Assistent personal intel·ligent

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Un assistent virtual o assistent personal intel·ligent (també conegut per les seves sigles en anglès, IPA) és un programa instal·lat en un smartphone, una tauleta tàctil, un ordinador o algun altre dispositiu dotat d'un sistema operatiu que és capaç de completar tasques o oferir serveis encomanats per l'usuari.[1] Funcionen per reconeixement de veu i cada vegada permeten el seu ús en més llengües. Existeixen desenes d'assistents intel·ligents, i cada vegada més sistemes operatius n'inclouen el seu propi per a facilitar l'accessibilitat de l'usuari o poder realitzar tasques, que es podrien dur a terme manualment, de manera molt més ràpida i eficaç.[2] Alguns dels exemples més destacats són Siri (dispositius iOS), Cortana (Windows 10), Google Assistant (Google i dispositius Android) i Alexa (Amazon) entre d'altres.[3]

Icona del Siri a iOS7

Funcions i possibilitats[edit]

Cada assistent personal intel·ligent ofereix diferents serveis segons el seu objectiu dins el seu àmbit. A continuació s'esmenten les tasques més comunes que compleixen aquells que trobem en un smartphone o en un PC com podria ser Siri, Cortana o Google Now.[4][5][6]

Cortana en un dispositiu Windows
  • Fer qualsevol tipus de cerca a un motor de cerca a Internet
  • Trucar/ fer una vídeotrucada a un contacte concret
  • Enviar una sèrie de missatges senzills i preestablerts a un contacte concret
  • Preguntar sobre el temps d'un dia concret
  • Crear un recordatori
  • Programar una alarma a una hora concreta
  • Fer una fotografia o obrir l'app de càmera
  • Obrir una app concreta
  • Fer preguntes sobre coneixement general (per exemple, raó entre dòlars i euros)
  • Trobar un establiment concret (per exemple un banc o una gasolinera) a prop de la nostra localització
  • Recomanar un restaurant segons la qualitat o el preu
  • Saber la nostra localització concreta
  • Reproduir una cançó concreta
  • Reconèixer una cançó que està sonant en aquell moment
  • Fer transferències econòmiques
  • Informar sobre l'horari o el resultat d'un esdeveniment esportiu
  • Donar informació borsària

Història de la informàtica i creixement de la intel·ligència artificial[edit]

De la tabulació a la computació[edit]

Després de la era de la tabulació (era en la qual només s'entraven dades en sistemes mecànics amb el objectiu de donar instruccions a la màquina sobre la seva única tasca) es va arribar en un punt en el qual, després de moltes innovacions, va ser possible arribar a desenvolupar processos lògics presos per màquines gràcies a raonaments que contemplaven possibilitats i solucions a diferents situacions. Gràcies a instruccions codificades en programaris, aquestes computadores deixaven de ser simples màquines que responien a ordres encomanades per a un humà i aconseguien prendre les seves pròpies decisions. Originàriament construïdes al voltant de tubs de buit, van millorar considerablement gràcies a la invenció del transistor i el microprocessador.[1]

L'era de la computació cognitiva[edit]

Actualment hem entrat en una nova era dintre de la història de l'administració, manipulació i comunicació de la informació digital, l'era de la computació cognitiva o també coneguda com a intel·ligència artificial. La computació cognitiva és la simulació dels processos de la intel·ligència humana mitjançant tecnologia digital. Aquest sistema inclou sistemes d'aprenentatge autodidacta i reconeixement d'informació i patrons, entre d'altres tecnologies, que pretenen imitar el complex funcionament de la intel·ligència humana.[1]

Desenvolupament dels primers assistents personals intel·ligents[edit]

Per trobar el primer aparell capaç de reconèixer la parla humana ens hem de remuntar al 1962, durant la Seatle World's Fair quan es va presentar la IBM Shoebox. Aquest dispositiu, presentat 20 anys abans del primer ordinador IBM (1981), era capaç de reconèixer 16 llengües i els dígits del 0 al 9.

