Astrid Lindgren

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAstrid Lindgren
Astrid Lindgren (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Astrid Anna Emilia Ericsson Modifica el valor a Wikidata
14 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Vimmerby (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 gener 2002 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVimmerby Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSuecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGuionista, escriptora de literatura infantil, novel·lista i escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1944 Modifica el valor a Wikidata –  1993 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata de Suècia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereLiteratura infantil i conte de fades Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeSture Lindgren (1931–1952) Modifica el valor a Wikidata
FillsLars Lindgren (en) Tradueix
Karin Nyman Modifica el valor a Wikidata
GermansGunnar Ericsson, Stina Hergin i Ingegerd Lindström Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Astrid Lindgren signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webastridlindgren.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0511807 Allocine: 49367 Allmovie: p99806
Spotify: 3MDsnjqnEd5TJaYsuacX1I Musicbrainz: 07604f0c-218b-4233-94d9-57c4a5432c3a Songkick: 8342628 Discogs: 431295 Find a Grave: 6522367 Modifica el valor a Wikidata

Astrid Anna Emilia Lindgren, nascuda Ericsson (Vimmerby, Suècia, 14 de novembre de 1907 - Estocolm, Suècia, 28 de gener de 2002)[1] fou una escriptora sueca de literatura infantil creadora del personatge de Pippi Långstrump.[2][3]

Biografia[modifica]

Astrid Lindgren va néixer el 14 de novembre de 1907 a la granja Näs situada als afores de Vimmerby, al comtat de Småland, Suècia. Va ser la segona dels quatre fills del matrimoni de pagesos Samuel Autust Ericsson i Hanna Jonsson. Va créixer en un entorn distès, lliure i ple d'històries, cançons i cavalls.[4][5]

Quan tenia tretze anys va publicar el seu primer assaig, A la nostra granja, que va ser publicat pel diari de Vimmerby. A partir d'aquest moment la van començar a anomenar "la Selma Lagerlöf de Vimmerby".[6]

Durant l'adolescència, Lindgren va submergir-se en la vida cultural del municipi i era present en les projeccions de cinema, les estrenes de teatre i els balls de jazz. També va causar un cert enrenou en ser la primera dona que es va tallar els cabells del poble.

Un cop graduada va entrar a treballar al diari de Vimmerby com a correctora i redactora de petits anuncis i avisos. Al cap de tres anys, quan en tenia dinou, va quedar-se embarassada del redactor en cap del diari, Reinhold Blomberg, fet que va suposar un gran escàndol i una deshonra per la família ja que Lindgren era soltera i Blomberg era un home divorciat pare de set fills.

En aquest moment Astrid Lindgren va traslladar-se a viure a Estocolm. Després del naixement del seu fill Lars va entrar a l'Institut Bar-Lock a cursar els estudis de Secretaria. Posteriorment va treballar com a secretària al departament de ràdio de Svenska Bokhandelscentralen i més tard al KAK, on va conèixer a qui seria el seu marit, Sture Lindgren.[7]

Després del seu matrimoni l'any 1931 va iniciar la seva carrera com a escriptora, que acabaria amb un recompte total de 34 llibres i 41 àlbums il·lustrats dels quals se n'han venut més de 165 milions d'exemplars arreu del món i han estat traduïts a més de 100 idiomes.[4][8]

Astrid Lindgren també va destacar com a activista contra la injustícia i l'opressió. Es va sumar a causes a favor de la no-violència, la protecció de la natura i l'erradicació de la pobresa. Alguns dels seus llibres van ser rebutjats per alguns sectors per ser considerats d'extrema esquerra. Va ser una veu clau que va influir en l'aprovació d'algunes lleis sueques i la gestió d'alguns governs. L'any 1987 es va aprovar la "Lex Lindgren" a favor dels drets dels animals.[4][9]

Lindgren va morir el 28 de gener de 2002 a casa seva a Dalagatan 46, a Estocolm.[4]

Trajectòria professional[modifica]

Astrid Lindgren va debutar com a escriptora l'any 1944 amb la publicació de la novel·la Les confidències de Britt-Mari. L'any següent va publicar la primera història de Pippi Långstrump, obra que havia estat rebutjada anteriorment[10] però que es va convertir en un èxit immediat i li va donar oxigen per publicar quatre llibres més fins a l'any següent: Mästerdetektiven Blomkvist, Barnen i Bullerbyn, Kerstin och jag i una nova aventura de la Pippi.[4][8]

Durant les dècades de 1950 i 1960 va ser molt productiva, publicant almenys un llibre a l'any, fent gires internacionals de presentació dels seus llibres, i oferint diverses entrevistes.[8] Va seguir publicant fins a l'any 1992, quan tenia 85 anys.[10]

