Assiris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Assiris
Āṯurāyē
ܐܬܘܖ̈ܝܐ
Bandera d'Assíria
Població total 4.200.000[1]
Regions amb població significativa Iraq
 800.000
Síria
 877.000-1.200.000
Iran
 10.000
Turquia
 5,000
EUA
 83.000
Jordània
 77.000
Suècia
 35.000
Austràlia
 27.000
Alemanya
 23.000
Llengua assiri, caldeu, turoyo
Religió Cristianisme,
Grups humans relacionats
Altres pobles semítics

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà suposats descendents dels antics assiris. Viuen principalment al nord de l'Iraq, en alguns pobles de Turquia, a Síria, al nord-oest de l'Iran i en comunitats per diversos llocs del món destacant Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Rússia, Líban i Jordània, i alguns països europeus.[2]

Moments de grans emigracions han estat: el genocidi assiri al final de la I Guerra Mundial; la massacre de Simele a l'Iraq (1933), i la revolució islàmica a l'Iran (1979).[3] Darrerament la guerra a l'Iraq (2003-2010) ha desplaçat milers d'assiris (uns 400.000 o 40% quan representen només el 3% de la població de l'Iraq).[4][5][6]

Història[modifica | modifica el codi]

El poble assiri deriva de la població preislàmica de Mesopotàmia des del temps de l'imperi d'Accàdia. En l'imperi neo-assiri la població va començar a adoptar com a llengua l'antic arameu, la llengua de les tribus aramees introduïdes a l'imperi i assimilades al segle VIII, que s'havia convertit en llengua franca[7] Síria va esdevenir província romana el 64 aC. Assíria ho va ser efímerament sota Trajà i després del 161 al 363 de manera inestable, sent finalment entregada a Pèrsia. En aquest període fou quan Assíria es va cristianitzar.[8]

Heròdot diu que els grecs anomenaven als assiris com a "siris" eliminant la "a"; això és la primera menció d'un nom diferent per un poble que només era un; els romans van conquerir la part occidental i li van dir Síria -les regions d'Alep i Damasc- i aquí va néixer la distinció entre Síria i Assíria; els pobles de l'imperi assiri s'havien fusionat en un de sol anomenat assiri que parlava arameu però amb la conquesta romana van sorgir els sirians (assiris occidentals) i els assiris propis (assiris orientals); la identitat ètnica però es va mantenir, al que va ajudar després el domini romà de les dues regions (occidental i orental); les dues parts dels poble es van cristianitzar al mateix temps (segles II i III) fins que al segle IV els orientals van passar a Pèrsia i el segle V es va introduir un element separador:

Al segle VIII els nestorians de Pèrsia van esdevenir una minoria religiosa sota el califat. El assiris i siríacs (nom que els diferència dels habitants de Síria o sirians, de majoria àrab) eren ètnica i culturalment diferents dels àrabs encara que si van estar molt influïts per aquesta cultura, així com a la dels perses i més tard a la dels armenis, turcs i kurds.[9][10] La seva llengua va evolucionar entre el segle II i el VIII cap als dialectes neoarameus que encara parlen.

Celebració a un monestir siríac ortodox a Mosul, a l'Imperi Otomà, inici del segle XX

Al temps de la conquesta musulmana residia a Ninive un bisbe de l'església oriental; l'autonomia religiosa es va mantenir durant tot el període islàmic; el Profeta Mahoma va demanar en una fatwa la protecció del poble assiri de Mesopotàmia. L'autonomia es va perdre quan es va produir la conquesta otomana; la fatwa de Mahoma fou destruïda el 1847 i trenta mil assiris foren massacrats. Cap al final de la I Guerra Mundial les matances dels turcs, especialment contra els armenis, van afectar als assiris: dos terços de la seva població va morir en massacres organitzades, o de gana, malaltia i violència en general. Els assiris van servir de manera destacada en els Iraq Levies organitzats pels britànics el 1919.[11][12][13][14]

El 1932 els assiris van refusar esdevenir ciutadans de l'Iraq i van reclamar ser considerats una nació dins l'estat. El cap assiri patriarca Mar Eshai Shimun XXIII va demanar a la Lliga de Nacions el reconeixement del dret dels assiris a governar el territori conegut com a "Triangle assiri" al nord de l'Iraq. Aquest fet fou el desencadenant de la primera matança del govern iraquià contra els assiris coneguda com a massacre de Simele.

