Associació d'Arxivers de Catalunya
Dades | |
---|---|
Nom curt | AAC-GD ![]() |
Tipus | associació professional ![]() |
Camp de treball | arxivística ![]() |
Forma jurídica | associació ![]() |
Història | |
Creació | 1985 ![]() |
Activitat | |
Ocupació dels membres | arxiver ![]() |
Membre de | Consell Internacional d'Arxius ![]() |
Governança corporativa | |
Seu | |
Presidència | Joan Soler Jiménez |
Altres | |
Número de telèfon | +34-934-19-89-55 ![]() |
Lloc web | arxivers.com ![]() |
L'Associació d'Arxivers - Gestors de documents de Catalunya (AAC-GD) és una entitat que té l'objectiu de potenciar la figura i el treball de l'arxiver, la defensa dels seus interessos legítims tant individuals com col·lectius i, impulsar i desenvolupar aquest àmbit professional. En l'actualitat l'Associació d'Arxivers de Catalunya agrupa més de 717 socis que s'identifiquen en cinc categories: els numeraris, els adherits, els institucionals, els honoraris i els estudiants.[1]
Història[modifica]
Nascuda el 1985, una de les primeres tasques de l'AAC va ser intentar integrar arxivers de diferents procedències —municipals, Generalitat, eclesiàstics— i pertinences territorials. La segona iniciativa rellevant d'aquesta primera etapa, fou l'organització de les Jornades d'Arxivística de Catalunya.[2] A partir d'aquests moments es va començar a publicar les actes i va néixer la revista Lligall. Poc després comença a publicar-se el Butlletí de manera periòdica.
Del període anterior a 1993 també en destaca la feina feta a favor de la internacionalització de l'Associació i per extensió de tot el col·lectiu professional i que, passa per participar activament en els principals esdeveniments internacionals. A nivell espanyol, l'aparició de l'Associació el 1985 suposà trencar amb l'hegemonia de la Federación Española de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Arqueólogos, Museólogos y Documentalistas i esperonar el naixement d'altres associacions professionals en altres comunitats autònomes.[3]
Publicacions i fons bibliogràfic[modifica]
La revista Lligall. Revista Catalana d'Arxivística és un publicació anual nascuda el 1988 que recull els articles teòrics sobre la ciència arxivística, les experiències més rellevants que s'han dut a terme en els arxius catalans i un resum de les activitats que ha desenvolupat l'Associació, entre altres coses la memòria anual, les ponències de les jornades d'estudi i debat i les memòries dels mestratges en arxivística. Té una tirada d'un miler d'exemplars.
Amb una periodicitat de quatre números anuals, s'edita el Butlletí informatiu. Aquest, pretén ser un mitjà de comunicació àgil entre la Junta i els associats i s'hi recullen, entre d'altres, els acords de la Junta Directiva i la programació de les activitats.biblioteca especialitzada en arxivística, formada bàsicament per monografies, publicacions periòdiques, memòries dels mestratges i informes tècnics.
L'Associació posa a l'abast dels socis unaReferències[modifica]
- ↑ «Els arxivers es ‘reinventen' a Lloret de Mar». El Punt Avui, 07-05-2011. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ «El XIII Congrés d'Arxivística de Catalunya es fa al maig». Diari de Girona, 19-11-2010. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Espinàs, Eulàlia; Comalat, Maite «El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, avui». ítem, 47, 2007, pàg. 5-15. «Però el panorama d'aquests darrers anys ha canviat de manera important en crear-se l'any 1988 la federació d'associacions de l'Estat, FESABID, i l'Associació d'Arxivers de Catalunya, l'any 1985.»
Bibliografia[modifica]
- Associació d'Arxivers de Catalunya; Manual d'arxivística i gestió documental, coord. Emília Capell Garriga i Mariona Corominas Noguera, Barcelona, 2009.
- AAC, Publicació commemorativa del XX aniversari [1985-2005]. Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC); 2005.
- «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2006»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 27; 2007; pp.195-210.
- «Memòria de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. Any 2007»; Lligall. Revista Catalana d'Arxivística; núm. 28; 2008; pp. 217-231.
- Els arxius: l'experiència catalana. Coordinació: Joan Domingo, Josep Matas. Barcelona: Associació d'Arxivers de Catalunya, 1995.
Enllaços externs[modifica]