Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióAssociació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional
Dades
Nom curtSAARC, АРСПА, ASACR i ACRAM Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització intergovernamental Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciódesembre 1985 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitÀsia Meridional Modifica el valor a Wikidata
Membres8 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Secretari generalAmjad Hussain B. Sial (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Filial
SAARCSTAT (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc websaarc-sec.org Modifica el valor a Wikidata
Twitter: saarcsec Modifica el valor a Wikidata

L'Associació Sud-asiàtica per a la Cooperació Regional (SAARC, de l'anglès South Asian Association for Regional Cooperation) és una organització intergovernamental reginonal i una unió geopolítica d'estats situada a l'Àsia Meridional. L'associació es va fundar el 8 de desembre de 1985 a Dhaka.[1] Actualment consta de de vuit països de l'Àsia Meridional dels quals Afganistan va ingressar com a vuitè membre el 3 d'abril de 2007, i a més a més, de vuit països observadors, i altres en procés d'aprovació. Els països membres actuals són: Afganistan, Bangladesh, Bhutan, Índia, Maldives, Nepal, Pakistan i Sri Lanka. El SAARC comprèn el 3% de l'àrea mundial, el 21% de la població i el 4,21% (US$3.67 tril·lions)[2] de l'economia global, basat en dades de l'any 2019.

El secretariat té la seva seu a Kathmandu, Nepal. L'organització promou el desenvolupament econòmic i la integració regional.[3] Van posar en marxa l'àrea de Lliure Comerç de l'Àsia Meridional el 2006.[4] El SAARC manté relacions diplomàtiques permanents a les Nacions Unides com a observador i ha desenvolupat vincles amb entitats multilaterals, inclosa la Unió Europea.

Membres[modifica]

Els membres plens actuals de l'organització són:

Estats observadors[modifica]

A més l'organització compta amb els següents estats observadors:[5]

El 2 d'agost de 2006, els ministres d'Afers Exteriors dels països SAARC van acordar en principi atorgar l'estatus d'observador a tres sol·licitants; [10] Estats Units i Corea del Sud (ambdues van fer sol·licituds l'abril del 2006),[10] així com la Unió Europea (qui va fer-ne la sol·licitud el juliol del 2006).[11] El 4 de març de 2007, l'Iran va sol·licitar l'estatus d'observador,[12] seguit en breu per Maurici.

Potencials futurs membres[modifica]

Myanmar ha expressat el seu interès a millorar el seu estatus d'observador a membre de ple dret del SAARC.[13] Xina ha sol·licitat unir-se a SAARC.[14] Rússia ha sol·licitat també la seva entrada a l'estatus d'observador a SAARC.[15][16][17] Turquia va sol·licitar la pertinença a l'estatus d'observador de SAARC el 2012.[15][16][17] Sud-àfrica ha participat en reunions.[18]

Secretaris generals de la SAARC[modifica]

# Nom País Data d'inici del mandat Data de fi del mandat
1 Abul Ahsan  Bangladesh 16 gener 1985 15 octubre 1989
2 Kant Kishore Bhargava  India 17 octubre 1989 31 desembre 1991
3 Ibrahim Hussein Zaki  Maldives 1 gener 1992 31 desembre 1993
4 Yadav Kant Silwal  Nepal 1 gener 1994 31 desembre 1995
5 Naeem U. Hasan  Pakistan 1 gener 1996 31 desembre 1998
6 Nihal Rodrigo  Sri Lanka 1 gener 1999 10 gener 2002
7 Q. A. M. A. Rahim  Bangladesh 11 gener 2002 28 febrer 2005
8 Chenkyab Dorji  Bhutan 1 març 2005 29 febrer 2008
9 Sheel Kant Sharma  India 1 març 2008 28 febrer 2011
10 Fathimath Dhiyana Saeed  Maldives 1 març 2011 11 March 2012
11 Ahmed Saleem  Maldives 12 març 2012 28 febrer 2014
12 Arjun Bahadur Thapa  Nepal 1 març 2014 28 febrer 2017
13 Amjad Hussain B. Sial  Pakistan 1 març 2017 29 febrer 2020
14 Esala Ruwan Weerakoon  Sri Lanka 1 març 2020 Actual