El govern baasista va fer promeses als assiris el 1967. En preparació per l'autonomia el congres assiri de Teheran de 1971 va adoptar una bandera nacional. El govern baasista va complir les promeses i va reconèixer els drets culturals dels assiris, caldeus i membres de la comunitat siríaca oriental el 1972. La seva llengua seria d'ús a totes les escoles primaries en les que la majoria dels alumnes parlessin en neoarameu/siríac (també s'ensenyaria l'àrab) i es van crear programes de radio i televisió i van sorgir tres revistes; es va fundar una associació d'escriptors i autors en siríac. El 1977 un govern provisional assiri a Chicago, als Estats Units, va establir una constitució pel futur estat autònom. Aquesta aspiració mai es va concretar però segueix entre les reivindicacions dels assiris actuals. El 1977 i 1978 la campanya d'arabització va afectar als assiris. Tot i que Tarek Aziz, el ministre d'afers exteriors iraquià, era assiri, Saddam Hussein va seguir una política hostil cap als kurds, assiris/caldeus i turcmans. A la guerra Iran-Iraq nombrosos assiris van lluitar pels dos costats i van morir uns seixanta mil assiris. Quan Saddam Hussein va arribar a la presidència hi havia no menys de dos milions d'assiris; en acabar la invasió americana es creu que eren vers un milió i mig, molts havien sortit com a refugiats, i altres havien migrat a Jordània, Síria i Líban i a països estrangers com Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Estats Units i alguns a Europa.

Guerra de l'Iraq[modifica | modifica el codi]

Després de la invasió americana els assiris foren perseguits pels extremistes musulmans. En alguns llocs com Dora, un barri al sud-oest de Bagdad el 90% dels assiris van haver de fugir o foren assassinats. Church Bombings in Iraq Since 2004. Aina.org [Consulta: 16 novembre 2008]. . El ressentiment contra l'ocupació americana es revenjava amb els cristians locals; també altres fets com la publicació d'uns dibuixos de Mahoma a una revista danesa, i unes desafortunades declaracions de Benet XVI, van ser revenjades contra els assiris. Des de el inici de la guerra de l'Iraq el 2003 unes 46 esglésies cristianes o monestirs van patir bombes o atacs seriosos.[15]

El poble[modifica | modifica el codi]

Subdivisions[modifica | modifica el codi]

Les grans subdivisions ètniques dels assiris són:

Subdivisions religioses-geogràfiques-lingüístiques:

Pàtria[modifica | modifica el codi]

Els assiris són considerats un poble indigena de l'Orient Mitjà amb el seu origen en la zona entre el Tigris i el Eufrates. A l'Iraq hi viuen un milió i mig d'assiris, a Síria 877.000 i a l'Iran uns 80.000. A Tur Abidin, a Turquia, considerada la pàtria dels siríacs o arameus, només en queden 3.000 [16] i a tota Turquia uns 15.000.[17] Després del 1915, durant el genocidi, molts assiris i siríacs van fugir a altres països de l'Orient Mitja, a la Rússia soviètica i a països occidentals. Mig milió viuen a Europa (Alemanya, Suècia). Les comunitats més grans són les de Södertälje, Chicago i Detroit.

