Vés al contingut

Assassinat de Renée Good

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAssassinat de Renée Good
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 56′ 32″ N, 93° 16′ 04″ O / 44.94222°N,93.26767°O / 44.94222; -93.26767
Tipustiroteig
matança Modifica el valor a Wikidata
Data7 gener 2026 (09:36. Hora Estàndard Central, UTC−06:00) Modifica el valor a Wikidata
LlocPortland Avenue South (Minnesota) Modifica el valor a Wikidata, Minnesota (EUA) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
VehicleHonda Pilot Modifica el valor a Wikidata
Efectesescola tancada temporalment
protesta Modifica el valor a Wikidata
VíctimaRenée Good víctima d'un tiroteig Modifica el valor a Wikidata
Morts1 Modifica el valor a Wikidata
Ferits1
0 Modifica el valor a Wikidata
Investigat perOficina de Detenció Criminal de Minnesota i Federal Bureau of Investigation Modifica el valor a Wikidata
PerpetradorJonathan Ross (assassí, tirador) Modifica el valor a Wikidata
Armapistola Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Youtube: ZEiw1rMjZsc

El 7 de gener de 2026, una agent del Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE, per les seves sigles en anglès) dels Estats Units a Minneapolis (Minnesota), va disparar a Renée Nicole Good, una ciutadana estatunidenca de trenta-set anys. El tiroteig va generar respostes confrontades sobre la seva justificació. Es van fer protestes contra el tiroteig a Minneapolis i altres ciutats estatunidenques, i l'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, i el governador de Minnesota, Tim Walz, van exigir al Govern federal que posés fi a la seva presència a la ciutat. Declaracions públiques del Departament de Seguretat Nacional (DHS, per les seves sigles en anglès) i de Donald Trump van parlar del tiroteig com un acte de defensa pròpia, i un portaveu del DHS va afirmar que Good havia comès «un acte de terrorisme intern».[1] Segons un informe publicat només per CBS News, un mitjà proper Trump, l'agent va patir una hemorràgia interna.[2] L'anàlisi de les imatges, les trucades al servei d'emergències i testimonis presencials semblen apuntar a que Good va girar per allunyar-se de l'agent quan aquest va obrir foc.[3]

Antecedents

[modifica]

A principis de desembre de 2025, el Servei d'Immigració i Control de Duanes (ICE) va anunciar un augment de l'aplicació de la llei a l'àrea metropolitana de Minneapolis-Saint Paul, que la CNN va informar que es centrava principalment en immigrants somalis indocumentats. L'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, va respondre signant una ordre executiva que prohibia als funcionaris federals utilitzar propietats de la ciutat com a zones de reunió.[4]

L'atenció nacional es centrava en un escàndol de frau per part de la comunitat somali destapat a Minnesota, que els fiscals federals estimen que podria superar els 9.000 milions de dòlars i va provocar que el governador demòcrata de l'estat, Tim Walz anunciés l'abandonament de la seva campanya de reelecció.[5]

El 6 de gener de 2026, el Departament de Seguretat Nacional va anunciar el que va descriure com l'operació més gran de control migratori mai duta a terme, enviant 2.000 agents a l'àrea metropolitana de Minneapolis-Saint Paul. El desplegament va incloure oficials d'Investigacions de Seguretat Nacional enfocats en les sospites de frau. Molly Coleman, regidora de la ciutat de Saint Paul, va descriure la primera jornada de l'operació com «un dia sense precedents».[6][7]

Renee Good

[modifica]
Renée Good, 26 segons abans de rebre l'impacte dels trets.

La víctima va ser declarada morta en un hospital i va ser identificada com a Renée Nicole Good, de 37 anys. Renee Nicole Macklin Good (2 d'abril de 1988 - 7 de gener de 2026) havia estudiat un màster d'escriptura creativa a la Universitat Old Dominion de Norfolk. El 2020 es va graduar a la mateixa universitat amb una llicenciatura en anglès. El 2020 va guanyar un premi de poesia de l'Acadèmia de Poetes Estatunidencs. A més de poeta, també era guitarrista aficionada i cinèfila.[8] Havia treballat com a assistent de dentista i en una cooperativa de crèdit.[8]

