Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentAssassinat de Guillem Agulló i Salvador
Cartell Arran - Guillem Agulló 22 anys (cropped).jpg
Guillem Agulló Modifica el valor a Wikidata
Tipusassassinat polític de Guillem Agulló i Salvador
crim d'odi Modifica el valor a Wikidata
Data11 abril 1993 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontanejos Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Acusat
Inculpacióhomicidi Modifica el valor a Wikidata
Condemnapena de presó, 14 anys. (1995) Modifica el valor a Wikidata
Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona.
Mural en homenatge a Guillem als 25 anys de la seva mort, a Sarrià, Barcelona.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.[2] Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).[3] També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.[4]

Fets[modifica]

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló es trobava a Montanejos, a l'Alt Millars, per vacances de Setmana Santa d'acampada amb uns amics, quan foren assaltats per un grup de joves feixistes al crit de «Sieg Heil» i «Viva España»,[5] i un d'ells li donà una ganivetada al cor, fet que li causà la mort. Els agressors van marxar cantant l'himne feixista espanyol «Cara al Sol».[6]

Els familiars i les organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia espanyolista i feixista i que també sabien de la ideologia antifeixista de Guillem.[7] Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[8][9]

Per l'assassinat van ser arrestats: Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez (àlies el Picha), José Cuñat (àlies el Pollo), Francisco Garcia (àlies el Mody) i Pedro Cuevas (àlies el Ventosa), aquest darrer com autor material del crim. Tots formaven part del grup valencià d'extrema dreta «Komando Marchalenes IV Reich», denominació en honor del règim nazi.[10]

Judici i sentència[modifica]

En el judici del cas, celebrat a Castelló de la Plana l'any 1995, fou força controvertit i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació[a] . El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici. Finalment el jutge sentencià al confés autor de la ganivetada, Pedro Cuevas «el Ventosa»,[12] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després de la sentència.[13] El jutge despolititzà el cas rebutjant el caràcter ultra de l'assassinat[14] afirmant que fou una "baralla entre xavals".[15][16]

Durant el procés judicial la premsa, encapçalada pel diari Las Provincias dirigit per l'ultra María Consuelo Reyna, engegà campanyes de criminalització de la víctima i dels col·lectius antifeixistes i independentistes als quals pertanyia Guillem.[17]

Dels 14 anys de condemna a presó, Pedro Cuevas només en complí 4[16] per bon comportament.[14] L'any 2013 en l'anomenada "Operació Panzer", fou detingut novament acusat de pertinença a una xarxa neonazi, possessió il·lícita d'armes, robatori i diversos delictes contra la salut pública però fou absolt.[18] A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà per les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[19] Només va rebre 23 vots, el 0,34% del total de vots.[20]

D'altra banda, el setmanari valencià El Temps al llarg de tots aquests anys, ha investigat i denunciat el vincle entre el principal grup neonazi que va aparèixer a València, els grups d'ultres d'extrema dreta del València CF i el grup neonazi espanyol Acción Radical.[21]

Posteritat[modifica]

Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys amb tu" (Camp Nou, 2018).

La Plataforma per la Impunitat comentà que aquest cas posà en evidència fins on arriba la violència de l'extrema dreta a la Comunitat Valenciana, on entre el 2007 i el 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les seus de partits d'esquerres i associacions culturals.[14] El periodista Salvador Enguix emmarca la impunitat d'aquest cas amb la impunitat general que hi ha al País Valencià. Per suportar aquesta tesi assenyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte el crim, i l'escàs o nul suport institucional a la família de l'assassinat.[22]

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys[23] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: «Guillem Agulló» (Cagant Melodies), «No sé què sent» (Feliu Ventura), «No tingues por» (Obrint Pas), «Company Guillem» (Opció k-95), «11 d'abril» (Greska), «11 d'abril del 93" (Odi), «Soldats catalans» (Orgull Roig) o «Sangre por sangre» (Non Servium). El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.[24]

El 2018, el pare de l'assassinat denuncià en un programa de ràdio d'À Punt que després de l'assassinat la família va continuar rebent amenaces fins i tot durant el 25è aniversari de la mort del seu fill,[25] i els han pintat la casa amb creus cèltiques. Per falta de proves no hi ha hagut cap actuació judicial.[14]

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assassinat.[26] El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom.[27] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[28][29]

Passeig Guillem Agulló als Jardins del Real de València

Esquerra Unida intentà portar endavant una declaració institucional per recordar l'assassinat a les Corts Valencianes el 2013, però va ser frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[17] El 12 d'abril del 2016 les Corts Valencianes van retre homenatge a Guillem Agulló, 23 anys després del seu assassinat, amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Hi foren presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'altres.[30]

A través d'aquesta declaració institucional les Corts van crear el Premi Guillem Agulló, concebut per reconèixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».[18] El premi té caràcter anual, amb lliurament el mes d'abril. El primer guardonat, a títol pòstum, fou l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de gener de 2016. Sanjuan fou membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fou atorgat per la seva defensa dels drets humans, especialment en l'ambit de l'immigració.[31] El 2017 s'acordà que el passeig central dels Jardins del Real de la ciutat de València portaria el seu nom en memòria seua i d'altres víctimes de crims d'odi.[32] La placa fou arrancada pocs dies després de col·locar-la.[33]

