Assamès
| ' অসমীয়া / Ôxômiya ' | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua natural i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 14.634.000 |
| Parlants nadius | 15.300.000 (2019 ) |
| Rànquing | 65è |
| Autòcton de | Assam |
| Estat |    |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries orientals llengües bengaliassameses | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet assamès |
| Institució de normalització | Assam |
| Codis | |
| ISO 639-1 | as |
| ISO 639-2 | asm |
| ISO 639-3 | asm |
| SIL | ASM |
| Glottolog | assa1263 |
| Linguasphere | 59-AAF-w |
| Ethnologue | asm |
| ASCL | 5213 |
| IETF | as |
L'assamès o assamés[1] (/ˌæsəˈmiːz/[2]), i també Asamiya (অসমীয়া),[3] és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones. Un nom alternatiu és ahom. L'assamès pertany al grup indoiranià i descendeix del magahdi, com el bengalí, l'oriya i altres idiomes. Es troba literatura en assamès des del segle XIV.
L'assamès té un sistema d'escriptura, idèntic a l'alfabet bengalí,[4] excepte en dues lletres que utilitza de manera diferent. És una de les llengües oficials de l'Índia. El seu sistema fonètic conté vuit vocals orals, tres vocals nasals, quinze diftongs i vint-i-una consonants. Hi ha quatre dialectes majors. S'allunya d'altres llengües de la seva família per la influència d'idiomes tibetanobirmans en la seva gramàtica (per proximitat geogràfica). Té tres gèneres: masculí, femení (marcat per ni) i neutre, que s'aplica a tot el que no és humà. Tendeix a aglutinar morfemes per a la flexió i a col·locar el verb al final de la frase.
Fonologia
[modifica]L'assamès disposa de 8 vocals, 10 diftongs i vint-i-tres consonants (incloent-hi dues semivocals).[5]
| Frontal | Central | Anterior | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | |
| tancada | i | i | ই/ঈ | u | u | উ/ঊ | |||
| semitancada | ʊ/o | ú/o' | ও | ||||||
| semitancada | e | é | এ’ | o | ó | অ’ | |||
| semioberta | ɛ | e | এ | ɔ | o | অ | |||
| oberta | a | a | আ | ||||||
| IPA |
|---|
| ai |
| ei |
| oi |
| ɔi |
| ui |
| iu |
| ou |
| au |
| eu |
| ua |
| Labial | Alveolar | Dorsal | Glotal | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | IPA | ROM | Script | ||
| Nasal | m | m | ম | n | n | ন/ণ | ŋ | ng | ঙ/ং | ||||
| Tènue | muda | p | p | প | t | t | ত/ট | k | k | ক | |||
| aspirated | pʰ | ph | ফ | tʰ | th | থ/ঠ | kʰ | kh | খ | ||||
| sonora | b | b | ব | d | d | দ/ড | ɡ | g | গ | ||||
| murmurada | bʱ | bh | ভ | dʱ | dh | ধ/ঢ | ɡʱ | gh | ঘ | ||||
| Fricativa | muda | s | s | চ/ছ | x | x | শ/ষ/স | ɦ | h | হ | |||
| sonora | z | z | জ/ঝ/য | ||||||||||
| Aproximant | central | w | w | ৱ | ɹ | r | ৰ | j | y | য়/্য (য) | |||
| lateral | l | l | ল | ||||||||||
Literatura
[modifica]Hi ha un creixent i important cos de literatura en aquesta llengua. Les primeres característiques d'aquesta llengua es veuen en els Charyapades composts entre els segles VIII i XII. Els primers exemples van sorgir en escrits de poetes de la cort al segle xiv, el millor exemple dels quals és el Saptakanda Ramayana de Madhav Kandali. La popular balada en forma d'Ojapali també es considera ben elaborada. Els segles XVI i XVII van veure un floriment de la literatura vaishnavita, que va portar a l'aparició de formes modernes de literatura a finals del segle xix.
Referències
[modifica]- ↑ Assamés en pronúncia occidental i assamès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «Assamese». A: . Oxford University Press. Arxivat 2022-08-17 a Wayback Machine.
- ↑ L'assamés és un terme anglicitzat utilitzat per a la llengua, però els estudiosos també han utilitzat Asamiya (Moral 1992, Goswami & Tamuli 2003) o Asomiya com a aproximació propera de /ɔxɔmijɑ/, la paraula utilitzada pels parlants per la seva llengua.(Mahanta 2012:217)
- ↑ "...El dialecte rajbangshi de la divisió de Rangpur (Bangla Desh), i els districtes indis adjacents de Jalpaiguri i Cooch Behar, s'ha classificat amb el bengalí perquè els seus parlants s'identifiquen amb la cultura i la llengua literària bengalí, tot i que lingüísticament és més proper a l'assamès." (Masica 1993, p. 25)
- ↑ Assamese, Resource Centre for Indian Language Technology Solutions, Indian Institute of Technology, Guwahati.
Bibliografia
[modifica]- Goswami, G. C.; Tamuli, Jyotiprakash. The Indo-Aryan Languages. Routledge, 2003, p. 391–443. «Asamiya».
- Medhi, Kaliram. Assamese Grammar and the Origin of Assamese Language. Guwahati: Publication Board, Assam, 1988.
- Sharma, M. M.. The Comprehensive History of Assam: Ancient Period. I. Publication Board, Assam, 1990, p. 263–284. «Language and Literature».
Vegeu també
[modifica]