Tenia tres fills. Good va tenir dos fills, de 15 i 12 anys, del seu primer matrimoni i que van quedar en custòdia del pare. Després de passar la major part de la seva vida a Colorado es va traslladar breument l'any 2023 a Kansas. Hi va anar per viure amb els seus pares durant un temps després de la mort del seu segon marit, Tim Macklin, un veterà militar amb el qual tenia un fill de sis anys,[9] i amb qui feien un podcast.[8]

Casada per tercer cop amb Becca Good, la parella de dones i el nen havien viscut inicialment a Kansas City, Missouri, abans de traslladar-se al Canadà motivades per la victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels Estats Units de 2024.[10] En el moment de l'incident la família vivia a Minneapolis-Saint Paul.[11][12]

La seva mare, Donna Ganger, va afirmar que Good no havia participat en cap confrontació amb l'ICE durant les protestes.[11] La senadora per Minnesota, Tina Smith, va afirmar que Good era ciutadana estatunidenca.[13]

Jonathan Ross

[modifica]

L'agent que va disparar, Jonathan Ross, és un agent federal d'Immigració i Control de Duanes amb un llarg historial d'operacions antiimmigració. Graduat a Peoria, Illinois, el 2001, la seva primera feina va ser a la Guàrdia Nacional d'Indiana, que durant l'any 2004 el va enviar com a artiller a l'Iraq. Es va graduar en administració d'empreses i psicologia el 2007, i el mateix any va començar a treballar a la Patrulla Fronterera i Duanes dels Estats Units a El Paso, on investigava els càrtels de la droga fent vigilàncies i detencions a la frontera. El 2015 es va traslladar a Minnesota per incorporar-se a l'equip de resposta especial de l'ICE. El juny del 2025 va tenir una mala experiència amb un sospitós es va negar a aturar el vehicle i el va arrossegar 90 metres i va requerir 20 punts al braç i 13 a la mà.[14]

Incident

[modifica]

El tiroteig va tenir lloc en l'Avinguda Portland, entre els carrers 33 i 34 Est, en el barri Central de Minneapolis.[15] Els vídeos de l'incident, compartits en les xarxes, van ser analitzats per Joseph Coix, de 404 Media, i l'anàlisi de vídeo per Devon Lum, de The New York Times. Els vídeos mostraven un cotxe Honda Pilot marró detingut bloquejant un carril de l'Avinguda Portland. La conductora del vehicle va fer senyals als vehicles que s'aproximaven perquè l'avancessin. Una camioneta amb llums intermitents es va aturar enmig del carrer, i va intentar fer-los senyals perquè passessin, però la camioneta es va detenir i dos agents van caminar cap a ella.[16]

Dos agents es van acostar al vehicle de Good. En enregistraments de vídeo se sentia algú dient «Surt del maleït cotxe!».[17] Mentre un agent ordenava a la conductora que sortís del vehicle, l'altre li va indicar que se n'allunyés.[18][19] Un d'ells va intentar obrir la porta de l'Honda Pilot abans de ficar la mà per la finestra. Mentre això passava, Good va fer marxa enrere, es va redreçar i va girar cap a la dreta, allunyant-se dels dos oficials.[16][17] Un tercer agent —identificat com Jonathan Ross—[20] que es trobava aturat a l'altre costat de la carretera, va treure la seva arma. Mentre el vehicle avançava, l'agent va disparar tres trets, un des de la part davantera i dos més quan el cotxe el va depassar.[17] L'agent va enfundar la seva arma mentre el vehicle seguia el seu camí i es va estavellar contra un Honda Accord Coupé blanc aparcat i un pal de llum uns metres més enllà.[16][17][21] En un vídeo, el pistoler sembla ser empès pel vehicle, després d'haver disparat la conductora.[22]

Els agents de l'ICE també van impedir que un vianant que es va identificar com a metge proporcionés assistència sanitària a la conductora.[23] No es va oferir assistència mèdica durant uns 15 minuts i, quan van arribar els serveis d'emergència, els seus vehicles no van poder accedir al lloc a causa de la presència dels vehicles de l'ICE, per la qual cosa van haver de caminar fins a la conductora. Un testimoni també va informar haver vist al pistoler allunyar-se del lloc i pujar a un vehicle de l'ICE.[24][25] La secretària del Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kristi Noem, va declarar que l'agent de l'ICE que va disparar va ser atès en un hospital i posteriorment donat d'alta.[16]

