Mort de Juan Andrés Benítez
| ||||
| Tipus | mort  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 6 octubre 2013 | |||
| Localització | el Raval (Barcelonès) , Barcelona | |||
| Estat | Espanya | |||
La mort de Juan Andrés Benítez va tenir lloc el 6 d'octubre de 2013 al barri del Raval de Barcelona, després d'haver estat detingut de manera violenta per part dels Mossos d'Esquadra.[1]
Història[modifica]
Nascut a Andalusia, Juan Andrés Benítez (Jerez de la Frontera, 7 d'abril de 1963 - Barcelona, 6 d'octubre de 2013) va arribar a Barcelona després d'haver viscut a Sevilla i Londres.[2] Va treballar durant un any en un bar del carrer de Villarroel, al Gaixample, i posteriorment hi va obrir botigues de roba, com Mi Tropa o American Men.
La matinada del 6 d'octubre de 2013, Benítez va ser reduït per diversos agents dels Mossos d'Esquadra al carrer de l'Aurora del Raval de Barcelona,[3] on feia pocs dies que s'havia mudat a un pis de la seva propietat. Durant el forcejament, va patir una aturada cardíaca (que no estaria relacionada amb el consum de drogues o cap malaltia, com anteriorment s'havia apuntat,[4] sinó que seria causada per la reducció dels agents)[5] i la mateixa policia va avisar una ambulància, que el traslladà a l'Hospital Clínic, on va morir al cap d'unes tres hores. També presentava talls i fractures a la cara. Alguns dels seus amics expliquen que feia poc havia patit una depressió, i asseguren també que, malgrat tenir caràcter, el veien «incapaç de posar-se a pegar un policia».[1] Les explicacions «eufemístiques» del conseller d'Interior Ramon Espadaler i del director dels Mossos Manel Prat a una conferència de premsa després del succés van suscitar crits de dimissió.[6]
Sis policies, per a qui la fiscalia demanava 11 anys de presó havien de pagar conjuntament una fiança de 200.000 euros i se'ls va atribuir un presumpte delicte greu contra la integritat moral i, a dos agents més, dos delictes d'obstrucció a la justícia.[7] El 2016 l'acusació i la defensa van signar un pacte de conformitat en el qual sis mossos eren condemnats a dos anys de presó, que de fet els alliberava de la presó. La sentència va causar malestar a l'Associació Catalana de Drets Humans i la Plataforma Justícia per a Andrés[8] que trobaren que el pacte avalava la impunitat policial.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Cazorla, Bertran «Mor un empresari del Gaixample després de ser placat pels Mossos d'Esquadra al Raval». Directa.cat, 09-10-2013. Arxivat de l'original el 2015-06-22.
- ↑ de la Torre, Iosu «La vida de Juan Andrés Benítez» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 05-10-2015.
- ↑ «Dos vídeos caseros, grabados por vecinos del Raval, muestran cómo los Mossos d'Esquadra golpearon repetidamente a Juan Andrés Benítez» (vídeo). (Video dels fets)
- ↑ Q., Acn «Els cops dels Mossos no van matar Benítez, hi van ajudar». Nació Digital, 02-12-2013.
- ↑ «Un informe descarta una malaltia cardíaca o la cocaïna en la mort de Benítez». Nació Digital, 05-07-2014.
- ↑ «Demanen la dimissió d'Espalader i Prats pel cas "Juan Andrés Benítez"». Llibertat.cat, 01-11-2013.
- ↑ «La jutge envia 6 mossos a judici pel cas Benítez i imposa fiança de 200.000 euros». El Punt Avui, 28-04-2015.
- ↑ Muñoz, Toni «Los Mossos aceptan dos años de prisión por la muerte de Juan Andrés Benítez» (en castellà). La Vanguardia, 09-05-2016.
- ↑ Solé i Altimira, Oriol «"Les imatges dels Mossos matant Juan Andrés no s'oblidaran mai"». El Diario, 11-05-2015.
- ↑ ACN «Interior no expedientarà els mossos condemnats per la mort de Juan Andrés Benítez». VilaWeb, 10-05-2016. «Albert Batlle: 'En un estat de dret la justícia, la imparteixen i la decideixen els tribunals i no les assemblees ni els moviments alternatius'»