Asterion (estrella)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaAsterion (estrella)
Dades d'observació
Constel·lació Llebrers
Ascensió recta (α) 188,4356034146 °
Declinació (δ) 41,35747912694 °
Magnitud aparent (V) 4,25, 4,91, 4,86, 3,73, 3,42, 4,0147, 3,2, 2,88 i 2,72
Característiques astromètriques
Velocitat radial 6,41 km/s, 6,9 km/s, 6,9 km/s, 6,3 km/s, 6,4 km/s, 5,96 km/s, 6,7 km/s, 5,96 km/s, 6,41 km/s, 6,5 km/s, 5,9 km/s, 7,02 km/s, 6,7 km/s, 6,3 km/s, 6,52 km/s, 6 km/s, 6,1 km/s, 7 km/s i 6,4 km/s
Distància a la Terra 8,6111 parsecs i 8,371 parsecs
Paral·laxi 116,1298 mas, 116,9 mas i 118,49 mas
Característiques físiques
Tipus espectral G0 V, G0V, G0 i G0.5Vbw
Metal·licitat 7,26, 0,07, 0,05, 0 i 0,08
Més informació
id. SIMBAD * bet CVn
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Asterion o Chara (β Canum Venaticorum / β CVn / 8 Canum Venaticorum) és un estel en la constel·lació dels Llebers, els gossos de caça, situada en el gos més meridional.[1] De magnitud aparent +4,26, és el segon estel més brillant de la constel·lació després de Cor Caroli (α Canum Venaticorum).

Distant 27,4 anys llum del sistema solar, els estels coneguts més propers a Asterion són Gliese 450 i Groombridge 1830, ambdós a 5 anys llum.

Nom[modifica]

Asterion sembla ser un nom derivat del llatí per a «arrel comestible» o «estrellat». L'altre nom pel qual és conegut aquest estel, Chara, significa «volguda» o «volguda per al cor del seu mestre».

D'una manera una miqueta confusa, tots dos termes també designen als gossos de la constel·lació; Asterion és el més septentrional —on no està β Canum Venaticorum—, mentre que Chara s'aplica al més meridional.[2]

Característiques físiques[modifica]

Asterion és una nana groga de tipus espectral G0V de característiques tan semblants a les del Sol que pot ser considerada un bessó solar. A diferència de la nostra veïna Alfa Centauri A —estel també semblant al Sol—, no té cap companya estel·lar brillant.[3] La seva massa és un 2 % menor que la del Sol, mentre que el seu diàmetre és poc més d'un 2,5 % més gran.[4][5] La seva temperatura efectiva és de 5896 K, si bé és un 25 % més lluminosa que el nostre estel.[5][4] Asterion també és detectada a la regió de raigs X de l'espectre electromagnètic, implicant que, com el Sol, es troba envoltada per una corona calenta. La seva velocitat de rotació és igual o major de 3 km/s —un 50 % més ràpida que la del Sol—, per la qual cosa completa una volta en menys de 17 dies.[3] Encara que en el passat es va suggerir que Asterion podia ser una binària espectroscòpica amb un període orbital de 2430 dies, posteriors anàlisis semblen descartar aquesta possibilitat.[6]

No obstant això, Asterion és un estel pobre en metalls, amb una abundància relativa de ferro igual al 60 % de la qual té el Sol. Els valors de tots els elements avaluats estan per sota dels valors solars; coure, níquel i vanadi mostren una abundància similar a la del ferro, mentre que els continguts de silici, sofre, zinc i magnesi equivalen al 70 % dels del nostre estel.[4] Sembla ser un estel amb una edat de 4050 - 4680 milions d'anys, comparable a la del Sol; no obstant això, la seva elevada lluminositat pot ser la conseqüència d'una edat sensiblement major, entorn dels 7000 milions d'anys.[7][4][3]

Asterion és un objectiu prioritari en la cerca de planetes terrestres, havent estat seleccionada entre les 30 estrelles presentades als científics del projecte de la NASA Terrestrial Planet Finder (TPF) i del projecte Darwin de l'Agència Espacial Europea per a la cerca de planetes habitables.[6] L'òrbita d'un hipotètic planeta terrestre en el qual existís aigua líquida hauria de ser situada aproximadament a 1,1 UA.[6]

Referències[modifica]

  1. Beta Canum Venaticorum (SIMBAD)
  2. The history of the star Asterion (The Fixed Stars)
  3. 3,0 3,1 3,2 Chara (Stars, Jim Kaler)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Centre de Données astronomiques de Strasbourg. pp. 335-356 (Taula consultada en CDS).
  5. 5,0 5,1 van Belle, Gerard T.; von Braun, Kaspar «Directly Determined Linear Radii and Effective Temperatures of Exoplanet Host Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1085-1098.
  6. 6,0 6,1 6,2 Chara (Solstation)
  7. Ibukiyama, A.; Arimoto, N. «HIPPARCOS age-metallicity relation of the solar neighbourhood disc stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 927-941.