Vés al contingut

Astèrix i la sorpresa del Cèsar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAstèrix i la sorpresa del Cèsar
Astérix et la Surprise de César Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGaëtan Brizzi i Paul Brizzi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Actor de veu
ProduccióYannick Piel Modifica el valor a Wikidata
GuióPierre Tchernia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVladimir Cosma Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJack Jullian, Nara Kollery i Jacques Maumont Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPhilippe Lainé Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRobert Isnardon i Monique Isnardon Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDargaud Media, Productions René Goscinny i Gaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Gaumont Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena11 desembre 1985 (França) Modifica el valor a Wikidata
Durada79 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.66:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enAstèrix el gal Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia, cinema d'aventures, cinema familiar i cinema fantàstic Modifica el valor a Wikidata
TemaJuli Cèsar Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióColosseu Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle I Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0088748 TMDB: 8868 FilmAffinity: 653682 Rottentomatoes: m/asterix_et_la_surprise_de_cesar Allmovie: v3152 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Pel·lícules d'Astèrix Modifica el valor a Wikidata

Astèrix i la sorpresa del Cèsar (títol original: Astérix et la Surprise de César) és una pel·lícula d'animació francesa de Gaëtan i Paul Brizzi, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català per TV3 l'1 de gener de 1995 i reemesa en altres canals de TVC com el SX3.[1] En valencià es va emetre al Canal Nou el 48 d'abril de 1991.[2]

És la primera pel·lícula produïda per l'estudi Astérix creat per la Gaumont.[3] El guió és una adaptació dels àlbums Astèrix legionari (1964) i Astèrix gladiador (1967) de René Goscinny i Albert Uderzo.

Argument

[modifica]

Obélix cau sota l'encant de la bella Falbala quan aquesta torna al poble. Però l'arribada del seu promès Tragicomix posa final al seu idil·li solitari. Més tard, la captura de la parella pels romans porta Astérix i Obélix a donar-los auxili en un periple que els conduirà de Condate (Rennes) i Massilia (Marsella) fins al Coliseu, a Roma, passant per l'Àfrica Sahariana.[4]

Repartiment (veu)

[modifica]
Personatge Veu original Veu catalana Veu valenciana
Astèrix Roger Carel Xavier de Llorens Edu Borja
Obèlix Pierre Tornade Albert Díaz
Caius Obtús Pierre Mondy Enric Arquimbau
Juli Cèsar Serge Sauvion Jordi Vilaseca
Panoràmix Henri Labussière Viçens Manel Domènech
Decurió Closca Durus Roger Lumont Joan Velilla
El centurió Michel Barbey José Félix Pons
Falbala Séverine Morisot Carme Alarcón
Danielle Licari (veu cantada)
Tragicòmix Thierry Ragueneau Albert Roig
Acopdegarròtix Jean-Pierre Darras Manuel Lázaro
Decurió Superbus Patrick Préjean Amadeu Aguado
Cuiner Pierre Mirat Emili Freixas
Farfelus Philippe Dumat Ferran Llavina

Premis i nominacions

[modifica]
  • 1987: Golden Screen

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Destacar diversos anachronismes, ja que el Coliseu no va ser construït fins al regnat de l'emperador Vespasià, o sigui més d'un segle després de la mort de Juli Cèsar. A més, aquest últim és anomenat « emperador » en la pel·lícula, és a partir d'August (fill adoptiu de César) que els caps suprems de Roma portaran aquest títol.
  • El físic del decurió Superbus és inspirat en Sciencinfus aparegut en el album de dibuixos Astèrix a Còrsega. El del centurió Terminus ho és en el centurió Gazpachoandalus, en el mateix album, i que és una caricatura de Pierre Tchernia. El físic del centurió Vapetibus és inspirat en el centurió Aérobus, aparegut en La zitzània, que resulta ser una caricatura de Lino Ventura.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Astèrix i la sorpresa del Cèsar. esadir.cat.
  2. «Avui. 28/4/1991.». [Consulta: 3 gener 2025].
  3. Bernard de Choisy, Uderzo-storix, Jean-Claude Lattès, 1991, p.237
  4. «Astérix et la Surprise de César». Allociné.