Vés al contingut

Asphodelus cerasiferus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAsphodelus cerasiferus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsphodelaceae
GènereAsphodelus
EspècieAsphodelus cerasiferus Modifica el valor a Wikidata
J. Gay[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Asphodelus australis Jord. i Fourr.
  • Asphodelus chambeironii Jord.
  • Asphodelus comosus Jord.
  • Asphodelus corsicus Jord.
  • Asphodelus glaucescens Jord.
  • Asphodelus grandiflorus Jord. & Fourr.
  • Asphodelus procerus Jord. & Fourr.
  • Asphodelus proterophyllus Jord.
  • Asphodelus repens Pomel
  • Asphodelus rouxii Jord.
  • Asphodelus validus Jord.
  • Asphodelus virgatus Jord.[2]
Detall de la flor
Fruits
Detall dels fruits

Asphodelus cerasiferus —anomenada en català porrassa, allassa, vara de sant Josep, albó, albons, asfòdel, baleta, caramuixa, ceba borda, cebollí, esclareu, gal·la, gamó, gamonera, gamonet, gamons, lliri de gesses, lliri fals, macaruller, macarullera, palla gamó, vareta de la Mare de Déu, porrasses, porrines o quiricau[3]— és una espècie de planta del gènere Asphodelus pertanyent a la subfamília Asphodeloideae, dins de la família de les asfodelàcies.

Se l'ha diferenciat de l'espècie Asphodelus villarsii mitjançant caràcters morfològics i la seva distribució, que Valdés i Díaz situaren als vessants mediterranis de la península Ibèrica, sud de França, nord d'Algèria, nord-est del Marroc, Còrsega i nord de Sardenya, amb franges de solapament on hi ha indicis d'una possible hibridació.[4] Quan no és diferenciat d'A. villardii se'n fixa la distribució per la regió de la Mediterrània occidental (sud de França, centre i est de la península Ibèrica, península Itàlica, Sardenya, Còrsega i Àfrica del Nord).[5]

Asphodelus cerasiferus és una espècie molt rara a les Illes Balears: només s'ha trobat al nord de l'illa d'Eivissa, mentre que a la costa peninsular és una espècie relativament freqüent. Tot al contrari del que passa amb Asphodelus aestivus. Es diferencia d'aquesta pels seus fruits, una càpsula globosa, i flors que són més grans que en aquesta segona espècie, arriba a una mida de prop de 25 mm de llarg, i pels hàbitats que ocupen: a Eivissa A. fistulosus es restringeix als penyals marítims.[6] Floreix al principi de la primavera.

Referències

[modifica]
  1. Asphodelus cerasiferus fou descrit per J. Gay i publicat al Bulletin de la Société Botanique de France 4: 610, l'any 1857 Asphodelus cerasiferus a Trópicos
  2. Asphodelus cerasiferus a PlantList
  3. «Asphodelus cerasiferus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  4. Valdés Castrillón, Benito; Díaz Lifante, Zoila «"Asphodelus cerasiferus" J. Gay y "A. Villarsii" Verlot (asphodelaceae) caracterización y tipificación» (en castellà). Acta botánica malacitana, Nº 19, 1994, pàgs. 77-88. ISSN: 0210-9506 [Consulta: 24 març 2013].
  5. Lorda López, Mikel «El complejo Asphodelus fistulosus-A. ayardii (Asphodelaceae) en el valle medio del Ebro» (en castellà). Flora Montiberica, 45, 2010, p. 21-41. ISSN: 1138-5952 [Consulta: 24 març 2013].
  6. Torres, N.; Alomar Canyelles, Guillem; Rosselló, J.A.; Pujades, A. «Notes florístiques baleàriques». Boll. Soc. Hist. Nat. Balears [Palma], 30, 1986, p. 145-154 [Consulta: 24 març 2013].