Ells mateixos afirmen ser descendents dels antics accadis, qui, sota Sargon I d'Accad, foren la classe dirigent d'Assíria. Babilònia (Sumer i Accad) fou un territori sotmès a Assíria. El títol de "rei de Babilònia" era "Rei de Sumer i Accad" com a transliteració de l'accadi Šār Mat Šūmerī ū Akkadī. Finalment, les tribus aramees foren assimilades a l'Imperi Assiri i la seva llengua esdevingué dominant, mentre que emergien cultures de formes diferents a l'Assíria.[18] Avui, a certes àrees del territori assiri, la identificació amb la comunitat depèn de la vila d'origen de la persona (veure Llista de viles assíries) o denominació cristiana, com catòlics caldeus.[19]

Identitat[modifica | modifica el codi]

Bandera del poble assiri (des de 1971 amb modificacions el 1973)[20]
Bandera dels arameus o siríacs[21]

Els assiris estan dividits en diverses esglésies (vegeu apartat "Religió") i parlen diferents dialectes neo arameus que a més a més molts poden llegir i escriure.[22][23] Existeixen fortes pressions per a que s'identifiquen com a àrabs.[24] Els assiris eren el 5% de la població de l'Iraq abans de la guerra (2003) però el seu nombre ha baixat considerablemt i ha pujat el nombre a Síria.[25] A Turquia se'ls pressiona per identificar-se com a turcs i al Kurdistan com a kurds.[26] A Síria estan desapareixent com a grup ètnic separat a causa de l'assimilació i només subsisteixen a les zones més aïllades.

Autodesignació[modifica | modifica el codi]

Les diferents comunitats de parlants de dialectes neoarameus a Iraq, Iran, Síria i Turquia, advoquen per diferents denominacions ètniques pel poble:

Així hi ha tres denominacions possibles: Assiris, Siríacs/Arameus i Caldeus. El conflicte deriva principalment del debat sobre si Síria i Assíria són sinònims, qüestió que darrerarement sembla haver-se decantat cap a que efectivament Síria deriva d'Assíria (𒀸𒋗𒁺 𐎹 Aššūrāyu).[28][29][30] Però alguns erudits rebutgen aquesta teoria i resten importància a això en el conflicte pel nom.[31]

Alqosh al mig de la civilització assíria.

Rudolf Macuch assenyala que el neoarameu oriental inicialment utilitzava el terme "Sirià" (suryêta) i només molt posteriorment, amb la pujada del nacionalisme, es va canviar a "assiri" (atorêta).[32] Segons Tsereteli, tanmateix, un equivalent georgià d'"assiris" apareix en antics documents georgians i armenis.[33] Això es relaciona amb la teoria que les nacions a l'est de Mesopotàmia coneixien el grup com assiris, mentre que a l'oest, començant al període d'influència grega, el grup es coneixia com a sirians.

Llengua[34][modifica | modifica el codi]

La majoria dels assiris parlen una forma moderna de siríac, una forma d'arameu. Totes ells són classificades com a llengües neoarameuques. La llengua neoaramea que parlen els assiris deriva de l'antic arameu, llengua franca a l'imperi neoassiri desplaçant a l'antic dialecte semític accadià. L'arameu fou la llengua del comerç, els negocis i les comunicacions i va esdevenir llengua vernacular a Assíria. L'acadià s'havia extingit el segle I encara que algunes paraules van sobreviure en el neoarameu.

Els llenguatges neoarameus orientals inclouen com a dialectes tant el caldeu i el turoyo com l'assiri propi; s'escriuen en escriptura siríaca derivada de l'antic alfabet aramaic.

Els assiris lògicament parlen la llengua del país on viuen o en molts casos dues llengües (per exemple àrab i kurd, o àrab i turc). Els assiris anomenen a la llengua (formada com s'ha dit per diversos dialectes) suret o soureth. A Síria s'ha trobat una estàtua amb inscripcions assíries i aramees que sembla ser el primer testimoni de l'arameu.

El neoarameu conserva moltes similaritats amb l'arameu imperial (antic arameu).[35] Els primers visitants europeus a Mesopotàmia en els temps moderns van trobar un poble que s'identificava com a assiris i homes que portaven noms antics assiris com Sargon i Senaquerib.[36][37][38] El assiris exhibeixen un fort grau de continuïtat lingüística, religiosa i cultural des de el temps dels grecs clàssics, a través de perses, parts, bizantins, sassànides, àrabs, turcmans, perses i turcs otomans.[39] No obstant la seva descendència directa dels antics assiris o neobabilonis, defensada pels nacionalistes assiris, ha estat disputada per alguns historiadors,[40] però altres hi donen suport com H.W.F. Saggs, Robert D. Biggs i Simo Parpola[41][42][43] i per a iranologistes com Richard Nelson Frye.[8][28]