Respostes

[modifica]

Govern dels Estats Units

[modifica]

La portaveu del DHS, Tricia McLaughlin, va declarar que una agent de l'ICE, tement per la seva vida, va disparar la dona en defensa pròpia després que ella intentés atropellar-los, en el que McLaughlin va descriure com un «acte de terrorisme domèstic».[12] Aquestes afirmacions van ser contradites pels vídeos de l'incident, segons The Guardian.[7] En una publicació en xarxes socials, el DHS va informar que diversos agents van resultar ferits, però que s'esperava la seva recuperació. The Guardian va informar que no hi havia senyals visibles de lesions en els vídeos de l'ICE. En una publicació en la xarxa social Truth Social, el president dels Estats Units, Donald Trump, va descriure Good com «molt desordenada, obstruint i resistint-se, que després va atropellar violenta, deliberada i brutalment l'agent de l'ICE, que sembla haver-li disparat en defensa pròpia». Va continuar dient que li resultava «difícil de creure que l'agent estigui viu, però que ara es recupera a l'hospital». La secretària del DHS, Kristi Noem, va dir que Good «els va atacar a ells i els qui els envoltaven i va intentar envestir-los amb el seu vehicle. Un agent nostre va actuar amb rapidesa i, a la defensiva, va disparar per a protegir-se a si mateixa i els que l'envoltaven» i va descriure les seves accions com «un acte de terrorisme domèstic».[17]

Funcionaris locals

[modifica]

En una conferència de premsa la tarda de l'assassinat, el governador de Minnesota, Tim Walz, va definir la situació com «les conseqüències d'un estil de govern dissenyat per generar por, titulars i conflicte» i va afegir: «No necessitem més ajuda del govern federal".[26] En resposta a les declaracions del DHS que la conductora estava «utilitzant el seu cotxe com a arma» per a atropellar un agent de l'ICE, l'alcalde de Minneapolis, Jacob Frey, va assenyalar que les imatges de l'incident no semblaven suggerir-ho, afirmant: «Després d'haver vist el vídeo, vull dir-los a tots directament que això és una ximpleria» i «A l'ICE, marxin de Minneapolis!».[27]

Protestes

[modifica]

L'assassinat va atreure una multitud de centenars de manifestants al lloc dels fets.[28] El governador Walz va anunciar que havia començat a preparar la Guàrdia Nacional de Minnesota.[29] Les forces de l'ordre van disparar gasos lacrimògens i gas pebre a Minneapolis, i els manifestants van llançar boles de neu.[29] Els manifestants també es van aplegar en protesta a Chicago,[30] a Washington DC[31] i a Nova York.[32]

Anàlisi

[modifica]

