Asplènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaAsplènia
Tipusmalaltia esplènica i hiposplenisme Modifica el valor a Wikidata
EspecialitatGenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaNPHP3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10D73.0, Q89.0
CIM-9289.59, 759.01
Recursos externs
OMIM208530 %271400 208540
eMedicineped/150 radio/58
Patient UKsplenectomy-hyposplenism-and-asplenia Modifica el valor a Wikidata

En medicina, el terme asplènia significa l'absència d'una melsa anatòmica o funcional, la qual cosa té com a conseqüència un increment del risc d'infeccions.[1] Un concepte relacionat és la hiposplènia, que fa referència a la presència de la melsa en el cos però amb una disminució de les seves funcions.[2] És un fenomen poc freqüent que s'ha diagnosticat en alguns casos de celiaquia.[3]

Etiologia[modifica]

L'asplènia i la hiposplènia són patologies que es poden produir per causes congènites o adquirides. L'asplènia funcional és un procés evolutiu que s'inicia a partir d'un estat hipoesplènic i que comporta una pèrdua progressiva de l'activitat fagocitària.[4]

Causes congènites[modifica]

La melsa situada a l'hipocondri esquerre plasmada amb el número 8

Pel que fa a l'asplènia/hiposplènia congènita, cal dir que no té una gran prevalença. Els casos registrats d'asplènia congènita són molt pocs[5] i predominantment en el context d'una heterotàxia[6] o d'una asplènia congènita aïllada (un trastorn provocat per una mutació heterozigòtica en el gen RPSA del cromosoma 3p21).[7] El seu diagnòstic és molt complicat de fer i la seva incidència en la població general no es coneix amb exactitud.[8] Forma part de la síndrome d'Ivemark[9] i pot acompanyar altres malformacions cardíaques majors o menors.[10] Excepcionalment, s'associa amb malformacions arteriovenoses al jejú.[11] S`ha descrit algun rar cas de troballa casual d'aquesta síndrome al practicar una laparotomia per trombosi venosa mesentèrica en individus ancians completament asimptomàtics durant tota la seva vida.[12] Sense ser un signe patognomònic, ja que poden aparèixer en determinades anèmies i en casos d'intoxicació per plom,[13] la presència de cossos de Howell-Jolly (unes petites inclusions intraeritrocitàries amb una forta basofília)[14] en frotis de sang perifèrica és una troballa altament indicativa d'hiposplènia congènita.[15] S'han descrit meningitis estreptocòcciques fulminants en nens amb asplènia congènita,[16] així com alguns casos de mielofibrosi primària concurrent.[17]

Certes hemoglobinopaties poder ser causa d'asplènia. Les malalties homozigòtiques de cèl·lules falciformes[18] originen esclerosi esplènica i l'asplènia funcional subsegüent inclús durant la infantesa, mentre que un nombre considerable de pacients amb HbS β-talassèmia requereixen una esplenectomia després d'un infart esplènic o en cas d'hiperesplenisme.[19]

Causes adquirides[modifica]

L'asplènia adquirida acostuma a ser producte d'una esplenectomia per diferents motius, traumatisme, infeccions,[20][21] isquèmia, etc. La hiposplènia té causes mèdiques i quirúrgiques similars, per regla general conseqüents a malalties de base. Diverses condicions, com ara la hemoglobinúria paroxística nocturna,[22] provoquen una disminució progressiva del teixit esplènic (autoesplenectomia) que amb el temps pot comportar una asplènia funcional completa. La síndrome de Sjögren[23] i el lupus eritematós sistèmic també poden originar una asplènia adquirida.[24] Ha estat descrit algun cas d'autoesplenectomia quasi completa produïda per una coagulació intravascular disseminada d'origen sèptic.[25]

Existeixen diverses tècniques per quantificar el grau d'hiposplènia. Una de les que tenen major especificitat és la determinació del volum funcional de la melsa emprant la gammagrafia-Tc99m esplènica combinada amb SPECT.[26]

Quirúrgiques[modifica]

L'esplenectomia total o parcial[27] de la melsa pot ser practicada per patologies hematològiques, alteracions de l'òrgan o traumatismes físics.[28] Un ~5% de les persones sotmeses a aquesta cirurgia desenvolupen una síndrome d'infecció aclaparadora postesplenectomia al llarg de la seva vida.[29][30] L'aparició de febre en un individu esplenectomitzat és sempre un signe clínic preocupant que requereix avaluació mèdica el més aviat possible.[31]

