Ató d'Oña
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Attus, Atto segle x Regne d'Aragó o Catalunya |
| Mort | 1044 (Gregorià)  San Salvador d'Oña (Burgos, llavors al regne de Navarra) |
| Sepultura | Monestir de San Salvador de Oña |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| bisbe, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, anglicanisme |
| Canonització | Antiga, ca. 1259 |
| Pelegrinatge | Oña |
| Festivitat | 1 de juny |
| Iconografia | Com a bisbe |
Ató d'Oña o Adó, en llatí Atto o Attus i en castellà Atón (Aragó o Catalunya, segona meitat del s. X - Oña, Burgos, ca. 1044) va ser un bisbe aragonès, retirat com a eremita al monestir de San Salvador d'Oña. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Biografia[modifica]
Havia nascut a Aragó o Catalunya,[1] on era bisbe; en altres documents figura com a bisbe de Valpuesta i Oca cap a 1039-1044: Atto Aucensis episcopus. En tenir notícia de la santedat d'Énnec d'Oña, abat del monestir de San Salvador de Oña (província de Burgos, llavors domini del Regne de Navarra), volgué prendre'n exemple i renuncià als seus càrrecs i fortuna, i marxà a Oña per viure amb Énnec. Fou rebut per Énnec, amb qui feu amistat i de qui fou deixeble espiritual; es retirà a un lloc proper al monestir, Aldenal (avui La Aldea del Portillo del Busto), i hi morí poc després, cap al 1044, essent sebollit pel mateix Énnec d'Oña.[2][3]
Veneració[modifica]
Les seves relíquies es veneren en una arqueta d'argent a l'església d'Oña, juntament amb les d'Énnec.[2][4]
Referències[modifica]
- ↑ de Argaiz, 1675, p. 625.
- ↑ 2,0 2,1 Aparicio, Javier Iglesia. «San Atto o Atón, obispo de Oca y Valpuesta» (en castellà), 13-03-2017. [Consulta: 3 abril 2022].
- ↑ Flórez, 1771, p. 105-111.
- ↑ «Las reliquias de San Íñigo salen por primera vez de Oña destino a Calatayud» (en castellà), 28-05-2017. [Consulta: 3 abril 2022].
Bibliografia[modifica]
- Flórez, Enrique. España sagrada: tomo XXVI : contiene el estado antiguo de las iglesias de Auca, de Valpuesta, y de Burgos, justificado con instrumentos legítimos y memorias inéditas. Madrid: en la oficina de Pedro Marin, 1771 [Consulta: 3 abril 2022].
- de Argaiz, Gregorio. La soledad laureada por San Benito y sus hijos, en las Iglesias de España y Teatro monastico de la provincia Cartaginense. Madrid: Gabriel de León; Bernardo de Herbada, 1675 [Consulta: 3 abril 2022].