Religió[modifica | modifica el codi]

Pertanyen a diferents religions critianes:

  • L'Església Oriental Assíria es creu que té uns 300.000 membres. El patriarca és Mar Dinkha IV que resideix a Chicago
  • L'Església Catòlica Caldea en tindria uns 900.000. El patriarca es Mar Emmanuel III Delly, que fou elevat a cardenal (el primer assiri elevat a aquesta dignitat) el 2007
  • L'Església Ortodoxa Siríaca (ʿIdto Suryoyto Triṣaṯ Šuḇḥo) en té uns 100.000 . El patriarca és Ignatius Zakka I Iwas amb seu a Damasc
  • L'Antiga Església Oriental tindria uns 80.000 membres i el patriarca, Mar Addai II, resideix a Bagdad
  • L'Església Catòlica Siríaca
  • L'Església Maronita o Església Siríaca Maronita

Algunes confiessions protestants van captar alguns adeptes però són una minoria molt petita. Formen part de l'Església Evangèlica Assíria, l'Església Pentecostal Assíria i altres grups.

Celebren el baptisme i la primera comunió. Al moment de la mort, al cap de tres dies de l'enterrament hi ha una reunió per celebrar l'ascensió al cel (com Jesús) i al cap de set dies una nova reunió per commemorar la seva entrada a l'altra vida. Els parents propers van vestits de negre durant 40 dies amb les seves nits, i a vegades fins un any, en signe de respecte. Els assiris també practiquen matrimonis únics. Els rituals realitzats durant els casaments inclouen molts tipus diferents d'elements dels 3.000 darrers anys; un casament assiri tradicional dura una setmana però avui dia el més habitual són 2 o 3 dies i 1 o 2 dies a la diàspora.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Nen amb la roba tradicional assíria
Assiris tocant la Zoorna i la Dahola

La cultura assíria està en gran part influïda per la religió. [44] La llengua es lliga a l'església també perquè utilitza la llengua siríaca en la litúrgia. Es fan festivals religiosos en festes com Pasqua i Nadal. Hi ha també un festival al Kha b-nisan (equinocci vernal). [45]

La gent sovint saluda i diu adéu als parents amb un petó a cada galta i dient "La pau t'acompanyi". Altres reben amb una apretada de mà, només amb la mà dreta ja que segons la tradició la mà esquerra està associada amb el mal. Similarment, les sabates no poden quedar afrontant una a l'altra, un no pot tenir els seus peus encarant-se amb qualsevol directament, xiular de nit és despertar mals esperits, etc.[46]

Hi ha molts costums assiris que són comuns a altres cultures de l'Orient Mitjà. Un pare posarà sovint un penjoll a la seva criatura per a evitar "el mal d'ull". Escopir a qualsevol o a les seves pertinences és vist com a insult greu.

Música i dansa[modifica | modifica el codi]

  • La zoorna (flauta bàsica) i la dahola (tambor gran) són els instruments musicals principals. El primer festival de música arameu es va fer al Líban de l'1 al 4 d'agost. Tenen diverses danses tradicionals que utilitzen especialment a les grans cerimònies com a casaments i són barreja d'elements assiris i altres que no ho són.

Festivals[modifica | modifica el codi]

Els festivals tendeixen a ser associats amb la religió. Destaquen:

  • Pasqua (el més important) que per basar-se en el calendari gregorià se celebra entre el 22 de març i el 25 d'abril
  • kha b-nisan, any nou assiri, tradicionalment l'1 d'abril encara que normalment se celebra el gener
  • Som Baoutha, la festa de Nineveh. És un període de tres dies de dejuni i oració.
  • Somikka, la versió assíria d'Halloween.
  • Kalu d'Sulaqa, celebració de la llegenda de Malik Shalita.

