Ató de Pistoia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Ató de Pistoia, o
de Badajoz
Pistoia, duomo, cappella di san Atto, mattia preti, incoronazione della vergine.JPG
Altar de Sant Ató a la catedral de Pistoia, amb el cos incorrupte del sant i el retaule de Mattia Pretti
 Bisbe (Església Catòlica) 

Dades biogràfiques
Naixement Atto, Attone
ca. 1070
Toscana (Pescia o Val di Pesa) o Espanya (una tradició dubtosa assenyala Badajoz)[1]
Mort 22 de maig de 1153
Pistoia (Toscana, Itàlia)
Sepultura Catedral de Pistoia, capella de San Atto
Activitat professional
Ocupació Sacerdot, historiador i monjo
Orde Orde de Vallombrosa
Abat, bisbe i confessor
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació Culte popular des del segle XIII i, especialment, des de 1337
Canonització 24 de gener de 1605 , Roma per Climent VIII
Festivitat 22 de maig
Fets destacables Abat de Vallombrosa i bisbe de Pistoia
Iconografia Robes de bisbe
Patronatge Seminari de Badajoz
Modifica dades a Wikidata

Ató de Pistoia (Toscana o Espanya, ca. 1070 – Pistoia, 22 de maig de 1153) fou un monjo benedictí, de l'Orde de Vallombrosa, nomenat bisbe de Pistoia i historiador. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Atto havia nascut cap al 1070, potser a la Toscana o en algun lloc d'Espanya (era citat com Hispanus), fou nomenat abat de Vallombrosa en 1105, i en 1135 fou bisbe de Pistoia (Toscana). En 1145 va fer arribar a Pistoia algunes relíquies de Sant Jaume el Major, que li va enviar el bisbe de Santiago de Compostel·la Diego Xelmírez.

Va escriure les vides de Sant Joan Gualbert i Sant Bernat de Vallombrosa, bisbe de Parma. Va morir el 1153 a Pistoia.

Veneració[modifica]

Des de la seva mort, i encara en vida, va tenir fama de santedat, i el culte a la seva tomba va ésser immediat. S'incrementà quan se'n traslladaren les restes incorrupte de l'església de Santa Maria in Corte a la catedral, el 25 de gener de 1337. Climent VIII va aprovar aquest culte immemorial, reconeixent-lo el 24 de gener de 1605.

Ató de Badajoz[modifica]

Algunes fonts italianes, al segle XVI, diuen que eren d'origen hispànic i nascut a Badajoz, probablement a partir d'una lectura errònia de l'adjectiu Pacensis aplicat al seu nom. En 1613, aquesta menció és recollida i acceptada pel canonge Juan Beltrán de Guevara, que escriu una biografia del sant, en bona part inventada. Llavors comença el culte litúrgic a Badajoz i se'l fa patró del seminari diocesà, se li aixeca una ermita i es constitueix una confraria. Fins i tot se'n troba una relíquia i la casa on havia nascut, a la Calle Alta, núm. 56.[2]

El fet que el descobriment es fes justament durant l'auge dels falsos cronicons i les cròniques pseudohistòriques que inventaven figuren hagiogràfiques a partir de dades imprecises fa sospitar que es tracta d'un cas similar on, a partir d'una dada que pot donar lloc a conjecturar un origen hispànic, es manipula i es dóna com a certa. La manca de rigor i la credulitat del moment, amb el desig de les ciutats d'haver estat el bressol d'un sant, feia la resta.

En aquest cas, la dada era l'adjectiu Pacensis present en documents sobre el sant, i que probablement feien referència al seu origen al lloc toscà de Pescia o la Val di Pesa. Els historiadors hispànics, però, vam interpretar-la com a originari de Pax Augusta, nom llatí de Badajoz. Igualment, en documents del sant bisbe hi ha signatures on consta la fórmula pecc., que també es va interpretar interessadament com a Pacensis, quan volia dir peccator, "pecador".

Fonts i origen de la tradició de l'origen extremeny d'Ató[modifica]

Els incendis a la catedral de Pistoia en 1202 i 1558 van fer que es perdessin part dels arxius, on podria haver-ne les proves de la nacionalitat del bisbe, la qual cosa afavoria l'especulació.

La primera referència a l'origen hispànic del bisbe és tardana: una font italiana, l'abat Marco de Vallombrosa, que ho diu en 1574, citant Pax Augusta com a la seva pàtria, dada que recullen altres cronistes italians de l'orde; probablement, l'afirmació vingués d'aquest error d'interpretació. Probablement, els contactes d'Ató amb el bisbe compostel·là van influir a pensar que els vincles anaven més enllà. Altres cronistes, esmenten Pax Iulia, que correspon a Beja com a la seva pàtria.[3]

L'error es perpetua i no és fins al 1688 que els bol·landistes, amb Daniele Papebrochio, diuen que és més probable que es tracti de peccensi, és a dir de Tavarnelle Val di Pesa, on hi ha l'abadía vallombrosina de Passsignano, o de llocs amb nom similar a la Toscana, com Pescia, a la província de Pistoia, o pobles de la vall del riu Pesa. Addueixen com a nou argument que el nom d'Ató no es troba documentat a l'antiga Espanya, tot i que hi ha el cas d'Ató d'Oña, al segle XI.

Durant el segle XX es desenvolupa un corrent revisionista que prova l'errada original. Teodoro Agustín López López confirma la mala interpretació adduint el fet que al segle XI, la seu mossàrab de Badajoz s'anomenava Badaliaucu i que no prendria el nom de Pacensis fins a l'any 1255, ja després de la Reconquesta.

Llegenda[modifica]

A partir de la tradició de Badajoz, es crea la llegenda: Ató, nascut a Pax Augusta, en una família honesta. Va fer-se sacerdot i fou canonge cap al 1120 (dada, però, discutida per altres hagiògrafs, ja que en aquell moment, Badajoz estava en mans musulmanes i no hi havia canonicats), i hauria marxat a Roma com a pelegrí i, de camí, hauria estat a Pistoia, on seria investit com a bisbe.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ató de Pistoia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Teodoro Agustín López López. "San Atón en Badajoz ¿Leyenda? ¿Historia?", Coloquios históricos de Extremadura, núm. XXVI, 2003.
  2. El carrer canviarà el nom pel de San Atón, i la casa acabarà en mans del bisbat.
  3. Bullettino storico pistoiese (en italià). Società pistoiese di storia patria, 1944, p.37.