Aspidolita

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralAspidolita
Fórmula química NaMg3(AlSi3O10)(OH)2
Epònim escut
Localitat tipus (2), Zillertal (Tirol del Nord, Àustria) i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó)
Classificació
Categoria silicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed. 9.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/H.11
Dana 71.2.2.13
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 5.291Å, b = 9.16Å, c = 10.12Å, β = 105.1°
Simetria 2/m - prismàtica
Color marró clar, blanc, vermell verdós
Exfoliació perfecta en {001}
Tenacitat elàstica
Color de la ratlla blanca
Densitat calculada: 2,885 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (-)
Pleocroisme visible
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA2004-049
Referències [1][2]
Modifica dades a Wikidata

L'aspidolita és un mineral de la classe dels silicats que forma part del grup de les miques. Va ser anomenada l'any 1869 per Franz von Kobell del grec ασπίδα "escut", i λίθος, "pedra", en al·lusió a l'aparença dels seus cristalls. Durant molts anys va ser coneguda com una varietat de flogopita rica en sodi (Na-flogopita), fins que va ser aprovada com a espècie per la IMA l'any 2005.

Característiques[modifica]

L'aspidolita és un fil·losilicat de sodi i magnesi, de fórmula química NaMg3(AlSi3O10)(OH)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant els cristalls típics de les miques. La seva tenacitat és elàstica i s'exfolia perfectament en {001}.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aspidolita pertany a "09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques" juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmorillonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba en aureoles de contacte amb el granit, barrejada amb la flogopita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: titanita, escapolita, sadanagaïta, pirrotina, flogopita, pargasita, calcopirita, calcita i apatita. Té dues localitats tipus: Zillertal (Tirol del Nord, Àustria), i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó).

Referències[modifica]

  1. «Aspidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 setembre 2015].
  2. «Aspidolite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 setembre 2015].