Cimeres de la SAARC[modifica]

Núm. Data País Ciutat Líder amfitrió
1a 7–8 desembre 1985 Bangladesh Dhaka Ataur Rahman Khan
2a 16–17 novembre 1986 Índia Bengaluru Rajiv Gandhi
3a 2–4 novembre 1987 Nepal Kathmandu King Birendra Bir Bikram Shah
4a 29–31 desembre 1988 Pakistan Islamabad Benazir Bhutto
5a 21–23 novembre 1990 Maldives Malé Maumoon Abdul Gayoom
6a 21 desembre 1991 Sri Lanka Colombo Ranasinghe Premadasa
7a 10–11 abril 1993 Bangladesh Dhaka Khaleda Zia
8a 2–4 maig 1995 Índia New Delhi P V Narasimha Rao
9a 12–14 maig 1997 Maldives Malé Maumoon Abdul Gayoom
10a 29–31 juliol 1998 Sri Lanka Colombo Chandrika Kumaratunga
11a 4–6 gener 2002 Nepal Kathmandu Sher Bahadur Deuba
12th 2–6 gener 2004 Pakistan Islamabad Zafarullah Khan Jamali
13th 12–13 novembre 2005 Bangladesh Dhaka Khaleda Zia
14th 3–4 abril 2007 Índia New Delhi Manmohan Singh
15th 1–3 agost 2008 Sri Lanka Colombo Mahinda Rajapaksa
16th 28–29 abril 2010 Bhutan Thimphu Jigme Thinley
17a 10–11 November 2011 Maldives Addu Mohammed Nasheed
18a 26–27 novembre 2014[19] Nepal Kathmandu Sushil Koirala
19a 15–16 novembre 2016 Pakistan Islamabad cancel·lada
20a 2020 N/A N/A N/A

Referències[modifica]

  1. Ahmad, Naveed «Rest in peace SAARC: The tug of war between India and Pakistan». The Express Tribune, 06-08-2016.
  2. «Report for Selected Countries and Subjects». imf.org.
  3. «Charter of SAARC». [Consulta: 10 novembre 2013].
  4. Center, Asia Regional Integration. «South Asian Free Trade Area Free Trade Agreement».
  5. «Cooperation with Observers». [Consulta: 8 març 2014].
  6. «Sri Lanka, 7 - 30 - 2008: Australia and Myanmar to admit as SAARC observers - Sri Lanka official». ColomboPage.
  7. «thehimalayantimes.com».
  8. «The Island-News». island.lk.
  9. «SAARC SECRETARIAT».
  10. 10,0 10,1 "SAARC to grant observer status to US, S Korea, EU Arxivat 10 December 2008[Date mismatch] a Wayback Machine. ." Hindustan Times. 2 August 2006.
  11. Waliur Rahman. "US and S Korea to observe SAARC." BBC News Arxivat 12 April 2006[Date mismatch] a Wayback Machine., 11 April 2008.
  12. «Iran requests for observer status in SAARC». China Daily, 04-03-2007.
  13. «SAARC and Myanmar: Observer Research Foundation».
  14. Kumar, S. Y. Surendra «China's SAARC membership: The debate». International Journal of China Studies, 6, 3, desembre 2015, pàg. 299–311.
  15. 15,0 15,1 IANS «Russia, Turkey seek observer status in SAARC». The Economic Times. IANS, 16-02-2014.
  16. 16,0 16,1 SAARC The Changing Dimensions: UNU-CRIS Working Papers United Nations University Arxivat 20 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine. , Comparative Regional Integration Studies
  17. 17,0 17,1 Russia keen to join SAARC as observer Arxivat 24 April 2013[Date mismatch] a Wayback Machine., Oneindia News
  18. «SAARC nations call for transparency in social sector». thaindian.com.
  19. «Press Releases, 18th SAARC Summit Declaration, 27 November 2014». [Consulta: 2 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]