Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentAssassinat de Guillem Agulló i Salvador
Tipus assassinat
Data 11 abril 1993
Lloc Montanejos
Modifica dades a Wikidata
Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.[2] Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).[3]

Fets[modifica]

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves[4] constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[5] Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola.[6] Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[7][8]

En el judici del cas, dut a terme a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,[9] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després del judici.[4] Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas només en complí 4 a presó. Seguidament, en l'anomenada "Operació Panzer", fou detingut novament per pertinença a una xarxa neonazi, possessió il·lícita d'armes, robatori i diversos delictes contra la salut pública.[10] A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[11]

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació.[a] El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Llegat[modifica]

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys[12] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom.[13] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[14][15]

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.[16]

El 12 d'abril del 2016 les Corts Valencianes van retre homenatge a Guillem Agulló, 23 anys després del seu assassinat, amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Hi foren presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'altres.[17] A través d'aquesta declaració institucional les Corts van crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconèixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».[10] El premi té caràcter anual, amb lliurament el mes d'abril. El primer guardonat, a títol pòstum, fou l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de gener de 2016. Sanjuan fou membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fou atorgat per la seva defensa dels drets humans, especialment en l'ambit de l'immigració i li serà lliurat el 25 d'abril a les Corts Valencianes.[18]

Notes[modifica]

  1. «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys després, el 2005, tornen a detenir el su assassí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»[5]

Referències[modifica]

  1. «La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló». 1 d'agost de 2013. Vilaweb. [Consulta: 19 novembre 2013].
  2. Zaballa, Bel. «Guillem Agulló: 'L'assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca'». VilaWeb.
  3. «Burjassot recorda Guillem Agulló». El Punt Avui, 11-04-2011.
  4. 4,0 4,1 «Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló» (en castellà). El País [València], 21-05-1996.
  5. 5,0 5,1 Fernández, David, 2006, p. 95, Guillem Agulló.
  6. Peiró, Empar ««El mataren per independentista»». El Punt, 21-07-2009.
  7. Vital, Ferran. «Guillem Agulló, divuit anys després». Sàpiens, 11-04-2011. [Consulta: 19 novembre 2013].
  8. «20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló» (en català), 28-03-2013. [Consulta: 4 juliol 2014].
  9. Llogodí, Vicent. «Què hi ha darrere la desaparició de Yomus?». Laccent.cat, 01-10-2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  10. 10,0 10,1 Andrés Durà, Raquel «El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2017.
  11. «Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions». VilaWeb, 17-05-2007. [Consulta: 17 maig 2007].
  12. «Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló». Vilaweb, 13-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
  13. «PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló». Osona.com, 03-06-2013.
  14. «Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic». Llibertat.cat, 30-06-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  15. «Vic ret homenatge a Guillem Agulló». VilaWeb, 28-06-2013. [Consulta: 28 juny 2013].
  16. «Miquel Gil: 'El jorn dels miserables'». VilaWeb. [Consulta: 2 juliol 2013].
  17. «Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després». VilaWeb. [Consulta: 15 abril 2016].
  18. «Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum» (en català). Vilaweb, 20-04-2017. «El guardó reconeix la tasca de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE»

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Guillem Agulló i Salvador