Astor comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Astor)
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Astor comú (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicaAstor comú
Accipiter gentilis
Northern Goshawk ad M2.jpg
Exemplar adult.
Mèdia
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Accipitriformes
Família Accipitridae
Gènere Accipiter
Espècie Accipiter gentilis
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Accipiter gentilis map.svg
Modifica dades a Wikidata

L'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és un ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria.

Morfologia[modifica]

Exemplars immadur (esquerra) i adult.
Astor en vol fotografiat a Hèlsinki (Finlàndia).
Astor caçant un esquirol.
  • El mascle fa 49-57 cm de llargada i 93-105 cm d'envergadura alar.
  • La femella fa 58-64 cm de llargària i 108-127 cm d'envergadura alar.
  • Els mascles de les subespècies més petites poden pesar fins a 630 g, mentre que les femelles de les races més grosses poden arribar a fer 2 kg.
  • Colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes.
  • Cap petit.
  • Bec fort i encorbat.
  • Potes fermes amb urpes potents.
  • Ales curtes i arrodonides.
  • Cua llarga.




Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Aprofita els nius de còrvids o d'aligots per a niar. Pon 3 o 4 ous que cova durant 35-41 dies. Els petits encara necessitaran 35-40 dies per a volar.[1]

Alimentació[modifica]

Perfectament camuflat en un arbre, es llança amb increïble perícia, entre branques i troncs, per caçar altres ocells (faisans, gaigs, còrvids, galls fers, perdius, aviram, etc.) i petits mamífers (conills, esquirols, talps, llebres, etc.).

Hàbitat[modifica]

Viuen als boscos fins a uns 2.000 m d'altitud i, de fet, als Països Catalans, es troba en quasi tot tipus de bosc, fins i tot en els més frondosos, on no té cap dificultat per circular a gran velocitat.

Distribució geogràfica[modifica]

A l'estiu, viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del Nord. També habita les regions temperades de Nord-amèrica.

Costums[modifica]

Volen veloçment, amb un ràpid batre d'ales, o bé planen. És bastant sedentari i, igual que l'àliga daurada, es queda a la muntanya mentre dura l'hivern.

Conservació[modifica]

La seua supervivència es troba amenaçada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seues preses i ell mateix. De fet, aquesta va ésser una de les tres causes de la seua extinció al Regne Unit al llarg del segle XIX (les altres foren el col·leccionisme d'exemplars i la seua cacera per part dels guardaboscos per ser considerada una feristela). Actualment, ha tornat a aquell país per polítiques de reintroducció, exemplars vinguts del continent i d'altres escapats d'activitats de falconeria. Així, per exemple, ha esdevingut una espècie nombrosa a Northumberland.

Referències[modifica]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 36. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]