Risc d'infeccions[modifica]

Les persones amb d'asplènia o hiposplènia tenen un risc major de sofrir infeccions i de que aquestes siguin més greus en relació als individus sense aquests trastorns.[32] Hi ha diferents microorganismes que poden afectar aquestes persones. El més patogènic, prevalent i resistent és el pneumococ.[33] Alguns bacteris que també poden infectar a les persones amb asplènia i hiposplènia i en particular a les que s'ha practicat una esplenectomia són: Streptococcus pneumoniae, Neisseria meningitidis o Haemophilus influenzae, entre altres.[34]

Hi ha alguns bacils Gram negatius amb capacitat de desencadenar infeccions en aquestes situacions, especialment en pacients pediàtrics. Per exemple, Klebsiella o E. coli.[35]

L'asplènia/hiposplènia, congènita o adquirida, pot originar una necrosi hemorràgica suprarenal massiva bilateral (també anomenada síndrome de Waterhouse-Friderichsen i que quasi sempre es presenta en el context d'un xoc sèptic) de curs funest en nens[36] i adults.[37]

Factors de risc d'infecció[modifica]

El risc d'infecció de les persones amb asplènia o hiposplènia no està clararament quantificat, ja que varia molt segons el procés causal i el grau de salubritat del seu entorn. Tot i així, hi ha tota una sèrie de factors predisposants que poden afavorir en elles el desenvolupament d'infeccions. Alguns d'aquests factors són: l'envelliment (hi ha més risc com més edat té la persona),[38] l'aparició d'una síndrome postesplenectomia[39] durant els 3 primers anys següents a l'acte quirúrgic o la concurrència d'una malaltia de base hematològica o postraumàtica.[35]

Risc de trombosi[modifica]

La melsa és el principal òrgan encarregat de la destrucció de les plaquetes i la seva pèrdua de funcionalitat s'associa quasi sempre amb una elevació secundària dels trombòcits circulants (trombocitosi)[40] que incrementa el risc de patir episodis trombòtics. Un 5% dels malalts amb asplènia/hiposplènia i trombocitosi superior a 600.000-800.000 cèl·lules/µL presenta trombosis venoses, sent rares les trombosis arterials. En alguns malalts sotmesos a una esplenectomia pot ser convenient la presa d'aspirina o inclús d'agents citoreductors (hidroxiurea o anagrelide) per evitar aquestes complicacions[41] o, més rarament, l'aparició d'una hipertensió pulmonar subsegüent a tromboembòlies repetides.[42] S'han registrat alguns casos de trombocitosi amb aparença de trombocitèmia essencial en adults afectats per una agenèsia esplènica aïllada.[43]

Tractament[modifica]

El tractament de l'asplènia es fonamenta en l'antibioticoteràpia profilàctica, la vacunació i les recomanacions pertinents.[44]

Tractament antibiòtic[modifica]

L'alt risc d'infecció en les persones diagnosticades d'asplènia requereix un tractament profilàctic amb els antibiòtics adequats, sobretot després d'una esplenectomia,[45] ja que no és rara l'aparició d'una sèpsia fulminant en els pacients esplenectomitzats.[46]

Vacunació[modifica]

Cal vacunar-les a les persones diagnosticades d'asplènia o amb asplènia congènita contra els microbis més perillosos. Algunes de les vacunes recomanades són: contra Haemophilus influenzae tipus b (sobretot si nó s'ha rebut la vacuna durant la infància), vacuna antipneumocòccica de polisacàrids -no abans dels 2 anys-,[47] vacuna meningocòccica i vacuna antigripal.[48] Les vacunes polisacarídiques conjugades són més immunògenes que les no conjugades i tenen l'avantatge addicional de generar memòria immunològica.[49] L'obligatorietat o no de la vacunació selectiva dels nens amb asplènia és un tema que planteja qüestions ètiques i legals complexes.[50]

Recomanacions diverses[modifica]

Tota intervenció quirúrgica en pacients amb asplènia implica un tractament antibiòtic profilàctic. Es convenient evitar l'exposició continuada als animals,[51] ja que les seves mossegades, esgarrapades i llepades o les picades dels ectoparàsits que portin també poden provocar infeccions molt greus.[52] Per això, és necessari actuar de forma ràpida i iniciar el tractament amb antibiòtics el més aviat possible.[53] Els pacients al·lèrgics a la penicil·lina) han de prendre durant cinc dies amoxicil·lina/àcid clavulànic o -alternativament- eritromicina.

