Asshur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per altres significats vegeu Ashur
Segell-cilindre i la seva empremta, representant una escena mitològica: Assur atacant un monstre és aclamat per una deessa. Segles IX-VIII aC

Assur o Asshur és la divinitat tutelar de la ciutat d'Assur, i d'Assíria.

A l'origen, Asshur era potser la divinització de l'esperó rocós sobre el qual està construïda la ciutat d'Assur, i sobre el qual es troba justament el seu temple. El caràcter propi d'Asshur és difícil de definir; és potser a l'origen una divinitat de la fertilitat.

Des dels primers temps de la ciutat-estat d'Assur, en la primera meitat del II mil·lenni aC, Asshur fou presentada com el verdader rei de la ciutat, el sobirà humà no era més que un príncep (rubm), o, més revelador, el «vicari d'Asshur» (issiak Asshur). A partir de la segona meitat del II mil·lenni els reis assiris prenen el títol de «rei» (sarru), aquesta relació no canvia, com ho marca el fet que, a cada coronació d'un nou rei, es proclama «Asshur és rei!» Per assenyalar que el déu és el verdader amo del regne. Existeix doncs una relació particular entre el déu i Assíria. El rei no és més que l'executor de les voluntats d'Asshur, i efectua les conquestes per a la glòria d'aquest déu, sovint sota les seves injuncions, i és clar sota la seva protecció. Asshur fou doncs una mena de «divinitat imperialista» a mesura que Assíria va afirmar les seves ambicions al domini universal.

Asshur ha estat identificat a les principals divinitats del panteó mesopotàmic, en primer lloc Enlil, rei dels déus. També va ser identificat a Anshar (per similitud fonètica), divinitat primordial de la tradició mesopotàmica. Pren llavors trets de Marduk, déu de Babilim, quan aquest es fa preponderant al final del II mil·lenni. Al segle VII aC una versió de l'Enuma Elish fou escrita a Asshur, substituint a Marduk per Asshur, i es va transposar la festa del Nou Any babiloni a Asshur. Un altre text, l'Ordalia de Marduk, explicaa com Mardouk fou jutjat per un tribunal dels déus presidit per Asshur.

Hi ha hagut doncs un corrent intentant afirmar la supremacia d'Asshur sobre Marduk al mateix temps que Assíria imposava el seu domini a Babilònia. Al zenit de l'imperi assiri als segles VII i VII aC, Asshur era una divinitat superior a les altres, i sembla fins i tot que de vegades les altres divinitats tendien a ser considerades com a parts d'Asshur. Per un joc d'escriptura corrent a Mesopotàmia, s'ha repenjat aquest aspecte jugant amb el nom Anshar, que està marcat per signes cuneïformes tenint alhora un valor fonètic i un valor ideogràfic: AN (= Dingir, «el déu») i ŠAR (= 3600 = «la totalitat», l'infinit»), i Asshur fou «el déu de la totalitat».

El culte a Assur va continuar tanmateix estant limitat a Assíria, i no va escampar mai fora d'aquest país, del qual era massa indissociable. El seu culte perdura després de la caiguda d'aquest regne el 612, amb la ciutat d'Assur venerant sempre un déu anomenat Assor segons les fonts gregues de l'època hel·lenística. Desapareix llavors amb la ciutat quan aquesta fou abandonada.

Referència[modifica | modifica el codi]

Traducció de la wikipèdia en francès.