Asta Nielsen

De Viquipèdia
Infotaula de personaAsta Nielsen
Asta Nielsen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAsta Sofie Amelie Nielsen
11 setembre 1881 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1972 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Frederiksberg (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema, actriu de teatre, autobiògrafa, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1902 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeFred Wingard
Urban Gad (1912-1918)
Ferdinand "Freddy" Wingaardh (1919-1923)
Gregori Chmara (1921 ?)
Christian Theede (1970-1972)
Premis

IMDB: nm0003425 Allocine: 2985 Allmovie: p52651 TCM: 336679
Find a Grave: 10417996 Modifica el valor a Wikidata

Asta Nielsen (Copenhaguen, Dinamarca, 11 de setembre de 1881 - Copenhaguen, 24 de maig de 1972) fou una actriu de cinema danesa i la primera gran estrella del cinema mut alemany.[1]

Formació i inicis teatrals[modifica]

Es va formar com a actriu al Royal Theatre School i va començar a treballar al Teatre Dagmar el 1902. Des del 1905-1907 va formar part d’una companyia de teatre que va recórrer Suècia i Noruega i el 1908 es va traslladar al Det Ny Teater de Copenhaguen.[2]

Carrera cinematogràfica[modifica]

El seu debut cinematogràfic, Afgrunden (1910), va ser una col·laboració amb el guionista i director Urban Gad, que després seria el seu marit, duta a terme amb un pressupost minúscul al llarg d’una setmana, però quan s'estrenà a Copenhaguen va esdevenir un èxit internacional d’un dia per l’altre. El seu estil interpretatiu, minimalista i d'un erotisme contingut, s'adaptà molt bé a la pantalla, on actors i actrius apareixien sovint excessius i teatrals.[1] A partir d'aquesta pel·lícula, un dels melodrames eròtics danesos més antics i amb més èxit, que la convertí en una diva internacional, en filmà d'altres, dirigides per Gad, per a la Nordisk Film Kompanier fins al 1914 i després en la Kinograf. La seva imatge, que es faria famosa mundialment, esdevingué la de la primera «femme fatal» (vamp) de la pantalla i, en conseqüència, la primera gran estrella internacional del cinema. Així serà qualificada com la Sarah Bernhardt escandinava, o l'Eleonora Duse nòrdica.[1][2][3]

Després de la Primera guerra mundial abandonà Dinamarca per establir-se a Alemanya, on interpretà la major part dels seus films principals i tingué la seva pròpia productora. La seva matisada interpretació de les emocions individuals, en la tradició del teatre nòrdic, va ser apreciada pel gran públic tant com pels artistes avantguardistes europeus, com testimonia l'admiració del mateix Apollinaire.[2][3]

Si bé només es conserven unes 25 pel·lícules de les 73 en què va intervenir, n'hi ha algunes que es compten entre les més destacades del cinema mut, principalment les degudes a directors tan importants com Ernst Lubitsch (Rausch, 1918), Wiene (INRI, 1923) i Georg Wilhelm Pabst (El carrer de la tristesa, 1925), a més de les realitzades per Gad. Entre aquestes pel·lícules, n'hi ha de melodramàtiques, de vagament reivindicatives en l’aspecte social, hi ha comèdies i també films basats en obres literàries.

Se li ha elogiat la capacitat per captar i aprofitar les possibilitats del jove mitjà cinematogràfic i l'habilitat per treure partit dels seus trets facials en primers plans molt efectius en el cinema mut.[4] Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu, però també interpretà, en un segon període, personatges de més profunditat psicològica, en dones madures i sensuals.[2] S'ha de destacar també la seva interpretació de Hamlet (1920) a la pantalla, representant una nova imatge femenina, a causa de la seva aparició amb el cabell curt, fet infreqüent a l'època.

La seva activitat cinematogràfica acabarà pràcticament amb la fi del cinema mut: només interpretà un film sonor, Unmögliche Liebe, el 1932.

Asta Nielsen a Berlín, el novembre de 1934

Últims anys[modifica]

Després d'una pausa en la seva feina teatral, el 1939 tornà als escenaris; durant aquest període havia refusat les ofertes que els nazis li feren perquè s'integrés en el seu aparell propagandístic. Va fugir de l'Alemanya nazi i va viure de forma anònima i retirada els seus últims anys de vida, comptant amb una pensió vitalícia que li concedí el govern danès.

Publicà unes memòries, Den tiende Muse (La desena musa / La musa silenciosa) el 1945 (revisades el 1966).[2] Entre els homenatges que se li tributaren destaca la retrospectiva en el Festival de Venècia de 1959. El 1969 Asta Nielsen va realitzar un film sobre la seva pròpia trajectòria, després d’haver desautoritzat un documental rodat un any abans per Henrik Stangerup,[5]

Asta Nielsen a Die falsche Asta Nielsen (1915)

Vida privada[modifica]

Després del seu divorci d'Urban Gad, el 1926, es casà amb Fred Wingard, amb l'actor i director teatral rus Gregori Chmara i amb Anders Christian Theede.

Filmografia més important[modifica]

  • Afgrunden, (1910)
  • Balletdanserinden, (1911)
  • Die Arme Jenny, (1912)
  • Die Suffragette (1913)
  • Engelein, (1914)
  • Die falsche Asta Nielsen (1915)
  • Rausch, (1918)
  • Reigen, (1920)
  • Mata Hari, (1920)
  • Die Spionin, (1921)
  • Fräulein Julie, (1921)
  • Hamlet, (1921)
  • Vanina Vanini (1923)
  • INRI, (1923)
  • Hedda Gabler (1924)
  • Die freudlose Gasse (1925)
  • Dirnentragödie, (1927)
  • Unmögliche Liebe (1932, pel·lícula sonora)[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. [Consulta: 5 agost 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Thomsen, Bodil Marie Stavning. «Asta Nielsen (1881-1972)» (en anglès). nordics.info. Aarhus University. [Consulta: 5 agost 2021].
  3. 3,0 3,1 «Asta Nielsen». Universitat de València. [Consulta: 5 agost 2021].
  4. Balázs, Béla. Theory of Film: Character and Growth of a New Art. Londres: Dobson, 1952. ISBN ISBN 13: 9780486226859. 
  5. «Asta Nielsen». Arxiu en línia de la Mostra Internacional de Films de Dones. Drac Màgic, 1997. [Consulta: 5 agost 2021].
  6. «Asta Nielsen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 agost 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Afgrunden (1910), d'Urban Gad. Intèrpretsː Asta Nielsen, Robert Dinesen, Poul Reumert, Oscar Stribolt (37')
  • Fotografies
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asta Nielsen