El següent avenç destacable prové de la Universitat Carnegie Mellon (Pittsburgh), amb un suport destacable del departament de defensa dels EUA, i s'anomena "happy". Aquest dispositiu era capaç de reconèixer més de 1000 paraules del vocabulari d'un nen de 3 anys. Al cap de 10 anys, el mateix grup de científics va desenvolupar un sistema que, a part de reconèixer paraules, podia entendre seqüències completes d'elles.

Als anys 90, el reconeixement de veu es va estendre per tots els ordinadors de Microsoft, IBM, Phillips i Lernout & Hauspie que lluitaven constantment perquè els usuaris utilitzessin la seva marca. El 1994, el llançament al mercat del que es pot considerar el primer telèfon intel·ligent, IBM Simon, va crear un precedent perquè els assistents personals intel·ligent siguin com els coneguem actualment.

El primer assistent intel·ligent modern va ser Siri, presentat com a un servei més de l'IPhone 4S al 4 d'octubre de 2011

Assistents personals intel·ligents més usats al 2017[edit]

Siri[edit]

La Siri és l'assistent intel·ligent de la marca Apple i està disponible a tots els dispositius amb el sistema operatiu iOS posteriors a l'iPhone 4S. És capaç de moure's dintre les aplicacions del telèfon mòbil i realitzar els serveis que li demana l'usuari per mitjà de reconeixement de veu així com buscar informació a la xarxa.[7] Va ser dels primers assistents en telèfons intel·ligents (inicialment llançada per SRI venture work i adquirida per Apple al 28 d'abril de 2010) i és un dels més usats. Actualment la trobem a pràcticament a tots els dispositius Apple i malgrat perdre part dels seus usuaris al 2017, és utilitzada per més de 35 milions de persones cada mes.[8]

Cortana[edit]

Cortana és l'assistent personal controlat per veu o per escrit de Microsoft que s'ha incorporat amb la actualització a Windows 10 tot i que ja existia per a Windows Phone 8.1 (molt poc usat). Mitjançant el reconeixement de veu pot completar diferents accions dintre el telèfon intel·ligent o l'ordinador a part de fer recerques al motor de cerca Bing. A part, Cortana utilitza el historial de cerca o les preferències de l'usuari per a fer recomanacions. Molt menys usada que Siri, s'està fent un lloc dintre dels màxims referents dintre del món dels assistents intel·ligents.[9]

Google Now[edit]

Google Now és l'assistent intel·ligent de Google. Inicialment només en dispositius Android, ara el trobem tant a dispositius iOS com al navegador Google Chrome. Utilitza tant el reconeixement de veu com l'escrit per a realitzar accions sovint relacionades amb informació extreta d'internet o amb aplicacions del propi terminal com el temporitzador o els contactes. Utilitza un sistema de targetes que donen informació suggerida a l'usuari constantment (fins i tot, abans que la demani) en funció del seu historial de cerca o les seves aplicacions.[10]

Assistents virtuals en català[edit]

Interès i demanda social[edit]

Segons els resultats d'un estudi publicat el 27 de novembre de 2019, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el 88,9% dels consumidors catalans vol que els assistents de veu incloguin el català en la seva oferta de llengües. Aquesta dada, per tant, significa que hi ha al voltant de 5,5 milions de consumidors o consumidores potencials a Catalunya, cosa que revela alhora que els assistents de veu en català són una demanda comercial i social.[11]

L'estudi, realitzat a partir de l'enquesta Òmnibus de l’empresa GESOP,  també ha revelat que un 47,7 % dels consumidors ja s'estan relacionant amb dispositius tecnològics mitjançant la veu (principalment amb el mòbil i l'ordinador, tot i que també amb la tauleta, l'altaveu intel·ligent, el televisor, el cotxe, etc.). A més, d'altra banda, també s'ha pogut concloure que la demanda d'altaveus arriba al 34,2 % de la població que expressa el desig de tenir-ne un, cosa que deixa entreveure, així doncs, tant un mercat incipient i amb gran potencial com l'interès que les interfícies de veu incloguin, també, la llengua pròpia de Catalunya.[12]