El 23 de gener de 2019, el Senat espanyol va aprovar la creació del fons Guillem Agulló, un fons econòmic estatal per a una indemnització a les famílies de víctimes de delictes d'odi.[34]

Campanya «La lluita continua»[modifica]

El 28 de novembre de 2019 es va presentar la campanya «La lluita continua», un ambiciós projecte d'iniciativa ciutadana per a fomentar la mobilització social, política i de recuperació de la memòria democràtica que va prendre com a punt de partida la figura del jove antifeixista i independentista.[35][36] Seguint les previsions, la campanya va organitzar al llarg del 2020: un concert d'homenatge a València i un altre a l'Auditori de Barcelona; un cicle de debats i conferències a les dues ciutats; l'actualització del web Crímenesdeodio.info; la publicació de la novel·la Guillem, de Núria Cadenes, centrada sobretot en l'assetjament que va patir la família d'Agulló; i la pel·lícula La mort de Guillem de Carlos Marqués-Marcet, sobre l'assassinat i el judici.[36]

El llibre de Núria Cadenes, publicat el 2020 amb Àmsterdam Llibres (Ara Llibres), s'emmarca en el gènere de novel·la documental i consta de tres episodis vinculats a la mort d'Agulló: l'assassinat del jove, el posterior judici i l'impacte social del cas.[37] Aquesta darrera secció és un dels punts més importants de l'obra i s'hi exposa la reacció de part de la societat, en general, i dels seus pares, en particular, amb la premissa compartida de «no contestar l'odi amb més odi», segons manifestà l'autora.[37] En aquest sentit, també assegurà que «quan les persones reaccionem en positiu som capaces de superar les situacions més punyents».[37] L'obra literària va tenir un bona rebuda entre el públic i l'any 2020 va aconseguir el premi a la millor novel·la del festival València Negra.[38]

En el cas de la pel·lícula, el rodatge va començar el 20 de novembre i va finalitzar el 25 de desembre de 2019, i va comptar amb els guions elaborats per Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas, la producció de Lastor Media, SUICAfilms i Som*Batabat, en coproducció amb À Punt Mèdia i TV3.[36] També rebé el suport de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, l'Institut Valencià de Cultura i l'Institut Català de les Empreses Culturals, i la col·laboració de la Televisió de les Illes Balears, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana i de Verkami.[39] L'estrena es va realitzar el 24 d'agost de 2020 a la secció Malaga première del Festival de Màlaga.[40] El 2 d'octubre es va emetre de forma simultània als canals de televisió À Punt, TV3 i IB3.[41][42] El guardó més significatiu que va obtenir va ser el premi al millor llargmetratge dels Premis de l'Audiovisual Valencià de 2020, una gal·la en la que també es va assolir el premi a la millor actriu protagonista, per a Gloria March, i el premi al millor guió, per a Roger Danès i Alfred Pérez-Fargas.[43][44]

Paral·lelament a la pel·lícula, un grup d'alumnes de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) van enregistrar el curtmetratge Ni oblit, ni perdó com a mostra de suport a la campanya social i política. L'obra de ficció, dirigida per Jordi Boquet, narra el procés de dol de Betlem Agulló deu anys després de l'assassinat del seu germà. Enregistrat a les localitats de Cervera i Burjassot, compta amb un repartiment format per Raquel Ferri (com a Betlem Agulló), Isabel Rocatti (com a Carme Salvador), Marina Alegre (com a Carmina Agulló) i Pep Molina (Guillem Agulló pare). El finançament de l'obra cinematogràfica va ser possible gràcies al micromecenatge a través de la plataforma Verkami.[45] L'any 2020 es va projectar al concurs iberoamericà de curtmetratges del Festival Internacional de Cinema d'Osca.[46] El mateix any va ser guardonada al D'A Film Festival de Barcelona amb el premi del públic al millor curt UIC,[47] i nominada al millor curtmetratge dels Premis Gaudí de 2021.[48]

Notes[modifica]

  1. «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys després, el 2005, tornen a detenir el seu assassí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»[11]

Referències[modifica]

