Associació de micropobles de Catalunya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació de micropobles de Catalunya
Dades
Nom curtMdC Modifica el valor a Wikidata
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Història
Creaciómarç 2008
Activitat
Membres200 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMario Urrea Marsal (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Persona rellevantJosep Oriol Serrà i Madrilesvicepresident (2019) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmicropobles.cat Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Micropobles Modifica el valor a Wikidata

L'Associació de micropobles de Catalunya (MdC) reuneix municipis de Catalunya de menys de cinc-cents habitants. Es va crear el 2008 per nou municipis fundadors. Els micropobles cobreixen un 35% del territori català tot i representar només 1,2% de la població (unes 80.000 persones).[1] El 2018 n'hi havia 337.[2]

L'associació insisteix en el paper dels petits pobles en la gestió del territori: boscs, medi ambient, patrimoni, transició energètica… una tasca que no es pot finançar amb els pocs recursos i els pocs habitants que tenen.[3] Segons MdC, moltes lleis d'urbanisme i d'organització del territori es conceben d'una perspectiva urbana si no metropolitana, tot obviant les particularitats del món rural.[2][4]

De vegades depèn de poques famílies per mantenir serveis essencials com ara escoles. Tot i que hi ha moltes cases buides, manca l'habitatge de lloguer: no es venen, ni es lloguen, ni es reformen i n'hi ha que estan abandonades.[5] L'associació estimula els poders per prendre iniciatives per ajudar els micropobles a crear habitatge de lloguer, atreure nous veïns permanents, desenvolupar activitats econòmiques i sensibilitzar els poders públics. Reclamen un estatut propi per garantir el futur i crear un equilibri territorial.[6]

El 2021, per exemple, van prendre una iniciativa pilot per impulsar famílies de refugiades a instal·lar-s'hi. Volen veure si la integració s'hi fa més fàcil que en les grans ciutats[5] i van publicar un decàleg cap a una transició energètica.[7]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]