Referències[modifica]

  1. Ashorobi, D; Fernàndez, R «Asplenia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 27; NBK538171 (rev), pàgs: 8. PMID: 30844198 [Consulta: 31 març 2022].
  2. «Diccionario medico: Asplenia» (en castellà). CUN/Universitat de Navarra. [Consulta: 31 maig 2015].
  3. Mohamed, M «Functional hyposplenism diagnosed by blood film examination» (en anglès). Blood, 2014 Set 18; 124 (12), pp: 1997. DOI: 10.1182/blood-2014-05-578823. PMC: 4168354. PMID: 25606650 [Consulta: 3 maig 2022].
  4. Hijazi, LS; Mead, T «Functional Asplenism» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jun 4; NBK499949 (rev), pàgs: 4. PMID: 29763124 [Consulta: 17 juny 2019].
  5. Chellapandian D, Schneider A «Anatomical asplenia in cat eye syndrome: an expansion of the disease spectrum» (en anglès). Case Rep Pediatr, 2013 Abr; 2013, pp: 218124. DOI: 10.1155/2013/218124. PMC: 3652050. PMID: 23691403 [Consulta: 28 abril 2019].
  6. Bouvagnet, P «Heterotaxia» (en castellà). Orphanet, 2006 Jul; ORPHA:450 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 abril 2019].
  7. O'Neill, MJF; McKusick, VA «Asplenia, isolated congenital; ICAS» (en anglès). ONIM, Johns Hopkins University, 2013 Oct 8; 271400 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 29 abril 2019].
  8. Bertrán, K; Donoso, A; Cruces, P; Díaz, F; Arriagada, D «Asplenia congénita y purpura fulminans neumocóccico en paciente pediátrico. Reporte de caso con necropsia y revisión del tema» (en castellà). Rev Chil Infect, 2009 Feb; 26 (1), pp: 55-59. DOI: 10.4067/S0716-10182009000100009. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 28 abril 2019].
  9. O'Neill, MJF; McKusick, VA «Right atrial isomerism (Ivemark)» (en anglès). ONIM, Johns Hopkins University, 2018 Maig 8; 208530 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 3 maig 2019].
  10. Erdem SB, Genel F, Erdur B, Ozbek E, et al «Asplenia in children with congenital heart disease as a cause of poor outcome» (en anglès). Cent Eur J Immunol, 2015; 40 (2), pp: 266-269. DOI: 10.5114/ceji.2015.52841. PMC: 4637402. PMID: 26557043 [Consulta: 3 maig 2019].
  11. Arnautovic JZ, Mazhar A, Tereziu S, Gupta K «A Rare Association of Congenital Asplenia with Arteriovenous Malformation» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Oct 19; 18, pp: 1118-1122. ISSN: 1941-5923. PMC: 5659234. PMID: 29046517 [Consulta: 15 maig 2019].
  12. Gonzalez, M; Collaud, S; Gervaz, P; Morel, P «Asplénie congénitale (syndrome d'Ivemark) révélée par une thrombose veineuse mésentérique chez un malade de 77 ans» (en francès). Gastroenterol Clin Biol, 2007 Oct 1; 31 (10), pp: 860-862. ISSN 0399-8320. DOI: 10.1016/s0399-8320(07)73979-9. PMID: 18166867 [Consulta: 21 gener 2022].
  13. Zhao, X «Howell-Jolly bodies» (en anglès). PathologyOutlines.com, 2019; Gen 7 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 16 maig 2019].
  14. Angay O, Friedrich M, Pinnecker J, Hintzsche H, et al «Image-based modeling and scoring of Howell-Jolly Bodies in human erythrocytes» (en anglès). Cytometry A, 2018 Mar; 93 (3), pp: 305-313. DOI: 10.1002/cyto.a.23123. PMC: 5900577. PMID: 28544333 [Consulta: 30 abril 2019].
