audiòfons, taps d'insonorització, aparells auditius, etc.).

Tractament[modifica]

  • Neteja i desbridament de l'oïda
  • Tractament antimicòtic (gotes)
  • Transposició de cerumen en casos resistents.[13]
  • Antiinflamatoris no esteroïdals (els esteroides s'han d'usar amb molta cautela, ja que poden ocasionar empitjorament del quadre per immunosupressió localitzada).

Estructura[modifica]

L'estructura microscòpica dels Aspergillus és única. Tenen hifes septades i conidiòfores que tenen el cap localitzat a un extrem; el qual està compost per una vesícula envoltada per una corona de fiàlides (cèl·lules conidiogèniques que produeixen conidis blàstics de manera basipetal) en forma d'ampolla directament inserides sobre la vesícula.[14] De les fiàlides es desprenen les espores (conidis). Altres estructures es troben en certes espècies i no en altres, per exemple, les cèl·lules d'Hülle.[15]

Referències[modifica]

  1. Alcalá, L; Muñoz, P; Teresa Peláez, T; Bouza, E «Aspergillus y aspergilosis» (en castellà). Programa de Control de Calidad Externo de la SEIMC, 1997; Des 1, pàgs: 5 [Consulta: 21 maig 2018].
  2. Micheli, PA «Nova plantarum genera» (en llatí). Bernardi Paperinii, Typographi Florentiae, 1729, pàgs: 359 [Consulta: 21 maig 2018].
  3. Caballero de Toro, J «Desarrollo de un nuevo modelo de Aspergilosis Pulmonar en rata consideraciones previas, estudio comparativo y aplicaciones al diagnóstico de la enfermedad -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultat de Veterinària. Universitat Complutense de Madrid, 2005; Nov, pàgs: 304 [Consulta: 21 maig 2018].
  4. Tárrega J, Jerez FR, Plaza V, Franquet T, et al «Factores pronósticos de la aspergilosis pulmonar invasiva en pacientes con neumopatía crónica» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2000 Gen; 36 (1), pp: 29-33. DOI: 10.1016/S0300-2896(15)30230-1. ISSN: 1579-2129. PMID: 10726182 [Consulta: 21 maig 2018].
  5. Bongomin F, Batac CR, Richardson MD, Denning DW «A Review of Onychomycosis Due to Aspergillus Species» (en anglès). Mycopathologia, 2018; 183 (3), pp: 485–493. DOI: 10.1007/s11046-017-0222-9. ISSN: 5958150. PMID: 29147866 [Consulta: 21 maig 2018].
  6. García-Agudo L, Aznar-Marín P, Galán-Sánchez F, García-Martos P, et al «Otomycosis due to filamentous fungi» (en anglès). Mycopathologia, 2011 Oct; 172 (4), pp: 307-310. DOI: 10.1007/s11046-011-9427-5. ISSN: 0301-486X. PMID: 21499908 [Consulta: 21 maig 2018].
  7. Panjabi C, Shah A «Allergic Aspergillus sinusitis and its association with allergic bronchopulmonary aspergillosis» (en anglès). Asia Pac Allergy, 2011 Oct; 1 (3), pp: 130-137. DOI: 10.5415/apallergy.2011.1.3.130. PMC: 3206248. PMID: 22053309 [Consulta: 21 maig 2018].
  8. Kreiss Y, Vered Z, Keller N, Kochva I, et al «Aspergillus niger endocarditis in an immunocompetent patient: an unusual course» (en anglès). Postgrad Med, 2000 Feb; 76 (892), pp: 105-106. ISSN: 0032-5473. PMC: 1741507. PMID: 10644391 [Consulta: 21 maig 2018].
  9. Ishiguro T, Kawai S, Kojima A, Shimizu Y, et al «Occupational hypersensitivity pneumonitis in a koji brewer» (en anglès). Clin Case Rep, 2018 Gen 19; 6 (3), pp: 461-464. DOI: 10.1002/ccr3.1317. PMC: 5944398. PMID: 29755935 [Consulta: 21 maig 2018].
  10. Fukada A, Toyoshima M, Akahori D, Suda T «Pulmonary Aspergilloma with Oxalosis» (en anglès). Intern Med, 2018; Abr 27, pàgs: 2. DOI: 10.2169/internalmedicine.0747-18. ISSN: 1349-7235. PMID: 29709953 [Consulta: 21 maig 2018].
  11. Srikumar T, Pabbathi S, Fernandez J, Nanjappa S «Aspergillus Terreus Brain Abscess Complicated by Tension Pneumocephalus in a Patient with Angiosarcoma» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Gen 10; 18, pp: 33-37. ISSN: 1941-5923. PMC: 5240880. PMID: 28070116 [Consulta: 21 maig 2018].
  12. Trastoy R, Manso T, García X, Barbeito G, et al «Coinfección pulmonar por Nocardia cyriacigeorgica y Aspergillus fumigatus» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2017 Abr; 30 (2), pp: 123-126. ISSN: 1988-9518. PMID: 28176520 [Consulta: 21 maig 2018].
  13. Gómez LC, Chacón JA, Hoyos, AM «Transposición de cerumen en casos de otomicosis» (en castellà). Acta Otorrinolaringol & Cir Cabeza Cuello, 2003 Mar: 31 (1), pp: 31-35. ISSN: 0120-8411 [Consulta: 21 maig 2018].
  14. Carrillo, L «Aspergillus» (en castellà). A: Los hongos de los alimentos y forrajes, Cap. 4, 2003, pp: 44-60 ISBN 987-9381-19-X [Consulta: 21 maig 2018].
  15. Carvalho, MDF; Baracho, MS; Baracho; IR «An investigation of the nuclei of Hülle cells of Aspergillus nidulans» (en anglès). Genet Mol Biol, 2002; 25 (4), pp: 485-488. DOI: 10.1590/S1415-47572002000400019. ISSN: 1678-4685 [Consulta: 21 maig 2018].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aspergillus Modifica l'enllaç a Wikidata