En la seva trajectòria professional va col·laborar amb alguns il·lustradors destacats com Ingrid Vang Nyman, Björn Berg, Ilon Wikland o Marit Törnqvist.[11]

A partir de l'any 1964 també va començar a treballar com a cap de la secció de ficció infantil de l'editorial Rabén & Sjögren, que es trobava en fallida en aquell moment. Lindgren hi va treballar durant 24 anys i va aconseguir posicionar-la com a editorial líder de literatura infantil als països nòrdics.[4]

Durant els últims anys de la seva vida va estar vinculada en alguns projectes relacionats amb la seva obra, com ara en la redacció del guió del "tren de les històries" del parc infantil Junibacken d'Estocolm.[12]

Obres destacades[modifica]

[13]

  • 1945: Pippi Långstrump (Pippi Calcesllargues)
  • 1946: Mästerdetektiven Blomkvist (publicat en castellà, Superdetective Blomkvist)
  • 1947: Alla vi barn i Bullerbyn (publicat en castellà, Los niños de Bullerbyn)
  • 1950: Kati i Amerika (publicat en castellà, Kati en América)
  • 1954: Mio, min Mio (publicat en castellà, Mio, mi pequeño Mio)
  • 1956: Rasmus på luffen (publicat en castellà, Rasmus y el vagabundo)
  • 1963: Emil i Lönneberga (En Miquel de Lönneberga)
  • 1981: Ronja Rövardotter (Ronja, la filla del bandoler)

Personatges[modifica]

Els personatges que apareixen a l'obra d'Astrid Lindgren solen estar basats en persones del seu entorn o en vivències pròpies. Hi ha molts paral·lelismes entre la vida i l'obra de Lindgren: records, entorns, històries...

La història Alla vi barn i Bullerbyn (Els nens de Bullerbyn) recull molts elements propis de l'educació que va rebre Astrid de petita, com ara alguns jocs, i d'altres que va manllevar de les històries que li explicava el seu pare. A les histories de Mio i Rasmus hi va recollir la separació temporal del seu fill mentre ella estudiava per convertir-se en secretària, així com la vivència de créixer sense pares. Amb el naixement de la seva filla Karin va néixer també la història de la Pippi, molt més alegre i contestatària. La seva última gran novel·la, Ronja rövardotter (1981), mostra un altre vessant de la personalitat de la seva autora: la de l'activista defensora de la natura.[14]

Llegat[modifica]

Astrid Lindgren va ser reconeguda i premiada en vida i pòstumament. Entre els guardons principals amb què se la va distingir destaca especialment la Gran Medalla d'Or de l'Acadèmia Sueca (1971).[4]

L'any 1995 es va començar a construir l'hospital infantil Astrid Lindgren de l'Hospital Universitari Karolinska.[12]

L'any 1996 l'Acadèmia de Ciències de Rússia va batejar un asteroide que havia descobert l'Observatori astrofísic de Crimea l'1 de setembre de 1978 amb el nom de "3204 Lindgren" o "Asteroide Lindgren".[4]

L'any 1997 el Primer ministre Göran Persson li va fer entrega d'un xec de 7,5 milions de corones sueques per la construcció de la nova casa museu Astrid Lindgren a Vimmerby.[12]

L'any 2002 el govern suec va crear el Premi Memorial Astrid Lindgren de creació literària infantil i juvenil, que és un dels més prestigiosos d'aquest àmbit. També es va crear l'Arxiu Astrid Lindgren per recollir tota la seva producció literària, el qual va ser inscrit al Registre de la memòria del món de la UNESCO l'any 2005. Des de l'any 2015 Astrid Lindgren i el personatge de Pippi Långstrump apareixen al bitllet de 20 corones.[15]

La seva obra ha estat adaptada a diversos formats, com per exemple la popular sèrie televisiva de les aventures de Pippi Långstrump de l'any 1969. També se n'han fet adaptacions al teatre.[16]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astrid Lindgren
  1. «Astrid Lindgren». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Hi ha traducció al català
  3. Lindgren, Astrid. Pippi Calcesllargues. Barcelona: Joventud, 1982, p. 144. ISBN 84-261-1810-0. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Astrid Lindgren» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  5. «Childhood» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  6. «School» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  7. «Youth» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 «Career» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  9. «Opinion-maker» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  10. 10,0 10,1 «Astrid Lindgren och Junibacken» (en suec). [Consulta: 20 abril 2021].
  11. «Illustrations» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  12. 12,0 12,1 12,2 «Old Age and Death» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  13. «Astrid Lindgrens böcker» (en suec). [Consulta: 20 abril 2021].
  14. «Om Astrid Lindgren - Astrid Lindgrensällskapet». [Consulta: 20 abril 2021].
  15. «Astrid Lindgren's legacy» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].
  16. «Movies & TV» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2021].