Associació d'Estudis Reusencs

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Associació d'estudis reusencs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAssociació d'Estudis Reusencs
AER1.jpg
Escut de l'Associació d'Estudis Reusencs extret d'una de les seves publicacions
Dades base
Tipus entitat centre d'estudis
Història
Fundació 1953
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata

L'Associació d'Estudis Reusencs és una entitat cultural de la ciutat de Reus, dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "Edicions Rosa de Reus". Fou fundada el 1953[1] per Gaietà Vilella i Puig, un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la Banca Vilella), que procedia de la Lliga, i en foren impulsors Ferran Casajuana, el doctor Aluja Pons, cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual Josep Iglésies i Salvador Vilaseca i Anguera (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona Salvador Torrell, Torrell de Reus.[2] Albert Manent explica que la idea es va gestar en un sopar d'homenatge a un mestre Reusenc, Francesc Cros, i que Salvador Torrell, amb molt d'entusiasme, va parlar amb Gaietà Vilella fins a convèncer-lo de la necessitat de l'editorial. Vilella se sentí afalagat pel fet de què el consideressin un mecenes, i va acceptar. També diu que Joaquim Santasusagna, potser l'intel·lectual més compromès amb la llengua i la cultura a la postguerra reusenca, es va mostrar reticent amb la iniciativa, ja que la propaganda es feia exclusivament en castellà i a més, els títols previstos no eren tots en català. Dels deu primers títols, tres són en castellà.[3] Entre els seus presidents hi figurà l'onomatòleg Ramon Amigó Anglès[4] i l'historiador Pere Anguera. L'Associació té la seva seu ubicada al Centre de Lectura de Reus.[5]

Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les memòries del poeta Xavier Amorós (Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950), les obres del filòleg Jordi Ginebra i Serrabou ("Antoni de Bofarull i la Renaixença", 1988 i "El grup modernista de Reus i la llengua catalana", 1994), les del jurista Antoni Pedrol i Rius (Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim),[6] del filòleg Josep Lluís Savall Rom (El vocabulari dels pescadors de Cambrils)[7] i les dels historiadors locals Salvador Vilaseca i Anguera,[8] Albert Arnavat, Pere Anguera[9] i Ramon Amigó Anglès[10] ha rescatat textos inèdits del segle XVIII (Saldoni Vilà), o del XIX (el dietari d'Antoni Pons i la voluminosa història de la primera guerra carlista d'Antoni de Bofarull), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (Eco de Reus, El Centinela de la Patria en Reus, ambdós de la guerra del Francès o La Veu del Camp, portaveu de l'Associació Catalanista entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies (B. Galofre, M. Fortuny, J. Rebull, J. Llunas i Pujals...), la transcripció del Llibre de la Cadena, que recull les primeres ordinacions de la ciutat, i el fogatge de 1496. Inclou també toponímies (Reus, Castellvell, Prades, Les Borges del Camp...) i llibres d'etnografia i cultura popular (catàlegs de goigs i romanços, jocs infantils, costumari ...). Una obra a destacar és Reus su entorno en la prehistoria, del doctor Vilaseca, considerat el seu testament en vida i on resumeix la seva tasca feta al llarg de moltes dècades, dedicades a l'excavació i a l'estudi de la prehistòria al Baix Camp. Joaquim Santasusagna hi va veure reeditat l'estudi sobre l'aportació dels reusencs a la literatura catalana, Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900, publicat de forma clandestina el 1949.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Reus». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Amorós, Xavier. Temps estranys volII: 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 135. ISBN 8493232408. 
  3. Manent, Albert. Del Noucentisme a l'exili: sobre la cultura catalana del nou-cents. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997, p. 160-161. ISBN 8478268022. 
  4. La Vanguardia, 19/9/2011, Mestre de l’onomàstica
  5. Associació d'estudis Reusencs. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.
  6. La Vanguardia, 28/12/1960, HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS
  7. revistacambrils.com, Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"
  8. reusdigital.cat, Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)
  9. «Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca». [Consulta: 11-II-2014].
  10. «Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant». [Consulta: 11-II-2014].
  11. Anguera, Pere. De les lletres i les arts: notes d'història cultural. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2005, p. 280. ISBN 8493410810. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A. Manent "Les edicions Rosa de Reus (1952-1996)" A: Del noucentisme a l'exili: sobre cultura catalana del nou-cents. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1997. Pàgs. 159-172

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]