Mesures d'impuls[edit]

Aquest interès ciutadà −un clar estímul per al sector tecnològic− es veu perfectament recolzat per les mesures  per impulsar l’ús del català en l’àmbit digital per mitjà de la contractació pública de productes i serveis aprovada recentment pel Govern, que el passat 13 de novembre del mateix any va fer públic un acord amb l'objectiu d'impulsar l’ús del català en l’àmbit digital per mitjà de la contractació pública de productes i serveis. Una de les finalitats principals de l'acord va ser la incorporació de clàusules lingüístiques en relació amb l’actual entorn tecnològic i digital al conjunt de clàusules existents, un veritable estímul perquè el català s’estengui progressivament en àmbits tan diversos com els sistemes de control de dispositius mitjançant la veu, les aplicacions amb geolocalitzadors i altres tecnologies digitals.[13][14]

L'acord mencionat estableix que el català sigui la llengua de funcionament per defecte de les interfícies (visuals o de veu) dels productes i serveis tecnològics contractats per la Generalitat i, també, dels manuals d’instruccions i les informacions de difusió que acompanyin aquests productes i serveis. Així mateix, en el cas de productes o serveis que integren tecnologia digital i que s’adrecen a la resolució d’incidències i a l’atenció a les persones que en són clientes i usuàries, la informació ha d’estar disponible almenys en català, tant oralment com per escrit, sens perjudici que estigui també en altres llengües com el castellà o l’anglès.[15]

Gairebé un any enrere, l'11 de desembre de 2018, el Govern ja havia aprovat un acord per promoure el català a Internet i en les tecnologies digitals avançades fomentant-ne l'oferta amb línies d’ajuts per a la incorporació de la llengua catalana en diversos productes tecnològics i estimular-ne el consum en productes i serveis digitals. Aquest objectiu tan sols seria assolible amb la intensificació de la relació amb els diversos proveïdors de serveis de veu (Google, Amazon i Apple entre d’altres) i el suport a iniciatives de codi obert en català que incidissin en tecnologies d'intel·ligència artificial o de deep learning, a més de la promoció d’una indústria pròpia d’aplicacions complementàries en català (aplicacions, actions, skills, etc.).[16]

Aquest acord, a més, va tenir l’impuls de la Direcció General de Política Lingüística, la direcció General de Societat Digital, la direcció General de Mitjans de Comunicació, el CESICAT, la direcció general d’Atenció Ciutadana i la Fundació PuntCat.

Principals iniciatives[edit]

Al llarg del 2019 i arran dels resultats de l'estudi realitzat aquest mateix any, s'han promogut certes iniciatives i diverses solucions amb l'objectiu de començar a cobrir el buit que representa l'absència del català en l'oferta de llengües dels assistents virtuals.

Common Voice (Mozilla)[edit]

El 2 de juliol de 2018, l'associació sense ànim de lucre Softcatalà va presentar, amb la col·laboració de Mozilla, el projete Common Voice en català.[17] Aquesta iniciativa té com a finalitat la creació de tecnologies de veu en català per a tot tipus de dispositius tecnològics amb assistents virtuals. Per tal que això sigui possible, aquesta proposta opta per recollir i validar un corpus lingüístic lliure de forma col·laborativa en qualsevol llengua amb una comunitat prou activa, partint de la idea que la majoria de dades usades per grans companyies no estan disponibles per a tothom i això frena la innovació. A diferència d’altres iniciatives similars, el Common Voice publica les dades amb llicència CC0, cosa que permetrà que qualsevol empresa, gran o petita, pugui usar les dades lingüístiques del Common Voice per a afegir suport per al català de forma lliure i gratuïta.[18]

