Astoret

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula personatgeAstoret
Tipus deïtat
[més dades]

Astoret (en plural, Aixtarot) és deessa de la fertilitat i de l'amor sexual, deïtat principal dels cananeus. Sovint se la presenta com el complement femení de Baal (Dj 2.13; 10/6; 1 S 7.3, 4; 12.10). Es coneix també amb el nom d'Asera (dj 6.25; 1 R 18.19). Part essencial del seu culte era la prostitució. Per això es creu que el nom Astoret és una forma hebrea del nom Astarte, pronunciat pels jueus amb les vocals de la paraula «bosheth», és a dir, «vergonya».

El culte a Astoret, molt comú entre els veïns d'Israel, aviat va arribar a popularitzar també, segons sembla, (o ja havia estat anteriorment practicat, veure El) entre els israelites. Es va lluitar contínuament contra aquesta forma d'idolatria. Se li va treure el regne a Salomó d'Israel per haver transigit amb aquest culte.[1]

A l'Antic Testament apareix com la deessa principal dels sidonis,[2] i els filisteus la consideraven una divinitat guerrera, com ho suggereix el fet que van posar l'armadura de Saül al temple d'ella (1 S. 31:10, "Astarte" a "Aixtarot"). Alguns erudits creuen que la "Reina del Cel" de Jeremies és l'Astoret dels antics.[3]

En les seves excavacions a Betel, WF Albright va trobar un segell del període dels jutges amb el nom de la deessa Astarte gravat en jeroglífics egipcis entre dues deïtats. Astarte estava a la dreta, i un déu amb banyes, potser Baal, a l'esquerra. D'altra banda, els descobriments arqueològics fan suposar que Anat, Aser, i Astoret es confonien sovint, ja que per caràcter i naturalesa tenien molt en comú.

S'identifiquen amb Astoret:

Referències[modifica]

  1. (1 Reis 11:5),(1 Reis 11.33)
  2. (1 Reis 11:5, 33, 2 Reis 23:13)
  3. (Jer.7:18; 44:16-19, 25)

Enllaços externs[modifica]