Assentaments víkings a Groenlàndia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Els assentaments víkings en l'oest segons les sagues de Vinlàndia.

Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle x (cap a 985), un esdeveniment protagonitzat principalment per colons de la Mancomunitat Islandesa segons les sagues nòrdiques: saga dels Groenlandesos i saga d'Erik el Roig, totes dues escrites en el segle XIII. Els primers albiraments es registren amb el testimoniatge de Gunnbjörn Ulfsson en el seu accidentat viatge de Noruega a Islàndia cap a finals del segle IX o principis del segle x i Snaebjörn Galti en 978.[1] Posteriorment Erik el Roig en 982, condemnat pel thing de Thorness a un desterrament de tres anys per assassinat, va aprofitar aquests anys per a explorar unes terres que havia batejat com Groenlàndia (terra verda) perquè pensava que més gent s'animaria a participar en una futura exploració si el nom era atractiu. Cap a 985, Erik i 25 naus van partir des d'Islàndia cap a Groenlàndia, però només van arribar a la seva destinació 14 d'elles sense incidències.[2]

Colònies[modifica]

Malgrat el remot del territori i les dificultats, van arribar a florir tres colònies:

A Groenlàndia els primers colons ràpidament es van organitzar i van crear el seu propi thing i lleis basades en el model islandès.[5] En el seu màxim apogeu, les colònies van poder albergar fins a 10.000 habitants. Durant quinze anys, els nous colons van estar més ocupats per consolidar els seus establiments que a satisfer la seva ànsia exploradora; després d'aquest parèntesi Leif Eriksson, fill de Erik el Roig, protagonitzaria l'inici d'un altre dels capítols de l'exploració cap a l'oest, arribant fins a Vinland (avui Illa de Terranova).

Galeria d'imatges[modifica]

Protagonistes[modifica]

Representació dels viatges víkings a Groenlàndia a la Saga Grœnlendinga i a la Saga d'Erik el Roig.

Al Landnámabók apareixen els noms dels primers colons que van acompanyar a Erik el Roig i van aconseguir el seu objectiu en l'assentament oriental, van ser:

Leif Eriksson, malgrat les reticències del seu pare, va ser qui va afavorir l'expansió del cristianisme a la Groenlàndia seguint les premisses del rei Olaf Tryggvason, segons la saga d'Erik el Roig.[11]

Decadència[modifica]

Pedra rúnica de Kingittorsuaq, testimoniatge de la presència nòrdica a Groenlàndia.

Els víkings ja van protagonitzar la desforestació d'Islàndia per a construir les seves estructures i la crema de pastures que van accelerar l'erosió del sòl i tot fa suposar que van seguir amb les mateixes pràctiques a Groenlàndia, un territori encara més inhòspit. Després de gairebé 500 anys els assentaments nòrdics van desaparèixer entre el segle XIV i XV, segons algunes hipòtesi a causa d'una Petita Edat de Gel que va fer impossible la supervivència de les colònies,[12] que depenien dels subministraments noruecs procedents d'Islàndia, però els icebergs a la deriva van impedir una comunicació fluida; a això es van sumar fams i hi ha indicis de plaga que probablement van acabar per eliminar els últims vestigis de la colonització.

L'últim registre històric dels nòrdics data del 16 de setembre de 1408, quan encara romania activa l'església de Hvalsey i es detalla el matrimoni entre els islandesos Thorsteinn Olafsson i Sigridr Bjornsdóttir; a partir d'aquest moment ja no hi ha més notícies fins que en 1723 Hans Egede va explorar els assentaments al sud i només va trobar ruïnes tal com apareixen avui.[13]

Referències[modifica]

  1. Grønlands Historike Mindesmaerker (1838–45), Vol. 3, p. 74.
  2. The viking Age (2010), ed. A.A. Sommerville / R.A. McDonald, University of Toronto Press, ISBN 978-1-44260-148-2 p. 346 - 348.
  3. Grønlands Historike Mindesmaerker (1838–45), Vol. 3, p. 228.
  4. The Vindland Sagas, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 115.
  5. Gwyn Jones, A History of the Vikings, Oxford University Press, 1973, p. 290 – 298
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 The Vindland Sagas, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 109.
  7. The Vindland Sagas, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 110.
  8. 8,0 8,1 The Vindland Sagas, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 111.
  9. The Vindland Sagues, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 107.
  10. The Vindland Sagas, Penguin Classics, 2008, ISBN 0140447768 p. 106.
  11. Eiríks saga rauða, ed. Einar Ól. Sveinsson / Matthias Þórðarson, Íslenzk fornrit IV, Reykjavik, 1935, pàg. 413-16.
  12. William W. Fitzhugh and Elisabeth I. Ward, ed. (2000). Vikings: the North Atlantic saga. Washington: Smithsonian Institution Press in association with the National Museum of Natural History. p. 330.
  13. Mirsky, Jeannette (1970), To the Arctic!: The Story of Northern Exploration from Earliest Times. University of Chicago Press, ISBN 0226531791

Bibliografia[modifica]

  • Jones, Gwyn. La saga del Atlático norte: establecimiento de los vikingos en Islandia, Groenlandia y América. Montserrat (Barcelona): Oikos-Tau, S.A. Ediciones, 1992. ISBN 9788428107624. 
  • Lynnerup, Niels. The Greenland Norse: a biological-anthropological study. Copenhague: Commission for Scientific Research in Greenland, 1998. ISBN 8790369246. 
  • Jette Arneborg (2006), Saga trails, Danmarks Nationalmuseum, ISBN 87-988378-3-4
  • Hans Christian Gulløv (2005), Grønlands forhistorie, Gyldendal, ISBN 87-02-01724-5
  • Guðmundur J. Guðmundsson (2005), Á hjara veraldar, Sögufélagið, ISBN 9979-9636-8-9
  • Knud J. Krogh, Viking Greenland, National Museum, 1967

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]