  15. Mathew H, Dittus C, Malek A, Negroiu A «Howell-Jolly bodies on peripheral smear leading to the diagnosis of congenital hyposplenism in a patient with septic shock» (en anglès). Clin Case Rep, 2015 Ag; 3 (8), pp: 714-717. DOI: 10.1002/ccr3.323. PMC: 4551333. PMID: 26331020 [Consulta: 30 abril 2019].
  16. Iijima, S «Sporadic isolated congenital asplenia with fulminant pneumococcal meningitis: a case report and updated literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2017 Des 18; 17 (1), pp: 777. DOI: 10.1186/s12879-017-2896-5. PMC: 5735542. PMID: 29254492 [Consulta: 29 abril 2019].
  17. Khan M, Yin CC, Yates A, Newberry KJ, Verstovsek S «A Rare Case of Primary Myelofibrosis in a 14-Year-Old Patient With Congenital Asplenia» (en anglès). J Pediatr Hematol Oncol, 2017 Maig; 39 (4), pp: e196-e198. DOI: 10.1097/MPH.0000000000000641. ISSN: 1077-4114. PMID: 27403772 [Consulta: 15 maig 2019].
  18. Zúñiga P, Martínez C, González LM, Rendón DS, et al «Enfermedad de células falciformes: Un diagnóstico para tener presente» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 2018 Ag; 89 (4), pp: 525-529. DOI: 10.4067/S0370-41062018005000604. ISSN: 0370-4106. PMID: 30571829 [Consulta: 16 maig 2019].
  19. Kohne, E «Hemoglobinopathies: clinical manifestations, diagnosis, and treatment» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2011 Ag; 108 (31-32), pp: 532-540. DOI: 10.3238/arztebl.2011.0532. PMC: 3163784. PMID: 21886666 [Consulta: 1r abril 2019].
  20. Guy, S; De Clercq, S «Splenic rupture in community acquired pneumonia: A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2016 Oct; 29, pp: 85-87. DOI: 10.1016/j.ijscr.2016.10.054. PMC: 5107583. PMID: 27833056 [Consulta: 16 maig 2019].
  21. Dumic, I; Patel, J; Hart, M; Niendorf, ER; et al «Splenic Rupture as the First Manifestation of Babesia Microti Infection: Report of a Case and Review of Literature» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Mar 23; 19, pp: 335-341. DOI: 10.12659/ajcr.908453. PMC: 5878539. PMID: 29567936 [Consulta: 31 març 2022].
  22. Burns E, Anand K, Acosta G, Irani M, et al «Autosplenectomy in a Patient with Paroxysmal Nocturnal Hemoglobinuria (PNH)» (en anglès). Case Rep Hematol, 2019 Feb 12; 2019, pp: 3146965. DOI: 10.1155/2019/3146965. PMC: 6390241. PMID: 30891320 [Consulta: 16 maig 2019].
  23. Santos N, Silva R, Rodrigues J, Torres-Costa J «Sjögren's syndrome and acquired splenic atrophy with septic shock: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2014 Gen 6; 8, pp: 10. DOI: 10.1186/1752-1947-8-10. PMC: 3917522. PMID: 24393211 [Consulta: 26 maig 2019].
  24. Leipe J, Hueber AJ, Kallert S, Rech J, Schulze-Koops «Autosplenectomy: rare syndrome in autoimmunopathy» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2007 Abr; 66 (4), pp: 566-567. DOI: 10.1136/ard.2006.063313. PMC: 1856057. PMID: 17360789 [Consulta: 17 juny 2019].
  25. Moritz G, Jenkins M, Shetty D, Blundell J «The case of the mysterious vanishing spleen: autosplenectomy complicating pneumococcal sepsis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Maig 4; 2017, pii: bcr-2017-219561. DOI: 10.1136/bcr-2017-219561. PMC: 5612531. PMID: 28476929 [Consulta: 24 juny 2019].
  26. Lammers AJ, de Porto AP, Bennink RJ, van Leeuwen EM, et al «Hyposplenism: comparison of different methods for determining splenic function» (en anglès). Am J Hematol, 2012 Maig; 87 (5), pp: 484-489. DOI: 10.1002/ajh.23154. ISSN: 1096-8652. PMID: 22488175 [Consulta: 23 juny 2019].
