Assistència (futbol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En futbol, una assistència és una contribució d'un jugador perquè un company del mateix equip marqui un gol. El nombre d'assistències d'un jugador poden ser computades oficialment o de manera no oficial per organitzacions d'una competició, tot i que el recompte d'assistències no forma part de les Regles del Futbol i el criteri per assignar una assistència a un jugador pot variar depenent de l'ens organitzador del campionat. El registre d'assistències no es va començar a efectuar fins a finals del segle XX. Des dels anys 1990, alguns campionats de lliga registren les assistències i premien el jugador amb més assistències de gol.

Criteris[modifica]

De manera generalitzada, una assistència se l'adjudica un jugador que passa o centra la pilota perquè un seu company d'equip marqui gol. També es pot donar el cas d'un jugador que xuti la pilota i aquesta reboti a un defensa, al porter o a alguns dels pals de la porteria i un altre jugador marqui gol. En algunes competicions es dóna per vàlida una assistència al jugador que provoca un penal o un tir lliure convertit posteriorment en gol,[1][2] o un jugador que provoqui un autogol de l'equip contrari.[3]

FIFA[modifica]

El Grup d'Estudis Tècnics de la FIFA (Technical Study Group, en anglès) és l'ens responsable d'assignar assistències de gol en les edicions de la Copa del Món de futbol.[4] En el document del Technical Study Group per a la Copa del Món de 1986, els autors van calcular per primera vegada (tot i que de forma no oficial) les estadístiques d'assistències, segons els criteris següents:[1]

  1. Una assistència serà concedida a l'últim jugador que passi la pilota al company d'equip que marqui gol.
  2. També serà concedida una assistència de gol a dos jugadors que intervinguin, de manera decisiva, en la realització d'un gol d'un tercer company d'equip.
  3. També es concedirà assistència de gol al jugador que xuti la pilota en direcció a la porteria i aquesta reboti a un defensa, al porter o a alguns dels pals de la porteria i un altre jugador marqui gol.
  4. Una assistència serà concedida al jugador que provoca un penal o un tir lliure convertit posteriorment en gol.
  5. No es concedirà cap assistència de gol en el cas que el jugador marqui el gol sense intervenció dels seus companys (després d'un driblatge, per exemple).
  6. No es concedirà assistència de gol al jugador de l'equip contrari que passi per error (o no) la pilota al jugador que marqui gol.

Per a la Copa del Món de 1990, el document del TSG va canviar lleugerament el criteri per als tirs lliures i penals:[2]

  • Es dóna per vàlida una assistència al jugador que provoca un penal o un tir lliure convertit posteriorment en gol, a menys que sigui el propi jugador que ha provocat la infracció el que realitzi el llançament i marqui gol.

La FIFA va començar a comptar de manera oficial les assistències de gol durant la Copa del Món de 1994,[5] degut a la popularitat entre els aficionats estatunidencs de les estadístiques detallades en qualsevol tipus d'esport.[5] Aquella edició de 1994 també va ser la primera que va usar l'assistència de gol com a mètode de desempat per als màxims golejadors del campionat.[6] Però Hristo Stoichkov i Oleg Salenko van empatar a 19 punts, amb 6 gols i 1 assistència cadascun, de manera que el criteri de l'assistència de gol no es va poder aplicar com a desempat.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «1986 World Cup Technical Report, part 4» (en anglès). FIFA Technical Study Group p. The Table of Goalscorers: Goals and Assists, page 198. FIFA, 1986. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 8 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 «1990 World Cup Technical Report, part 6» (en anglès). FIFA Technical Study Group p. 281. FIFA, 1990. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 4 juny 2017].
  3. «Haverford College vs Alvernia College» (en anglès). Haverford College. Arxivat de l'original el 13 July 2007. [Consulta: 8 juny 2017].
  4. «adidas Golden Shoe Award» (en anglès). FIFA. Arxivat de l'original el 26 juny 2008. [Consulta: 8 juny 2017].
  5. 5,0 5,1 Bryan, Rebecca «Football by the numbers» (en anglès). Agence France-Presse, 11-07-1994. «l'assistència de gol ha guanyat força popularitat per guanyar-se un lloc en els càlculs de la Bota d'Or, que en cada Copa del Món anterior s'ha adjudicat únicament sobre la base de gols marcats. Sota aquesta fórmula, els jugadors obtenen tres punts per un gol, i un punt per una assistència. "Vam fer una diferència de dos punts, perquè no volem que algú que no va marcar cap gol guanyés el premi," va dir un àrbitre de la FIFA.»
  6. 6,0 6,1 «Romario is voted the top player of World Cup '94 and winner of the FIFA/adidas Golden Ball award; Salenko and Stoichkov tie as leading scorers for World Cup USA '94» (en anglès). Business Wire, 17-07-1994. «[FIFA] ha anunciat Oleg Salenko (Rússia) i Hristo Stoichkov (Bulgària) com [...] guanyadors del prestigiós premi Bota d'Or Adidas [...], fent sis gols i una assistència cadascun. Kennet Andersson (Suècia) amb 5 gols i 3 assistències, rebrà una rèplica de bronze del Predator [...] Al llarg de la Copa del Món '94, van ser guardonats amb tres punts per cada gol marcat i un punt per cada assistència de gol, amb un màxim de dues assistències per gol. Les assistències només es tenen en compte si dos o més jugadors van anotar el mateix nombre de gols.»