Assumpció Casals i Rovira

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Assumpció Casals)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAssumpció Casals i Rovira
Actress Assumpció Casals.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 gener 1896 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 gener 1975 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montjuïc Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióActriu Modifica el valor a Wikidata

Assumpció Casals i Rovira (Barcelona, 17 de gener de 1896Barcelona, 23 de gener de 1975) va ser una primera actriu catalana, filla de l'actor Enric Casals.[1]

Biografia[modifica]

Des de petita va viure el teatre intensament. Als 14 anys actuà al Teatre Romea al drama Lo ferrer de tall, de Pitarra. Va debutar el 1921 amb l'obra La vida bohèmia, d'Amichatis i Joaquim Montero. Va esdevenir primera actriu a la companyia d'Enric Borràs. Va treballar al costat de totes les grans figures escèniques de la seva època: Margarida Xirgu, Rafael Calvo, Josep Santpere i Pei, etc. Va ser una de les actrius predilectes d'Àngel Guimerà, del qual en va estrenar algunes peces, com Jesús que torna (1917), i va fer algunes pel·lícules al cinema espanyol, com Los ángeles de seda y oro (1918) i Al margen de la ley (1935).[2]

Després d'una estada als teatres Cómico i Reina Victoria de Madrid, als anys trenta, el 1935 va viatjar a l’Amèrica del Sud en una gira teatral. El 1938 es va exiliar a França i va passar després a Cuba i finalment a Mèxic, on va representar obres per a l'Agrupació Catalana d'Art Dramàtic, vinculada a l'Orfeó Català de Mèxic, dirigit aleshores per Avel·lí Artís i Balaguer. També va intervenir en alguns films mexicans.

No va tornar a Catalunya fins a finals dels anys 40, amb companyia pròpia i interpretant en català al Teatre Victòria (Barcelona) La Pepa se'ns vol casar, d'Alexandre Puig, i Refugi de pecadors, de Lluís Elias (1949). Va continuar actuant al Teatre Romea de Barcelona durant els anys seixanta i part dels setanta.[3]

Va estar casada amb el tenor i actor de cinema Josep Goula (1898-1977).[4]

Trajectòria professional[modifica]

Cinema

  • 1913. Magda, d'Albert Marro
  • 1918. La herencia del diablo, de Domènec Ceret
  • 1919. Los arlequines de seda y oro, de Ramón de Baños
  • 1935. Al margen de la ley, d'Ignasi Iquino
  • 1942. Regalo de Reyes (pel·lícula a Mèxic)
  • 1942. Dulce madre mía (pel·lícula a Mèxic)
  • 1943. El médico de las locas (pel·lícula a Mèxic)
  • 1944. El niño de las monjas (pel·lícula a Mèxic)
  • 1944. Porfirio Díaz (pel·lícula a Mèxic)
  • 1945. La morena de mi copla (pel·lícula a Mèxic)

Teatre

  • 1910, 25 de novembre. En el paper de Betty, 16 anys, a l'obra El magistrat, de Arthur Wing Pinero. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 1917. 1 de març. En el paper de Gladys a l'obra Jesús que torna, d’Àngel Guimerà, estrenat al teatre Novedades
  • 1917. 13 d’octubre. En el paper d’Irene a l'obra Els nàufrags, de Santiago Rusiñol, Estrenada al Teatre Novedades
  • 1917, 15 novembre. En el paper de Clarícia de Médici, a l'obra El cardenal, de Louis N. Parker. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.1
  • 1917. 13 de desembre. En el paper de Baalia a l'obra Indíbil i Mandoni, d’Àngel Guimerà, estrenada al teatre Barcelona
  • 1950. La reina del mercat, d'Alfons Roure. Teatre Talia (Barcelona).
  • 1950. La florista de la Rambla, d'Alfons Roure.
  • 1950. El dret a la vida, d'Alfons Roure.
  • 1951. La forastera, d'Antonio Román
  • 1964. La mare, de Santiago Rusiñol. Teatre Romea.
  • 1964. Clar de luna a Montjuïc, de Joan Cumellas. Teatre Romea.
  • 1965. Clementina no rellisquis, de Joan Cumellas. Companyia de Josefina Güell, amb Alady. Teatre Candilejas.
  • 1965. Història d'un mirall, de Cecília A. Màntua, amb Mario Cabré. Teatre Romea.

Referències[modifica]

  1. «Assumpció Casals i Rovira». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Riera i Llorca, Vicenç. Els exiliats catalans a Mèxic. Barcelona: Editorial Curial, 1994, p. 248. 
  3. Assumpció Casals
  4. Naranjo Teixidó, Manuel «El último adiós para José Goula». La Vanguardia, 22-10-1977.