  27. Chazalette, JP; Feigelson, J; Louis, D «Partial splenectomy - worth the risk» (en anglès). Arch Dis Child, 2003 Jul; 88 (7), pp: 649. DOI: 10.1136/adc.88.7.649-a. PMC: 1763141. PMID: 12818931 [Consulta: 3 abril 2022].
  28. Yi, SL; Buicko, JL «Splenectomy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 1; NBK560824 (rev), pàgs: 7. PMID: 32809659 [Consulta: 3 abril 2022].
  29. Sinwar, PD «Overwhelming post splenectomy infection syndrome - review study» (en anglès). Int J Surg, 2014 Des; 12 (12), pp: 1314-1316. DOI: 10.1016/j.ijsu.2014.11.005. ISSN: 1743-9159. PMID: 25463041 [Consulta: 11 maig 2019].
  30. Theilacker C, Ludewig K, Serr A, Schimpf J, Held J, Bögelein M, Bahr V, Rusch S, et al «Overwhelming Postsplenectomy Infection: A Prospective Multicenter Cohort Study» (en anglès). Clin Infect Dis, 2016 Abr 1; 62 (7), pp: 871-878. DOI: 10.1093/cid/civ1195. ISSN: 1537-6591. PMID: 26703862 [Consulta: 11 maig 2019].
  31. Rushton, T «Fever in a Splenectomized Patient» (en anglès). Monograph. Antimicrobe.org, 2007, pàgs: 8 [Consulta: 24 juny 2019].
  32. Brigden, ML «Detection, education and management of the asplenic or hyposplenic patient» (en anglès). Am Fam Physician, 2001 Feb 1; 63 (3), pp: 499-506, 508. ISSN: 1532-0650. PMID: 11272299 [Consulta: 29 abril 2019].
  33. Marrie, TJ; Tyrrell, GJ; Majumdar, SR; Eurich, DT «Asplenic patients and invasive pneumococcal disease-how bad is it these days?» (en anglès). Int J Infect Dis, 2016 Oct; 51, pp: 27-30. DOI: 10.1016/j.ijid.2016.08.022. ISSN: 1878-3511. PMID: 27590561 [Consulta: 29 abril 2019].
  34. Petrescu, D; Gold, WL; Leis, JA «Reducing the risk of infection in a patient who will undergo splenectomy» (en anglès). CMAJ, 2012 Jun 12; 184 (9), pp: 1053-1054. DOI: 10.1503/cmaj.120159. PMC: 3381752. PMID: 22566531 [Consulta: 3 abril 2022].
  35. 35,0 35,1 Moreno Pérez, D; Núñez Cuadros, E; Vicente Martín, MJ; Rivera Cuello, M; García Martín, FJ «Manejo de niños con asplénia/hiposplénia». Protocolos de la AEP, 16, ERGON, 2011, pàg. 149-157. Arxivat de l'original el 2015-01-22 [Consulta: 31 maig 2015].
  36. Dyke MP, Martin RP, Berry PJ «Septicaemia and adrenal haemorrhage in congenital asplènia» (en anglès). Arch Dis Child, 1991 Maig; 66 (5), pp: 636-637. DOI: 10.1136/adc.66.5.636. PMC: 1792930. PMID: 2039257 [Consulta: 3 maig 2019].
  37. Emori K, Takeuchi N, Soneda J «A Case of Waterhouse-Friderichsen Syndrome Resulting from an Invasive Pneumococcal Infection in a Patient with a Hypoplastic Spleen» (en anglès). Case Rep Crit Care, 2016 Gen 28; 2016, pp: 4708086. DOI: 10.1155/2016/4708086. PMC: 4749788. PMID: 26942021 [Consulta: 3 maig 2019].
  38. Suchard, MS «Immunosenescence: Ageing of the immune System» (en anglès). S Afr Pharm J, 2015; 92 (8), pp: 28-31. ISSN: 1015-1362 [Consulta: 5 maig 2019].
  39. MedlinePlus «Post-splenectomy syndrome» (en anglès). NIH, U.S. National Library of Medicine, 2017; Feb 2 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2019].
  40. Rokkam, VR; Kotagiri, R «Secondary Thrombocytosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 1; NBK560810 (rev), pàgs: 6. PMID: 32809645 [Consulta: 3 maig 2022].