Roba tradicional[modifica | modifica el codi]

La roba assíria varia de poble a poble. La roba és normalment de colors blau, vermell, verd, groc i morat. Tots aquests colors també es poden utilitzar com a brodats en una peça de roba blanca de roba. La decoració és pròdiga i a vegades inclou joieria.

Cuina[modifica | modifica el codi]

La cuina és similar a altres cuines de l'Orient Mitjà. És rica en grans, carns, patata, tomàquet i arròs; aquest darrer normalment és servit amb tots els àpats acompanyats per un estofat que es posa típicament sobre l'arròs. El te és una beguda popular, i hi ha també uns quants plats de postres, aperitius, i begudes.

Noms[modifica | modifica el codi]

Els noms accadians estan testimoniats al període sassànida abans que fossin canviats per noms bíblics. Aquestos, en les seves variants d'àrab, siríac i anglès són ara tradicionals. Els noms com Daniel, David, Gabriel, Jordi, Jacob, Josep, Tomàs, Pere, Jaume, Joan, Elies i Maria són d'origen religiós clar, encara que molts dels noms esmentats són en arameu. Als nens se'ls donen sovint noms bíblics, i, per patriotes assiris, noms assiris com Ashur, Sargon, Shamiram, Nineveh, Ninos, Nimrod, etc. i pels nacionalistes arameus/siríacs, noms arameus/siríacs com Abgar, Aram, Afrem, Aryu, etc. També es donen noms francesos com Jean, Pierre, Lawrence. Els noms d'origen turc i àrab són també habituals. A Turquia els noms són predominantment turcs com a resultat del dret turc que prohibeix als assiris batejar amb noms assiri als seus fills, i el nom assiri passa a ser un renom.

Genètica[modifica | modifica el codi]

Un estudi genètic de finals sel segle XX dirigit per Cavalli-Sforza, Paolo Menozzi i Alberto Piazza mostra que els assiris tenen un perfil genètic diferenciat. Les anàlisis genètiques dels assiris de l'Iran demostra que tots són propers genèticament amb molt poca aportació o barreja externa dels musulmans perses;[47] el codi genètic dels assiris iranians és molt proper al del conjunt dels assiris.[48] Cavalli-Sforza i els altres afegeixen "els assiris són un grup homogeni suposadament originari d'Assíria, al nord de l'Iraq, i són cristians i probablement descendents dels seus homònims antics". Les dades genètiques són compatibles amb la història i amb el paper de la religió en el manteniment d'una identitat assíria separada durant l'època cristiana fins avui.

Bandera d'Assíria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Bandera d'Assíria

A part de les banderes històriques utilitzades vers 1919-1921 quan van intentar un estat propi, els assiris a l'exili van tenir una bandera de fet; el 1971 el Congres Nacional Assiri va adoptar una bandera que pretenia ser comuna per a tota la nació i ho va ser un temps, però als darrers anys s'han adoptat banderes diferents pels tres grups de la nació. També existeixen nombroses banderes polítiques (dels partits polítics i llistes electorals al Kurdistan) o polititzades (una bandera dels assiris favorables a Saddam Hussein i una dels favorables a la revolució islàmica de l'Iran).

Partits polítics assiris[modifica | modifica el codi]

Internacionals[modifica | modifica el codi]

Partits a l'Iraq[modifica | modifica el codi]

Llistes electorals[modifica | modifica el codi]

Síria, Turquia[modifica | modifica el codi]

Iran[modifica | modifica el codi]

Líban[modifica | modifica el codi]