  1. «La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló». 1 d'agost de 2013. Vilaweb. [Consulta: 19 novembre 2013].
  2. Zaballa, Bel. «Guillem Agulló: 'L'assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca'». VilaWeb.
  3. «Burjassot recorda Guillem Agulló». El Punt Avui, 11-04-2011.
  4. Diari la Veu. «Una pancarta recorda Guillem Agulló al camp del Llevant», 27-04-2018.
  5. Martí, Genar «Un neonazi d'Alacant es confessa autor de la mort d'un jove antiracista». Diari Avui, 15/04/1993..
  6. «La lacra ultra sobre los Agulló» (en castellà). El País, 07-04-2013. [Consulta: 9 desembre 2019].
  7. Peiró, Empar ««El mataren per independentista»». El Punt, 21-07-2009.
  8. Vital, Ferran. «Guillem Agulló, divuit anys després». Sàpiens, 11-04-2011. [Consulta: 19 novembre 2013].
  9. «20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló» (en català), 28-03-2013. [Consulta: 4 juliol 2014].
  10. Cadenes, Núria. «La impunitat de l'assassí de Guillem Agulló» (en català). Vilaweb, 10-04-2018. [Consulta: 9 desembre 2019].
  11. Fernández, David, 2006, p. 95, Guillem Agulló.
  12. Llogodí, Vicent. «Què hi ha darrere la desaparició de Yomus?». Laccent.cat, 01-10-2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  13. «Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló» (en castellà). El País [València], 21-05-1996.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 «La lacra ultra sobre los Agulló». El País, 07-04-2013 [Consulta: 11 abril 2018].
  15. «El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer». Público, 30-09-2015 [Consulta: 11 abril 2018].
  16. 16,0 16,1 «El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  17. 17,0 17,1 Ramos, Miquel «25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló». El Salto, 10-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  18. 18,0 18,1 Andrés Durà, Raquel «El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2017.
  19. «Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions». VilaWeb, 17-05-2007. [Consulta: 17 maig 2007].
  20. «Resultado elecciones municipales 2007 Chiva,» (en castellà). El País. [Consulta: 9 desembre 2019].
  21. Pérez, Moisés. «La trama feixista que no fou investigada al judici de Guillem Agulló» (en català). El Temps, 11-04-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  22. Enguix, Salvador «Incómodo Guillem Agulló». La Vanguardia, 11-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  23. «Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló». Vilaweb, 13-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
  24. «Miquel Gil: 'El jorn dels miserables'». VilaWeb. [Consulta: 2 juliol 2013].
  25. «El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 1r novembre 2019].
  26. Andrès Durà, Raquel «València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato». La Vanguardia, 10-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  27. «PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló». Osona.com, 03-06-2013.
  28. «Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic». Llibertat.cat, 30-06-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  29. «Vic ret homenatge a Guillem Agulló». VilaWeb, 28-06-2013. [Consulta: 28 juny 2013].
  30. «Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després». VilaWeb. [Consulta: 15 abril 2016].
  31. «Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum» (en català). Vilaweb, 20-04-2017. «El guardó reconeix la tasca de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE»
  32. Andrès Durà, Raquel «Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València». La Vanguardia, 16-05-2017 [Consulta: 11 abril 2018].
  33. «Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València». À Punt, 22-04-2018 [Consulta: 22 abril 2018].
  34. «El Senado insta al Gobierno a crear el fondo Guillem Agulló contra los delitos de odio» (en castellà). Levante-EMV, 23-01-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  35. «‘La lluita continua’: el projecte ambiciós per a reivindicar Guillem Agulló» (en català). Vilaweb, 28-11-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  36. 36,0 36,1 36,2 Andrés Durà, Raquel. «‘La mort de Guillem’ (Agulló) o cómo su familia ganó el juicio social» (en castellà). LaVanguardia.es, 11-12-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
  37. 37,0 37,1 37,2 «Núria Cadenes publica un llibre que narra l'assassinat de Guillem Agulló». NacióDigital.cat, 11-02-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  38. «Núria Cadenes, Aro Sainz de la Maza i John Connolly, guanyadors del festival València Negra». Vilaweb, 14-11-2020. [Consulta: 16 novembre 2020].
  39. «Estrenem "La mort de Guillem", un retrat del dolor i la lluita dels pares del jove Agulló». CCMA.cat, 23-09-2020. [Consulta: 25 setembre 2020].
  40. «‘La mort de Guillem’ s'estrenarà a Màlaga». El Punt Avui, 30-07-2020 [Consulta: 1r octubre 2020].
  41. «‘La mort de Guillem’ s'emetrà de manera simultània en À Punt, TV3 i IB3». À Punt, 09-09-2020 [Consulta: 2 octubre 2020].
  42. Lleonart Fernàndez, Arnau. «À Punt, TV3 i IB3 estrenen simultàniament 'La mort de Guillem' aquesta nit» (en català). VilaWeb.cat, 01-10-2020. [Consulta: 1r octubre 2020].
  43. «'La mort de Guillem' guanya el premi a millor llargmetratge dels Premis de l'Audiovisual Valencià». ElPeriodic.com, 21-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  44. «‘La mort de Guillem’ triomfa als III Premis de l’Audiovisual Valencià». Vilaweb.cat, 22-11-2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
  45. Moyano, Sergi. «La memòria de Guillem Agulló conquereix les pantalles». DiariLaVeu.com, 31-12-2019. [Consulta: 5 octubre 2020].
  46. «Concurso Iberoamericano de Cortometrajes - 48º Festival Internacional de Cine de Huesca» (en castellà). Huesca-FilmFestival.com, 2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  47. «Premis i i jurats». DAFilmFestival.com, 2020. [Consulta: 20 novembre 2020].
  48. «Quatre curtmetratges d'Escac Films candidats als Premis Gaudí». ESCAC.com, 19-11-2020. [Consulta: 20 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Guillem Agulló i Salvador