Atacamita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralAtacamita
Atacamit-chile-Copiapo-Stefan.jpg
Prismes d'atacamita, de Xile
Fórmula químicaCu2Cl(OH)3
Epònimdesert d'Atacama Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusRegió d'Atacama Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.DA.10a
Nickel-Strunz 9a ed.3.DA.10a Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana10.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·lícristalls prismàtics prims, fibrós, granular, compacte, massiu
Estructura cristal·linaa = 6.03 Å, b = 9.12 Å, c = 6.865 Å; Z = 4
Simetriaortoròmbic dipiramidal
Colorverd, verd maragda, verd fosc, verd negròs
Maclescontacte i penetració amb agrupacions maclades complexes
Exfoliaciópertfecte {010}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3 a 3,5
Lluïssorvítria a adamantina
Color de la ratllaverd poma
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica3,745 a 3,776
Densitat3,76
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.831 nβ = 1.861 nγ = 1.880
Birefringènciaδ = 0.049
PleocroismeX = verd clar; Y = groc-verd; Z = verd grasós
Angle 2Vcalculada: 74°
Dispersió òpticar < v, forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'atacamita és un mineral de coure de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la regió xilena d'Atacama, on va ser descoberta el 1801. Pertany i dóna nom al grup de l'atacamita.

Característiques[modifica]

L'atacamita és polimorfa amb la botallackita, la clinoatacamita i l'anatacamita. Pertany al sistema ortoròmbic i la seva lluentor és vítria a adamantina. Es pot alterar a malaquita i crisocol·la, creant pseudomorfs. El seu color característic és una tonalitat entre el verd maragda i el verd fosc.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atacamita pertany a "03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb" juntament amb els següents minerals: melanotal·lita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbullita, barlowita, simonkolleïta, buttgenbachita, connellita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.

S'ha demostrat que l'atacamita és un dels components de les mandíbules d'algunes espècies de Glycera.[2]

Formació[modifica]

És un mineral relativament rar, format a partir d'altres minerals de coure primaris en l'oxidació o la zona de meteorització en climes àrids. També s'ha trobat com a producte de sublimació volcànica procedent de dipòsits de fumaroles, com a producte d'alteració de sulfurs en fumaroles negres, i com a alteració d'objectes antics de bronze i coure. Es presenta en associació amb cuprita, guix, brochantita, linarita, caledonita, malaquita, crisocol·la i els seus polimorfs.

Grup de l'atacamita[modifica]

El grup de l'atacamita de minerals està compost per les següents espècies: anatacamita, atacamita, botallackita, clinoatacamita, gillardita, haydeeita, herbertsmithita, kapellasita, leverettita i paratacamita.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atacamita
  1. «Atacamite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].
  2. Lichtenegger HC, Schöberl T, Bartl MH, Waite H, Stucky GD «High abrasion resistance with sparse mineralization: copper biomineral in worm jaws». Science, 298, 5592, octubre 2002, pàg. 389–92. Bibcode: 2002Sci...298..389L. DOI: 10.1126/science.1075433. PMID: 12376695.
  3. «Atacamite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2014].