Jordània[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=aii
  2. Kevin B. MacDonald, 29 de juliol de 2004, Socialization for Ingroup Identity among Assyrians in the United States, escrit presentat a un simpòsium organitzat per la International Society for Human Ethology, Gant (Bèlgica), aquí
  3. Dr. Eden Naby. Documenting The Crisis In The Assyrian Iranian Community. 
  4. Assyrian Christians 'Most Vulnerable Population' in Iraq. The Christian Post [Consulta: 5 de desembre de 2006]. 
  5. Iraq's Christian community, fights for its survival. Christian World News. 
  6. U.S. Gov't Watchdog Urges Protection for Iraq's Assyrian Christians. The Christian Post [Consulta: 31 de desembre de 2007]. 
  7. Simo Parpola. National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times (PDF), 2004. 
  8. 8,0 8,1 Richard Nelson Frye, Assyria and Syria: Synonyms a «Enllaç»., Harvard University, publicat al Journal of Near Eastern Studies, 1992
  9. Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 21
  10. «Assyrians». World Culture Encyclopedia.
  11. The Plight of Religious Minorities: Can Religious Pluralism Survive? - Pàg. 51, United States Congress
  12. The Armenian Genocide: Wartime Radicalization Or Premeditated Continuum - Pàg. 272 editat per Richard Hovannisian
  13. Not Even My Name: A True Story - Pàg. 131 per Thea Halo
  14. The Political Dictionary of Modern Middle East per Agnes G. Korbani
  15. Church Bombings in Iraq Since 2004, 16 de novembre de 2008
  16. *SOC News report , Documental sobre Tur Abdin, on encara hi viuen uns tres mil arameus
  17. Statement on Assyrians/Syriacs in Turkey/Iraq
  18. Quan cada església esdevé una nació
  19. Nota sobre els moderns assiris
  20. «Assyria». Crwflags.com. [Consulta: 16 de novembre de 2008].
  21. «Syriac-Aramaic People (Syria)». Crwflags.com. [Consulta: 16 de novembre de 2008].
  22. Florian Coulmas, The Blackwell Encyclopedia of Writing Systems 23 (1996)
  23. Note on the Modern Assyrians
  24. Iraqi Assyrians: A Barometer of Pluralism
  25. «Arab American Institute Still Deliberately Claiming Assyrians Are Arabs». Aina.org. [Consulta: 2008-11-16].
  26. «In Court, Saddam Criticizes Kurdish Treatment of Assyrians». Aina.org. [Consulta: 2008-11-16].
  27. "Eastern Churches", Catholic Encyclopedia, vegeu "Eastern Syrians" i "Western Syrians" respectivement
  28. 28,0 28,1 Richard Nelson Frye. «Assyria and Syria: Synonyms» (PDF). Journal of Near Eastern Studies, 51, 4, October 1992, pàg. 281–285. DOI: 10.1086/373570. pp. 281-285
  29. Robert Rollinger. «The terms "Assyria" and "Syria" again» (PDF). Journal of Near Eastern Studies, 65, 4, 2006, pàg. 283–287. DOI: 10.1086/511103.
  30. Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 16
  31. Festschrift Philologica Constantino Tsereteli Dicta, ed. Silvio Zaorani (Turin, 1993), pp. 106-107
  32. . Rudolf Macuch, Geschichte der spät- und neusyrischen Literatur, Nova York: de Gruyter, 1976.
  33. . Tsereteli, jazyk d'assirijskij Sovremennyj, Moscou: Nauka, 1964.
  34. Microsoft Word - PeshittaNewTestament.doc (PDF) [Consulta: 16 de desembre de 2008]. 
  35. J.G. Browne, "The Assyrians", Journal of the Royal Society of Arts 85 (1937)
  36. George Percy Badger, The Christians of Assyria Commonly Called Nestorians (London: W.H. Bartlett, 1869)
  37. J.F. Coakley, The Church of the East and the Church of England (Oxford: Clarendon Press, 1992), pp. 5, 89, 99, 149, 366–67, 382, 411
  38. Michael D. Coogan, ed., The Oxford History of the Biblical World (New York: Oxford University Press, 2001), 279