Aquest projecte, que vol fer que la tecnologia de reconeixement de la veu estigui oberta a tothom, té com a principal finalitat la creació  de models lliures de reconeixement de veu, que eventualment acabaran incorporant els productes de Mozilla, com ara Firefox. Així doncs, només amb la recopilació de dades proporcionades pels mateixos usuaris es pot millorar l’assistent de veu de codi obert MyCroft perquè aquest el reconegui quan parla català.[19]

Cleo (Alexa)[edit]

El novembre de 2019, la Direcció de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat va anunciar públicament que Alexa, l'assistent virtual intel·ligent i la respectiva aplicació per a dispositius mòbils impulsada per Amazon, inclouria el català en el ventall de llengües ofert pel seu servei Cleo.[20][21] Aquest, considerat una "habilitat" funcional de l'aplicació (skill), es tracta d'una interfície digital a partir de la qual els usuaris poden ajudar l'assistent de veu a comunicar-se amb idiomes o dialectes que no són els seus habituals. Pel que fa al funcionament del servei, aquest es basa fonamentalment en la interacció entre usuari i assistent virtuals a partir de la realització de diverses demandes.[22]

Referències[edit]

  1. 1,0 1,1 1,2 «The rise of Intelligent “Voice” Assistants (I.A.) – Chatbots Magazine». Chatbots Magazine, 29-05-2016.
  2. «What is Intelligent Personal Assistant (IPA)? Webopedia Definition» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].
  3. «Top 22 Intelligent Personal Assistants or Automated Personal Assistants - Editor Review, User Reviews, Features, Pricing and Comparison in 2017 -Predictive Analytics Today» (en anglès). Predictive Analytics Today, 07-03-2017.
  4. «iOS - Siri» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
  5. «Google Assistant - Your own personal Google» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
  6. «Cortana | Your Intelligent Virtual & Personal Assistant | Microsoft» (en anglès). [Consulta: 17 novembre 2017].
  7. «What is Siri? Webopedia Definition» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].
  8. «Apple's Siri Usage Has Fallen Off a Cliff» (en en). Fortune.
  9. «What is Microsoft Cortana Virtual Assistant? Webopedia Definition» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].
  10. «What Is Google Now? Webopedia Definition» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2017].
  11. Press, Europa. «El 90% de los consumidores quieren el catalán en los asistentes de voz según un estudio», 27-11-2019. [Consulta: 2 desembre 2019].
  12. «Gairebé un 90 % dels consumidors volen el català en els assistents de veu». [Consulta: 2 desembre 2019].
  13. «Govern.cat - Generalitat de Catalunya». [Consulta: 2 desembre 2019].
  14. «El Govern només usarà assistents de veu que parlin català». [Consulta: 2 desembre 2019].
  15. «El Govern impulsa el català al món digital per mitjà de la contractació administrativa». [Consulta: 2 desembre 2019].
  16. «[https://presidencia.gencat.cat/web/.content/departament/transparencia/acords_govern/2018/2018_12_11/SIG18PDA1226.pdf Acord del Govern pel qual s’impulsa i es promou l’ús del domini .cat i la presència del català a Internet i en les tecnologies digitals avançades.]» (en català), 11-12-2018. [Consulta: 2 desembre 2019].
  17. Bassas, Antoni. «La torradora en català depèn de nosaltres», 07-07-2019. [Consulta: 2 desembre 2019].
  18. «Disponible el projecte Common Voice en català», 02-07-2018. [Consulta: 2 desembre 2019].
  19. «Common Voice by Mozilla» (en anglès). [Consulta: 2 desembre 2019].
  20. Ràdio, Catalunya. «Ja pots ser la parella lingüística de l'Alexa, que està aprenent català». [Consulta: 2 desembre 2019].
  21. «L'Alexa vol aprendre català. Ensenya-n'hi!». [Consulta: 2 desembre 2019].
  22. «Amazon explains how Alexa learns new languages» (en anglès), 11-10-2019. [Consulta: 2 desembre 2019].