Assetjament escolar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «assetjament».
El Bullying pot ser físic.

L’assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir,[1] tant de manera física com verbalment, o procedint a l'exclusió social.[2]

Aquest assetjament pel general succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l'escola, encara que això passa més sovint a les classes d'Educació Física, en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, classes que requereixen grups de treball i activitats extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L'assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.

Aquests actes agressius són habituals que es produeixin entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència.

L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’àmbit social de la persona agredida. La violència va al cos, l’agressivitat va a les relacions socials.

Per quins motius pot aparèixer l'assetjament escolar?[modifica | modifica el codi]

  • Declivi de la imatge social del professorat: El docent queda desautoritzat del seu rol davant els pares i els alumnes. Té més pes el criteri de l’alumne que no pas el del professor.
  • Increment de suports digitals: Apareixen imatges de violència i agressions juntament amb la proliferació de “reality shows” televisius on abunden actes i conducte agressives i violentes.
  • Cerca de l’ identitat sexual: Els referents femenins i masculins vénen marcats pels estils de vida, de roba... i no per una elaboració psíquica d’aquests referents. Un ha de ser com els altres: “normal”. Els subjectes comparteixen un imaginari social ( vestimenta, amics, pentinat...) del qual queden exclosos, separats, els estranys que no segueixen determinats cànons.
  • Pànic a veure’s exclòs d’un grup de persones i dels beneficis identitaris que comporta: El subjecte s’anticipa a la seva definició per temor a ser exclòs. Per això l’assetjament comporta un ternari format per agressors, la víctima i un grup d’espectadors. El seu desig és clar: callar, aplaudir per no convertir-se en víctimes.

Tipus d'assetjament escolar[3][modifica | modifica el codi]

Agressions físiques Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar...
Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima...
Agressions verbals Directes: escridassar, fer burla, insultar...
Indirectes: malparlar d'algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, e-mails, fer pintades...
Agressions socials Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe…
Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent...
Agressions digitals (utilitzant tecnologies) Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic...
Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor...

Què fer davant de l'assatjament escolar?[4][modifica | modifica el codi]

  • 1r pas: Detectar:

És important tindre en compte els tipus de maltractament que poden haver-hi (maltractament físic, maltractament psicològic, maltractament social), que ens poden donar pistes de si existix assetjament escolar al nostre centre escolar. Les característiques psicosocials dels alumnes víctimes i agressors també ens donen indicis de possible agressió.

Per a poder detectar-ho és útil:

1) Augmentar l'observació en llocs menys freqüentats per adults (patis, vestidors,

racons, corredors, entre classes, en activitats extraescolars…).

2) Recollir informació de distintes fonts (professorat, famílies, personal no docent,

alumnat…).

3) Tindre estructures al centre educatiu on expressar denúncies i reclamacions

(bústia de suggeriments, comissió de convivència…).

  • 2n pas: Avaluar necessitats i recursos:

• Identificar els alumnes afectats.

• Valorar les seues necessitats.

• Identificar zones, llocs i situacions de risc.

• Valoració dels recursos humans (professorat, famílies, alumnat…).

• Valoració dels recursos materials (audiovisuals, bústia de suggeriments...)

Curs de prevenció de la violència i l'assetjament escolar[modifica | modifica el codi]

 És un recurs important en el procés de participació, conscienciació, prevenció i desenvolupament de programes d'intervenció sobre convivència en el centre educatiu. Es pot adaptar com una mesura contra la desmotivació i el fracàs, no només curricular, sinó també personal i social.

OBJECTIUS: 

• Facilitar el procés d'integració dels nous alumnes al centre educatiu. 

• Tenir un referent,  alumnes de segon cicle de secundària per afavorir la integració, l'autoestima i reduir els nivells d'inseguretat propis d'espais i organitzacions desconegudes.

• Compensar el desequilibri de poder i de forces, sempre presents en l'assetjament, entre agressor i víctima, des d'una perspectiva preventiva i dissuasiva.

• Cohesionar la comunitat educativa del centre i integrar i desenvolupar la Tolerància Zero com un tret d'identitat.

METODOLOGIA:

Basada en el programa tutoria que es desenvolupa a l'IES Front Marítim. És un programa que parteix d'una base teòrica (primera sessió) i la resta de classes són pràctiques, amb la participació dels alumnes per elaborar les unitats didàctiques de programació i les activitats necessàries per contextualitzar el programa de tutoria entre iguals el centre educatiu triat pels alumnes del curs. Inclou treballs individuals, en grup, presentació de programacions i exposicions de les programacions. 

Entrant a aquest link podreu trobar més informació si us és necessari: [1] 

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

Segons l'estudi Joventut i seguretat a Catalunya, 2000-2001 es calcula que aquesta pràctica afecta el 13% de la població escolar entre 12 i 18 anys. L'estudi es va repetir el 2012, amb xifres similars (un 10,4%).[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Instrucción 10/2005 sobre el tratamiento del acoso escolar desde el sistema de justicia juvenil
  2. Centre d’estudis Jurídics i Formació Especialitzada. L'assetjament escolar i la justícia juvenil. Generalitat de Catalunya, p. 6. 
  3. de Catalunya, Generalitat. «Prevenció i detenció de l'assetjament escolar». 3, 04/12/2014, pàg. http://familiaiescola.gencat.cat/ca/educar_i_creixer_en_familia/com_ajudar_meu.
  4. Valenciana, Generalitat. «L'assetjament escolar». 1, 04/12/2014, pàg. http://www.cece.gva.es/orientados/profesorat/descarregues/que_fer_bullying.pdf.
  5. Font, Raquel. «El Bullying». Ara Criatures (Diari Ara), 3/1/2015 [Consulta: 4 gener 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sandra Harris, Garth F. Petrie. El acoso en la escuela. Los agresores, las víctimas y los espectadores. Editorial Paidos. ISBN(10): 844931867X
  • Voors, William. Bullying: El acoso escolar. Ediciones Oniro, S.A. ISBN 8497541960
  • Pedagogs.cat [2]
  • Educaweb [3]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assetjament escolar Modifica l'enllaç a Wikidata