  41. Khan, PN; Nair, RJ; Olivares, J; Tingle, LE; Li, Z «Postsplenectomy reactive thrombocytosis» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2009 Gen; 22 (1), pp: 9-12. DOI: 10.1080/08998280.2009.11928458. PMC: 2626351. PMID: 19169391 [Consulta: 17 juny 2019].
  42. Palkar, AV; Agrawal, A; Verma, S; Iftikhar, A; et al «Post splenectomy related pulmonary hypertension» (en anglès). World J Respirol, 2015 Jul 28; 5 (2), pp: 69-77. DOI: 10.5320/wjr.v5.i2.69. PMC: 4778975. PMID: 26949600 [Consulta: 17 juny 2019].
  43. Chanet V, Tournilhac O, Dieu-Bellamy V, Boiret N, et al «Isolated spleen agenesis: a rare cause of thrombocytosis mimicking essential thrombocythemia» (en anglès). Haematologica, 2000 Nov; 85 (11), pp: 1211-1213. ISSN: 1592-8721. PMID: 11064471 [Consulta: 17 juny 2019].
  44. Melles, DC; de Marie, S «Prevention of infections in hyposplenic and asplenic patients: an update» (en anglès). Neth J Med, 2004 Feb; 62 (2), pp: 45-52. ISSN: 1872-9061. PMID: 15127830 [Consulta: 29 abril 2019].
  45. Jones, AD; Khan, M; Cheshire, J; Bowley, D «Postsplenectomy Prophylaxis: A Persistent Failure to Meet Standard?» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2016 Set 21; 3 (4), pp: ofw197. DOI: 10.1093/ofid/ofw197. PMC: 5152704. PMID: 27975073 [Consulta: 6 abril 2019].
  46. Sinwar, PD «Overwhelming post splenectomy infection syndrome - review study» (en anglès). Int J Surg, 2014 Des; 12 (12), pp: 1314-1316. DOI: 10.1016/j.ijsu.2014.11.005. ISSN: 1743-9159. PMID: 25463041 [Consulta: 29 abril 2019].
  47. AEMPS «Vacuna antineumocócica de polisacáridos (Pneumo 23)» (en castellà). Ficha tècnica. CIMA-MSPSI, 2016; Feb, pàgs: 6 [Consulta: 29 abril 2019].[Enllaç no actiu]
  48. Martínez, X; Caro, J; Campins, M «Protocolo de vacunación de pacientes con asplenia» (en castellà). Protocolos de la SEMPSPH, 2012, págs: 9. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2020 [Consulta: 29 abril 2019].
  49. Campins, M «Asplenia en el adulto, gérmenes capsulados y vacunas conjugades» (en castellà). Asociación Española de Vacunología, 2003; Mar 31, págs: 3 [Consulta: 7 maig 2019].
  50. Isaacs D, Preisz A, Britton PN, Kilham HA, et al «Does asplenia make some immunisations obligatory?» (en anglès). J Paediatr Child Health, 2019 Maig; 55 (5), pp: 499-501. DOI: 10.1111/jpc.14418. ISSN: 1440-1754. PMID: 31017363 [Consulta: 7 maig 2019].
  51. Langguth P, Leissner L, Zick G, Fischer A, Stuhlmann-Laiesz, C, Salehi Ravesh M, et al «Why Asplenic Patients Should Not Take Care of the Neighbour’s Dog? A Fatal Course of Capnocytophaga canimorsus Sepsis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Ag 2; 2018, pp: 3870640. DOI: 10.1155/2018/3870640. PMC: 6098898. PMID: 30174969 [Consulta: 11 maig 2019].
  52. Shahani L, Khardori N «Overwhelming Capnocytophaga canimorsus infection in a patient with asplenia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Abr 23; 2014, pii: bcr2013202768. DOI: 10.1136/bcr-2013-202768. PMC: 4009846. PMID: 24759159 [Consulta: 29 abril 2019].
  53. Lee, GM «Preventing infections in children and adults with asplenia» (en anglès). Hematology Am Soc Hematol Educ Program, 2020 Des 4; 2020 (1), pp: 328-335. DOI: 10.1182/hematology.2020000117. PMC: 7727556. PMID: 33275684 [Consulta: 21 gener 2022].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]