Assamès
| ' অসমীয়া / Ôxômiya ' | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 14.634.000 |
| Parlants nadius | 17.000.000 |
| Rànquing | 65è |
| Autòcton de | Assam |
| Estat |    |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües bengaliassameses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | Assamese alphabet (en)  |
| Institució de normalització | Assam |
| Codis | |
| ISO 639-1 | as |
| ISO 639-2 | asm |
| ISO 639-3 | asm |
| SIL | ASM |
| Glottolog | assa1263 |
| Linguasphere | 59-AAF-w |
| Ethnologue | asm |
| ASCL | 5213 |
| IETF | as |
L'assamès és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones. Un nom alternatiu és ahom. L'assamès pertany al grup indoiranià i descendeix del magahdi, com el bengalí, l'oriya i altres idiomes. Es troba literatura en assamès des del segle XIV.
L'assamès té un sistema d'escriptura, idèntic a l'alfabet bengalí, excepte en dues lletres que utilitza de forma diferent. És una de les llengües oficials de l'Índia. El seu sistema fonètic conté vuit vocals orals, tres vocals nasals, quinze diftongs i vint-i-una consonants. Hi ha quatre dialectes majors. S'allunya d'altres llengües de la seva família per la influència d'idiomes tibetanobirmans en la seva gramàtica (per proximitat geogràfica). Té tres gèneres: masculí, femení (marcat per -ni) i neutre, que s'aplica a tot allò no humà. Tendeix a aglutinar morfemes per a la flexió i a col·locar el verb al final de la frase.
Fonologia[modifica]
L'assamès disposa de 8 vocals, 10 diftongs i vint-i-tres consonants (incloent-ne dues semivocals).[1]
| Frontal | Central | Anterior | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | |
| tancada | i | i | ই/ঈ | u | u | উ/ঊ | |||
| Near-close | ʊ/o | ú/o' | ও | ||||||
| Close-mid | e | é | এ’ | o | ó | অ’ | |||
| Open-mid | ɛ | e | এ | ɔ | o | অ | |||
| Open | a | a | আ | ||||||
| IPA |
|---|
| ai |
| ei |
| oi |
| ɔi |
| ui |
| iu |
| ou |
| au |
| eu |
| ua |
| Labial | Alveolar | Dorsal | Glotal | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | ||
| Nasal | m | m | ম | n | n | ন/ণ | ŋ | ng | ঙ/ং | ||||
| Stop | muda | p | p | প | t | t | ত/ট | k | k | ক | |||
| aspirated | pʰ | ph | ফ | tʰ | th | থ/ঠ | kʰ | kh | খ | ||||
| sonora | b | b | ব | d | d | দ/ড | ɡ | g | গ | ||||
| murmured | bʱ | bh | ভ | dʱ | dh | ধ/ঢ | ɡʱ | gh | ঘ | ||||
| Fricativa | muda | s | s | চ/ছ | x | x | শ/ষ/স | ɦ | h | হ | |||
| sonora | z | z | জ/ঝ/য | ||||||||||
| Aproximant | central | w | w | ৱ | ɹ | r | ৰ | j | y | য়/্য (য) | |||
| lateral | l | l | ল | ||||||||||
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assamès |
- Goswami, G. C.; Tamuli, Jyotiprakash. The Indo-Aryan Languages. Routledge, 2003, p. 391–443. «Asamiya»
- Medhi, Kaliram. Assamese Grammar and the Origin of Assamese Language. Guwahati: Publication Board, Assam, 1988.
- Sharma, M. M.. The Comprehensive History of Assam: Ancient Period. I. Publication Board, Assam, 1990, p. 263–284. «Language and Literature»
Vegeu també[modifica]
