Aspern (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAspern
Fitxa
DireccióEduardo de Gregorio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean Sorel
Bulle Ogier
Alida Valli
Humbert Balsan
Teresa Madruga Modifica el valor a Wikidata
ProduccióPaulo Branco Modifica el valor a Wikidata
GuióHenry James Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVasco Pimentel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJean-Paul Mugel i Vasco Pimentel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAcácio de Almeida Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNicole Lubtchansky Modifica el valor a Wikidata
VestuariMaria José Branco Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Portugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena1985 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès
francès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePortugal Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPortugal Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0088743 Filmaffinity: 457120 Allocine: 101 Letterboxd: aspern Allmovie: v163602 TCM: 481345 TMDB.org: 275615 Modifica el valor a Wikidata

Aspern és una pel·lícula francesa-portuguesa dirigida per Eduardo de Gregorio, estrenada el 1985, basada en la novel·la de Henry James Els papers d'Aspern[1] i remake de la pel·lícula estatunidenca The Lost Moments. Els exteriors foren rodats a Portugal.[2]

Sinopsi[modifica]

Una editorial francesa delega a Lisboa un dels seus experts, Jean Decaux, amb l'objectiu de posar-se a les mans de documents inèdits del desaparegut Jeffrey Aspern, famós novel·lista dels anys 1930. Els editors entenen que aquests papers estan en mans de Juliana Barther, l'amant d'Aspern, a casa de la qual va morir l'escriptor. Utilitzant subterfugis, Jean convenç a la Juliana de llogar-li una habitació. Viu com una reclusa amb la seva neboda Tita, una soltera austera. No obstant això, Jean estableix vincles d'amistat amb aquesta, li revela el motiu de la seva presència i obté la seva ajuda en les seves investigacions. Però, després de ser sorprès per la Juliana mentre remenava les seves pertinences, marxa de casa perquè el temps tranquil·litzi l'esdeveniment. Quan torna, la Tita li diu que la Juliana és morta i que està en possessió dels famosos manuscrits. Aleshores li ofereix un tracte estrany: a canvi dels cobejats papers, vol trobar la felicitat convertint-se en la seva dona. Quan es nega, de seguida crema tots els manuscrits.

Repartiment[modifica]

Estrena[modifica]

La pel·lícula fou presentada a la Quinzena dels Directors del 35è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ Eduardo de Gregorio obituary, The Guardian, 19 d'octubre de 2012
  2. ↑ Aspern a Time Out
  3. ↑ «Site de la Quinzaine des réalisateurs : Quinzaine 1982». Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 15 desembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aspern_(pel·lícula)&oldid=31874411»