El programa de notícies PBS Newshour va entrevistar un testimoni presencial del tiroteig, que va dir: «La meva interpretació en aquell moment, i encara la mantinc, és que la persona intentava escapar i que definitivament hi havia espai per a avançar sense atropellar ningú. En aquell moment, ni tan sols vaig pensar que hi hagués risc que atropellés algú».[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lah, Curt Devine, Thomas Bordeaux, Allison Gordon, Kyung. «Un video plantea nuevas preguntas sobre las tácticas del agente de ICE Jonathan Ross antes del mortal tiroteo de Minneapolis» (en castellà). CNN, 10-01-2026. [Consulta: 17 gener 2026].
  2. ↑ Barr, Jeremy «CBS News report on ICE officer’s injuries drew ‘huge internal concern’» (en anglès). The Guardian, 16-01-2026. ISSN: 0261-3077.
  3. ↑ Betts, Anna «Incident reports provide details of emergency response after fatal ICE shooting in Minneapolis» (en anglès). The Guardian, 16-01-2026. ISSN: 0261-3077.
  4. ↑ Fitzgerald, Kilat. «ICE restricted from Minneapolis-owned parking areas, Mayor Frey orders» (en anglès). Fox 9 KMSP, 03-12-2025. [Consulta: 11 gener 2026].
  5. ↑ Jonah Kaplan, Joo Walsh. «Everything we know about Minnesota's massive fraud schemes» (en anglès). CBS, 05-01-2026. [Consulta: 11 gener 2026].
  6. ↑ «Homeland Security plans 2,000 officers in Minnesota for its 'largest immigration operation ever'» (en anglès), 06-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  7. ↑ 7,0 7,1 Luscombe, Richard «Woman in Minnesota fatally shot by ICE agent during raid, video shows» (en anglès). , 07-01-2026 [Consulta: 8 gener 2026].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Renee Nicole Good, la poeta y madre de tres hijos que murió tiroteada en Minneapolis por un agente antinmigración» (en castellà). El País, 08-01-2026. [Consulta: 17 gener 2026].
  9. ↑ Musa, Amanda. «Mother of 3 who loved to sing and write poetry shot and killed by ICE in Minneapolis» (en anglès). CNN, 10-01-2026. [Consulta: 12 gener 2026].
  10. ↑ «Renee Nicole Good, the ‘amazing’ poet mother of three, shot dead by ICE agents in ‘public execution’». The independent. [Consulta: 12 gener 2026].
  11. ↑ 11,0 11,1 «‘She was an amazing human being’: Mother identifies woman shot, killed by ICE agent».
  12. ↑ 12,0 12,1 «ICE officer fatally shoots woman during Minneapolis operation».
  13. ↑ «Woman fatally shot by ICE officer in Minneapolis identified; Gov. Walz demands investigation».
  14. ↑ «ICE agent Jonathan Ross’ background show long history of anti-immigration work» (en anglès). Independent, 16-01-2026. [Consulta: 17 gener 2026].
  15. ↑ «ICE officer fatally shoots woman during Minneapolis operation» (en anglès). , 07-01-2026 [Consulta: 8 gener 2026].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 «Live Updates: Minnesota Officials Dispute Federal Account of Fatal ICE Shooting».
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «DHS Is Lying To You About ICE Shooting a Woman» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  18. ↑ Staff, MPR News. «Live updates: Noem says ICE agent justified in killing woman» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  19. ↑ «Witness Says Victim Was ‘Obviously Scared’ Before Fatal ICE Shooting» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  20. ↑ Campbell, Andy. «Jonathan Ross identified as ICE officer who fatally shot Renee Good in Minneapolis» (en anglès americà), 08-01-2026. [Consulta: 9 gener 2026].
  21. ↑ «Noem: ICE to stay in Minneapolis after fatal shooting of US citizen» (en anglès britànic). [Consulta: 8 gener 2026].
  22. ↑ «Minneapolis woman shot and killed by ICE officer» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  23. ↑ News, N. B. C. «Minnesota ICE shooting live updates: Immigration agent fatally shoots driver» (en anglès), 08-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  24. ↑ Staff, MPR News. «Live updates: Noem says ICE agent justified in killing woman» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  25. ↑ «Witness Says Victim Was ‘Obviously Scared’ Before Fatal ICE Shooting» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  26. ↑ «Noem: ICE to stay in Minneapolis after fatal shooting of US citizen» (en anglès britànic). [Consulta: 8 gener 2026].
  27. ↑ «Minneapolis woman shot and killed by ICE officer» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  28. ↑ «ICE officer kills a Minneapolis driver in a deadly start to Trump's latest immigration operation» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  29. ↑ 29,0 29,1 News, A. B. C. «Minnesota governor says he is preparing National Guard amid furor over fatal ICE shooting» (en anglès). [Consulta: 8 gener 2026].
  30. ↑ «Protests in Little Village, across Chicago area after deadly ICE officer shooting in Minneapolis» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  31. ↑ Smith, Jillian. «Dozens gather in DC to protest after woman shot, killed by ICE agent in Minneapolis» (en anglès americà), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  32. ↑ «Protesters rallying in Foley Square after ICE agent fatally shoots woman in Minneapolis» (en anglès), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
  33. ↑ Weekend, -Winston Wilde Winston Wilde Winston Wilde is a coordinating producer at PBS News. «State, city leaders clash with feds after deadly ICE shooting in Minneapolis» (en anglès americà), 07-01-2026. [Consulta: 8 gener 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Assassinat_de_Renée_Good&oldid=36730705»