  39. "Parthia", a The Cambridge Ancient History: The Roman Republic, 2nd ed., vol. 3, pt. 2 (Cambridge: Cambridge University Press, 1991), 597–98; Patricia Crone and Michael Cook, Hagarism: The Making of the Islamic World (Cambridge: Cambridge University Press, 1980), 55–60; "Ashurbanipal and the Fall of Assyria", in The Cambridge Ancient History: The Assyrian Empire, vol. 3 (Cambridge: Cambridge University Press, 1954), 130–31; A.T. Olmstead, History of the Persian Empire (Chicago: University of Chicago Press, 1948), 168; Albert Hourani, Minorities in the Arab World (London: Oxford University Press, 1947), 99; Aubrey Vine, The Nestorian Churches (London: Independent Press, 1937); Flavius Josephus, The Antiquities of the Jews, trans. William Whiston (1737), bk. 13, ch. 6, http://www.ccel.org/j/josephus/works/ant-13.htm; Simo Parpola, "National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in the Post-Empire Times", Journal of Assyrian Academic Studies 18, 2 (2004): 16–17; Simo Parpola, "Assyrians after Assyria", Journal of Assyrian Academic Studies 12, 2 (2000): 1–13; R.N. Frye, "A Postscript to My Article [Assyria and Syria: Synonyms]", Journal of Assyrian Academic Studies 11 (1997): 35–36; R.N. Frye, "Assyria and Syria: Synonyms", Journal of the Near East Society 51 (1992): 281–85; Michael G. Morony, Iraq after the Muslim Conquest (Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1984), 336, 345; J.G. Browne, "The Assyrians", Journal of the Royal Society of Arts 85 (1937)
  40. Smith, Sidney. «Early History of Assyria to 1000 B.C.», 1925. «(traducció) "La desaparició del poble assiri romandrà per sempre un fenomen únic de la història antiga. Altres regnes o imperis similars van desaparèixer però el poble va subsistir. Però cap altre terra sembla haver estar saquejada tan metòdicament com ho fou Assíria"»
  41. Saggs, The Might That Was Assyria, pp. 290, “ "La destrucció de l'imperi d'Assíria no va comportar el de la seva població que en majoria eren pagesos i grangers i donat que al país hi havia les millors terres de l'Orient Proper, els descendents del pagesos assiris haurien sobreviscut i haurien construït nous pobles sobre les velles ciutats rememorant les antigues tradicions; al cap de set-cents o vuit-cents anys aquest poble va esdevenir cristià".”
  42. Robert D. Biggs. My Career in Assyriology and Near Eastern Archaeology (PDF).  pp. 10, “ "Especialment donat el matiner establiment cristià a Assíria i la seva continuïtat fins al dia d'avui i la continuïtat de la població, penso que és molt possible que els antics assiris estiguin entre els ancestres dels moderns assiris".”
  43. Parpola, National and Ethnic Identity in the Neo-Assyrian Empire and Assyrian Identity in Post-Empire Times, pp. 22
  44. . http://www.aina.org/articles/chicago.pdf
  45. . Nou Any Assir
  46. A. F. Chamberlain, "Notes on Some Aspects of the Folk-Psychology of Night". American Journal of Psychology, 1908 - JSTOR
  47. Dr. Joel J. Elias, Emeritus, University of California, The Genetics of Modern Assyrians and their Relationship to Other People of the Middle East
  48. M.T. Akbari, Sunder S. Papiha, D.F. Roberts, i Daryoush D. Farhud, ‘‘Genetic Differentiation among Iranian Christian Communities’’, American Journal of Human Genetics 38 (1986): 84–98

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ephrem I Barsaum, Ignatius. De spridda pärlorna - En historia om syriansk litteratur och vetenskap (en swedish). Sweden: Anastasis Media AB, 2006. ISBN 9197575143. 
  • Gaunt, David; Jan Bet̲-Şawoce, Racho Donef. Massacres, resistance, protectors: Muslim-Christian relations in Eastern Anatolia during World War I. Gorgias Press LLC, 2006. ISBN 1593333013. OCLC 85766950. 
  • Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. I: The Ancient Aramaic Heritage. Trans World Film, 9 September 2002. 
  • Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. II: The Heirs of the Ancient Aramaic Heritage. Trans World Film, 9 September 2002. 
  • Taylor, David; Brock, Sebastian. Vol. III: At the Turn of the Third Millennium; The Syrian Orthodox Witness. Trans World Film, 9 September 2002. 
  • Mario Nordio Assiri. Una minoranza complessa a Minoranze núm. 16, 4rt trimestre 1979

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assiris