Asphodelus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAsphodelus
0 Asphodelus albus - Samoëns (3).JPG
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaXanthorrhoeaceae
SubfamíliaAsphodeloideae
GènereAsphodelus
L.
Tipus taxonòmic Asphodelus ramosus
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Asphodeloides (Moench, 1794)
  • Clausonia (Pomel, 1860)
  • Verinea (Pomel, 1860)
  • Gethosyne (Salisb., 1866)
  • Ophioprason (Salisb., 1866)
  • Glyphosperma (S. Watson, 1883)
Modifica les dades a Wikidata

Els asfòdels (Asphodelus spp.) anomenats en català porrassa, albó, caramuixa o gamó entre altres noms comuns[1] conformen un gènere de plantes vivaces herbàcies, bianuals o perennes, distribuïdes naturalment des de la Macaronèsia fins a l'Índia presentant el seu màxim d'abundància a l'oest d'Europa (Nord d'Àfrica i península Ibèrica).[2] S'han difós avui per tot el món com a plantes ornamentals, gràcies a les seves grans flors i la facilitat del seu cultiu, requerint pocs nutrients, escassa humitat i molta llum. Algunes espècies com Asphodelus fistulosus s'han instal·lat com a espècies introduïdes a Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Àdhuc les relacions d'Asphodelus amb els altres dos gèneres de la subfamília (Asphodeline i Eremurus) presenten centres de distribució francament separats.

En l'antiga Grècia, els asfodels es col·locaven en la tomba dels morts i s'empraven en les cerimònies fúnebres, en la creença que facilitaven el trànsit dels difunts als Camps Elisis, que es creia entapissats d'aquests.[3]

En general formen una roseta de fulles llargues (fins a 30 cm) sobre una base de bulbs i diverses espècies produeixen tubercles. Des d'aquesta base, en la florida, generen un escap força alt sobre el que es forma una o diverses panícules. Les flors són formades per sis tèpals d'un color generalment blanquinós o rosat i sis estams. L'ovari és tricarpelar i els fruits que generen són càpsules que contenen una o diverses llavors.

Les espècies d'asfodels són molt variables morfològicament incloent tant caràcters diferenciadors fàcilment identificables com la disposició i forma de les fulles, o l'aparença i guarniment de l'escap; com caràcters que requereixen un examen més detingut que sovint requerix instruments d'observació complexos com la forma dels bulbs, el periant, l'estigma, la seva germinació, el pol·len o el nombre cromosòmic.[2]

Pel que fa a la vall de l'Ebre un estudi ha determinat la presència de quatre espècies:[2] A. fistulosus, A. ayardii, A. cerasiferus, A. serotinus, tot i que sovint algunes poblacions de qualsevol d'aquestes quatre espècies poden ésser confoses amb A. tenuifolius.

Espècies seleccionades[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asphodelus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Vegeu porrassa a Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  2. 2,0 2,1 2,2 Lorda López, Mikel «El complejo Asphodelus fistulosus-A. ayardii (Asphodelaceae) en el valle medio del Ebro» (en castellà). Flora Montiberica, 45, 2010, p. 21-41. ISSN: 1138-5952 [Consulta: 24 març 2013].
  3. Sharr, F. A.. Western Australian Plant Names and Their Meanings (en anglès). University of Western Australia Press, 1978, p. 6. ISBN 0855641223.