Astor comú

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Astor)
Infotaula d'ésser viuAstor comú
Accipiter gentilis Modifica el valor a Wikidata
Northern Goshawk ad M2.jpg
Accipiter gentilis gentilis Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes67 g (pes al naixement)
712 g (pes adult, mascle)
1,14 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura115 cm i 100 cm Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22695683 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAccipiter
EspècieAccipiter gentilis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Accipiter gentilis map.svg
Modifica el valor a Wikidata

L' astor comú,[1] astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]

És semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Morfologia[modifica]

Exemplars immadur (esquerra) i adult.
Astor en vol fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).
Astor caçant un esquirol.
  • El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
  • La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
  • Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
  • Cap petit.
  • Bec fort i encorbat.
  • Potes fermes amb urpes potents.
  • Ales curtes i arrodonides.
  • Cua llarga.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Aprofita els nius de còrvids o d'aligots per a niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-50 dies per a volar.[5]

Alimentació[modifica]

Perfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).

Hàbitat[modifica]

Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tota mena de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat. Tot i ser un ocell que tendeix a evitar la presència humana, les darreres dècades els astors han començat a criar a algunes ciutats del centre d'Europa on hi ha una cobertura vegetal relativament abundant, com ara Berlín.[6]

Distribució geogràfica[modifica]

A l'estiu, viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-amèrica.

Costums[modifica]

Volen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.

Conservació[modifica]

La seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i l'astor mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle xix (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ser considerada una feristela). Actualment, ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.

Referències[modifica]

  1. «Astor comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 26 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 280. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Northern Goshawk. Accipiter gentilis» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 26 desembre 2022].
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X
  6. «Urbane Habichte in Berlin» (en alemany).

Enllaços externs[modifica]