Associació de Joves Estudiants de Catalunya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióAssociació de Joves Estudiants de Catalunya
Dades bàsiques
Tipus entitat organització política juvenil
Història
Fundació 1983
Modifica dades a Wikidata

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) és un sindicat d’estudiants d’àmbit català, progressista i plural.

Des de la seva fundació l’any 1983, té com a funcions principals defensar els drets dels estudiants; promoure la participació dels i les estudiants en la presa de decisions dels seus instituts i facultats; analitzar les actuacions dels òrgans de decisió dels centres educatius i de les administracions públiques, i reivindicar la igualtat, laïcitat i qualitat de l'educació pública.

Història[modifica]

L’AJEC va ser la primera associació d’estudiants legalitzada a l’Estat després de la dictadura franquista, el 20 de desembre de 1983. El projecte va ser iniciat per un grup d’estudiants representatius de les diferents sensibilitats d’esquerres que pretenien influir en la construcció de l’espai educatiu sorgit de la Transició. El model de sindicat creat als anys vuitanta va servir de base per a la constitució d’altres associacions i federacions d’estudiants sorgides en diferents zones de l’Estat. Des dels seus inicis, l’AJEC ha centrat els seus esforços a convertir l’educació pública en un mecanisme de transformació de la societat i d’emancipació personal que garanteixi la igualtat d’oportunitats dels estudiants independentment de l’origen geogràfic, estrat social, cultural o econòmic del qual procedeixin.

La forta implantació de l’AJEC a tot el territori català amb nombroses federacions i grups de treball en instituts i facultats, la combinació del treball a les aules, les institucions i el carrer i el tarannà propositiu i dialogant de l’entitat han fet de l’AJEC una de les peces clau en els principals processos de reforma que ha viscut l’educació a Catalunya.

En els més de 25 anys d’història de l’entitat, l’associació ha anat adaptant el seu discurs als reptes de l’educació a cada moment, encara que sense variar els objectius amb els quals va ser fundada: aconseguir un sistema educatiu just, igualitari, gratuït, democràtic i participatiu.

Organització [cal citació][modifica]

L’AJEC s’articula territorialment a través d’associacions d’institut o facultat i federacions de municipis i universitats. Els grups de treball tenen independència d’actuació i disposen d’òrgans de coordinació nacional que asseguren que tota l’activitat de l’AJEC compta amb el suport dels i les estudiants afiliats.

Congrés Nacional [cal citació][modifica]

El Congrés Nacional és el màxim òrgan de decisió de l’AJEC. Es convoca cada dos anys i hi estan representades totes les associacions i federacions de l’entitat. Els delegats del Congrés han de ratificar la gestió del Secretariat anterior i les directrius del Pla de Treball, així com escollir els membres dels òrgans de representació i control de l’entitat: el Secretariat Nacional, la Comissió de Garanties Estatutàries, la Comissió de Control Financer i la Mesa del Consell de Federacions.

Consell Nacional [cal citació][modifica]

És el màxim òrgan de decisió entre congressos, on es troben representades totes les federacions de forma paritària. Es convoca semestralment i en surten les comissions d’universitats, instituts i Formació Professional.

Presència institucional [cal citació][modifica]

L’AJEC forma part activa dels ens següents:

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]